PUBLICITAT
BADANT PELS CARRERS
12-04-2026 12:32
L'airet, l'airet, l'airet la matinada
del ric estiu, del ric istiu, del ric istiu,
replega, replega, replega de la rosada
que llança el riu, que llança el riu, que llança el riu,
el riu!
La merda de la muntanya no fa pudor, pudor!
Encara que la remenis amb un bastó, ai, no!
La cançoneta és relativament certa. Ja indica que el tema de la merda és un tema que està arrelat en la nostra cultura popular i hi ha una certa llegenda de que al país hi ha un llarga tradició escatològica. Dos del personatges mítics com poden ser el caganer del pessebre o l’acte de fer cagar el tió confirmarien aquesta tradició. I no cal dir que en el refranyer hi trobem també una llarga llista de refranys relatius a la merda i al cagar. Uns quants exemples: A Blanes, de la merda en fan campanes; A Colomers, de la merda en fan calers; A la Secuita, merda cuita; A Torrent, de la merda en fan paret, quan plou tot se mou i quan fa vent, tot se sent; A Verdú mengen merda i caguen dur… I encara algun exemple més
Allà on cagues, deixes la merda
Aigua corrent, la merda no se sent
A on cagarem, que no faci pudor?
Cagant, cagant, morirà
Consell sense remei, caga't en ell
Darrere d'un bon casar, ve un bon cagar
Del cor neixen sentiments, del darrere els excrements
Amb aquest antecedents constatem també que hi ha una espècie urbana que tot ho troba directament una merda.
Que el món és una merda (no ho negarem).
Que Europa és una merda (quanta raó déu meu!).
Que Espanya és una merda (a més de puta, puta–merda, i punts pel carnet).
Que Catalunya és una merda (però una merda millor que altres. Només faltaria!).
Que VNG és una merda (ara prou neta, eh).
Que el meu barri és una merda (ens ha baixat l’autoestima).
Que la vida és una merda... (que hi farem!).
I ara un simpàtic pintaire es depenja i carrega contra el pobre pictograma que no feia cap mal. És prou clar i senzill el pictograma que indica una persona en moviment que ajuda a entendre que hi ha algun impediment i en aquets cas complementa la demanda de disculpes perquè els caminants hauran de modificar el seu itinerari, hauran de modificar la seva habitual trajectòria per no enclastar-se directament contra la tanca que protegeix una obra.
Bé, contra gustos diuen que no hi ha disputes. La realitat és que sobre gustos no hi ha res escrit.
Així si el pictograma “oficial” no t’agrada tot i que està d’alguna manera reconegut abastament, doncs fas un de millor i endavant.
Ara al nostre criteri el pictograma alternatiu que proposa el pintaire crític, encara és pitjor.
Si els diguem-ne oficials, el tipografiat és una mierda el dibuixat pel qualificador és el que podríem dir de manera suau un “mierda pinchá en un palo”, sí, si, sense pal·liatius. Guerxo, malgirbat, desairós i sense sensació de moviment que és el que es pretén.
I insistim contra gustos no hi ha disputes.
Però si un pot dir que el que veu és una merda, els altres també ho podem dir de la seva alternativa.
El que hi ha compleix amb escreix el seu objectiu. Advertir i prevenir.
No cal emmerdar-ho tot.
També potser cal donar oportunitats a que les coses “normalitzades”, i potser poc originals, puguin ser útils.
I sí no, no cal preocupar-nos sempre ens quedarà el mític Labordeta amb el seu no menys mític crit de “A la mierda” en mig de l’hemicicle del Congrés quan els del PP l’interrompien en la seva intervenció.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT