PUBLICITAT
LITERATURA
22-04-2026 17:37
Nou llibre de la Mercè Foradada El nostre jardí de l’arca de Noé. Un cant a la vida i a l’empatia i un llibre molt interessant, sensible, emotiu, curiós, ben escrit, entretingut, i amb la voluntat de reivindicar una generació, ara prop de la vuitantena, però que va trencar motlles, que malgrat no ho sembli van viure amb intensitat.
Generació educada pel franquisme i la santa mare església, amb convencionalismes socials retrogrades pels nostres dies, però una generació que va trencar alguns tabús i va obrir escletxa per on pogués entrar algun que altre raig d’esperança.
El llibre la Mercè el dedica a les seves companyes del Club de lectura de les “Jardineres”. En aquest cas el terme no va dedicat a algú que treballa en un jardí o té cura de les flors que hi ha plantades.
Les “Jardineres” eren també noies que van començar a ocupar els espais de treball dels Jardins d’Infància, a partir dels anys seixanta, espais precursors de les guarderies i després de les llars d’infants.
I en aquest cas a unes jardiners molt concretes. Les seves companyes del Club de lectura de les Jardineres.
El nostre jardí de l’Arca de Noè ha esta editat per Libertània Edicions i imprès acuradament i forma part de LTB, Literal Books, narrativa.
Porta unes belles il·lustracions florals de la Rosa Bou Santos.
L’autora, la Mercè Foradada (Barcelona, 1947) viu a Vilanova i la Geltrú. Llicenciada en Filologia Catalana, ha exercit com a docent en diversos instituts i escoles. Ha publicat diverses novel·les, “En el prestatge”. Col·lecció el Balancí Edicions 62 pel que va rebre el Premi Dona de l’any 2001. La narració de la trajectòria vital d’una dona valenta. “Velles amb v de vida”, Col·lecció El Balanci Edicions 62, un seguit de contes i narracions breus sobre persones d’una determinada edat. “Centaures”, Editorial Cossetània, 2005 la lluita i trajectòria vital d’una dona. El desig de transcendir. “Vilanovines, de l’arxiu a l’evocació”, conjunt de biografies sobre dones de la ciutat i que tenen el contrapunt imaginatiu i situa a les protagonistes en algun moment de la vida. “Bruixes”, que és una novel·la, valenta, audaç i que tracta de l’ús de la llibertat de les persones i dels actes suprems de sacrificis que comporten algunes actituds i decisions. Aquesta narració va guanyar el premi XXIII Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó i va ser publicat a l’any 2011 a Cossetània Edicions.
Va seguir amb “La Casa Verda”, difícil de definir, després va publicar el llibre petit de contes de “Com una reina”, hi ha el fruit d’una bona escriptura que sap anar directe a la fibra, directe al cor i directe a l’anima. Després va publicar “Estimades Zambrano” fins arribar a “Perles Cultivades”. Ha publicat a més alguns contes infantils i va ser una de les escriptores seleccionades en un dels llibres col·lectius de la Marató de TV3. “L’amor quiet”. El 2023 publicava “Els contes del putovirus” un testimoni literari de la pandèmia i Una tassa de te, un branquilló de bruc i una magrana riallera.
El llibre El nostre jardí de l’Arca de Noè és un exercici de sororitat, el perquè unes quantes dones han mantingut al llarg dels anys no sols l’amistat sinó els vincles emocionals i circumstancials.
El llibre es fonamenta en les trobades que fan un grup de les dones, les que viuen a l’Arca de Noé, Una masia restaurada que acull a unes quantes d’elles, les “internes” i altres que hi acudeixen, les “externes”, a la reunió del “sanedrí”. Nom que desvetlla la sessió de confidències, de interpel·lació entre elles, de diàlegs divertits uns, seriosos els altres, intranscendents també altres. Unes converses que deriven cap a parlar de llibres, de flors i de qui serà la protagonista de l’explicació de la història. I aquets reunió, el sanedrí consisteix en l’explicació per part d’una d’elles d’algun fet rellevant de la seva vida, de la seva existència, conegut o no però que en el seu moment podria haver tingut rellevància pels lligams entre elles.
Les dones ratllant el final de la setantena es coneixem de sempre, la seva presència a l’”Urba” espai de trobada de com va néixer la seva relació, amistat amb lligams emotius.
Són disset històries, dissets motius per trobar-se i estrènyer el llaços d’amistat, de confidència, de complicitat. Disset motius per fer les més diverses reflexions.
Temes potents, tems profunds, temes difícils d’afrontar amb un futur necessàriament terminal, alguns d’una certa duresa, altres més lleugers però que mostren tal i com és la vida i com aquesta va passant.
L’autora no defuig temes que poden ser polèmics sobretot per la mentalitat de les protagonistes educades amb un cert temps i amb unes certes normes, tot i que la majoria, per no dir totes, han trencat la ratlla del políticament correcte i diria que també les històries en la seva majoria són un cant a l’heterodòxia a fer valdre els sentiments per damunt dels convencionalismes, la voluntat per damunt de la rutina, la sinceritat davant la hipocresia. El valor de l’amistat i l’estima en definitiva com a motors d’una relació que va de lluny i que vol sobreviure a les circumstàncies de cadascuna d’elles.
Les protagonistes estan en la recta final de la seva trajectòria vital però tenen corda per estona. Han viscut intensament i ara gaudeixen del records amb el punt just de nostàlgia però amb orgull d’haver sabut sobreposar-se a les adversitats que el recorregut vital els ha portat.
Vitals, juganeres, divertides, cadascuna d’elles amb la seva personalitat que l’autora ens descriu amb habilitat, amb destresa i amb una generositat gran.
Un llibre rodó, que a més ens ofereix una gamma àmplia de flors possibles pel nostre jardí, per la nostra Arca de Noé i també un cop més com en altres llibres una demostració de erudició i coneixement literari, 17 llibres (16 i una versió cinematogràfica d’un llibre) que ben segur, a més de ser la biblioteca de l’Arca de Noé, constitueixen una repassada per grans obres de la literatura amb un contingut narrativament potent.
És un llibre generacional però que a través de la generació protagonista dels relats abasta els temes que són moltes vegades els que marquen els temps de les persones. Problemes, desafiaments, decisions, sortides d’armari, acceptació de fets transcendents, en definitiva temes universals que avui encara poden generar resposta sentimental malgrat les protagonistes els van afrontar en el seu moment.
És un llibre agosarat perquè a través de la seva estructura i llenguatge ens apropa a alguns temes que difícilment es parlen en públic. El propi llenguatge, proper, col·loquial amb la dificultat que representa no caure en la impostura, la forma que, per reiterada, no cansa sinó que encadena de manera natural les narracions i pel contingut d’algunes d’aquestes narracions que afronten temes que porten una càrrega emocional al darrera.
És un llibre vindicatiu perquè ens porta unes protagonistes, ja en una edat madura, però que se senten encara valentes amb capacitat i amb voluntat per menjar-se el món, volen seguir una vida carregada de satisfaccions, de problemes sí, però també de viure amb joia plenament el moment. Un “carpe diem” permanent. S’ho mereixen el llarg recorregut els permet ara veure una perspectiva llarga més al darrera que al davant, però no per això han de deixar de fruir de la vida i de les seves relacions.
És un llibre emotiu perquè crea emocions, et genera empatia amb les protagonistes, perquè està escrit des del sentiment, el respecte, l’afabilitat, la sororitat i perquè en el seus relats també s’hi mostren majoritàriament sentiments. A vegades contradictoris, a vegades a la recerca de la complicitat, però en un discurs carregat de ganes de viure plenament. I que hi ha més emotiu que poder viure episodis envoltat de bona gent, de bones amigues que malden per viure una mica més, i sobretot, viure millor.
Les protagonistes saben que no sempre la vida és fàcil. Que han hagut de gruar i molt, que han patit però sempre han reeixit dels moments més durs. Les experiències les han enfortit, ara es poden esplaiar en els records.
El nostre jardí de l’arca de Noé és una formidable celebració de tot allò que dona una qualitat de vida, sentiment, estimació, enfilar-se pels somnis però no aturar-se mai, seguir fins el final.
En un moment una de les protagonistes diu que nos quiten lo bailao, doncs això a veure qui és el valent s’atreveix a treure’ns-ho.
El nostre jardí de l’Arca de Noé
Mercè Foradada
Il·lustracions: Rosa Bou Santos
Literal Books, Narrativa
Libertània Edicions
Canyelles, 2026
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT