PUBLICITAT
19-04-2026 17:31
En els darrers temps, el debat ciutadà al Vendrell ha anat guanyant intensitat, especialment a través de les xarxes socials, on molts veïns expressen les seves inquietuds sobre la gestió municipal encapçalada per Kenneth Martínez Molina. Les queixes són diverses i recurrents: incidències en la recollida de residus, mancances en el manteniment de carrers i espais públics, o actuacions promeses que no acaben de materialitzar-se.
Aquestes preocupacions són legítimes i, de fet, formen part essencial d’una ciutadania activa i exigent. Ningú no vol viure en un entorn degradat ni veure com els serveis bàsics fallen. Ara bé, també convé situar aquestes demandes en el context real de la gestió pública, que sovint està condicionada per limitacions pressupostàries, procediments administratius complexos i una distribució de competències que no sempre és tan clara com podria semblar.
Dit això, la realitat quotidiana té una manera molt directa de fer-se notar. Quan un contenidor desapareix i no torna, quan la brossa s’acumula més dies del compte o quan un carrer sembla haver estat oblidat pel manteniment, la teoria administrativa serveix de poc consol. És aquí on apareix la ironia ciutadana, cada cop més afinada: potser, suggereixen alguns, si determinades despeses sortissin directament de la butxaca dels responsables polítics, la rapidesa en les solucions seria una altra.
També s’ha fet evident una certa desconnexió en la comunicació institucional. Explicacions sobre competències difuses o responsabilitats compartides poden ser tècnicament correctes, però difícilment satisfan qui conviu cada dia amb el problema. I en aquest buit és on creix la percepció de deixadesa, encara que no sempre respongui a una manca real d’acció.
Tanmateix —i aquí cal fer un exercici d’honestedat col·lectiva—, no tot és tan simple com sovint es planteja. Governar un municipi no és resoldre immediatament cada incidència, ni tampoc és possible satisfer totes les demandes amb la rapidesa desitjada. Pretendre-ho seria desconèixer la complexitat real de l’administració pública.
El repte, per tant, no és només exigir —que és legítim—, sinó també entendre els límits i alhora reclamar amb criteri. De la mateixa manera que l’Ajuntament ha de millorar en eficiència, proximitat i capacitat de resposta, la ciutadania també ha d’assumir que no tot pot ser immediat ni perfecte.
Ara bé —i aquí ve la part que no sempre agrada—: tampoc ens enganyem. Un ajuntament no és Amazon. No tot arriba en 24 hores, ni tot es pot arreglar quan volem. Governar és més complicat del que sembla des d’un comentari.
El Vendrell es troba, en definitiva, en aquest equilibri delicat entre l’exigència i la realitat. I potser la clau no és només assenyalar errors —amb més o menys ironia—, sinó construir, entre tots, una mirada més completa: crítica, sí, però també conscient de les dificultats que implica governar.
Perquè exigir és necessari. Però entendre també ho és.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT