PUBLICITAT
LITERATURA
26-04-2026 19:56
Se li va concedir l’any 1926. Fa, doncs, cent anys. En el discurs de concessió del premi, l’acadèmic Henrik Schück va destacar l’habilitat de l’autora per fondre el paisatge i la història narrada: «És una natura animada de manera meravellosa, que harmonitza perfectament amb la psicologia dels personatges». En efecte: cal destacar la qualitat de poeta en una narrativa que sense apartar-se de la realitat s’emmarca en la poètica del mite.
L’obra de Grazia Deledda està profundament marcada pels seus orígens a Sardenya: una terra de bellesa tan salvatge com lírica fins fa poc: el turisme va diluint la personalitat de les illes, encara que quan el juliol del 1999 la vam recórrer després d’una estada a l’Alguer, en els pobles de l’interior encara es feien visibles algunes formes tradicionals com ara els vestits que vam veure portar a algunes dones grans amb aquell capteniment propi d’una cultura ancestral. De ressons grecs, m’atreviria a afegir després d’haver llegit amb interès creixent Cendra (Edicions de 1984), magistral novel·la de Grazia Deledda en la traducció de Mercè Ubach amb la qual va obtenir, ben merescudament, el 25è. Premi de traducció Vidal Alcover.
Cendra, publicada l’any 1904, té tots els ingredients d’una tragèdia grega escrita des d’una «mirada antropològica, que no jutja ni condemna mai, de manera que la presa de partit correspon als lectors», escriu Mercè Ubach al pròleg. Així és. L’autora va posant davant dels ulls dels lectors el destí («el fil que ens estira i estira», dirà la tia Grathia), que acaba sent inexorable, del personatge principal de Cendra: Anania, un fill il·legítim, un fill del pecat abandonat quan tenia set anys per una jove mare seduïda per un home casat. Però just en el moment de l’abandó matern és quan canvia la sort miserable d’Anania. Però com si mai no s’hagués tallat el cordó umbilical, el jove, immers en el doble sentiment de ràbia i amor, mai no deixarà de buscar la seva mare. Fins i tot la busca a Roma, quan hi arriba per estudiar lleis mercès a la bondat de l’home més benestant de Nuoro. Mentrestant, en la narració van apareixent els personatges secundaris amb la força de principals per la manera com Grazia Deledda en descriu els caràcters. Tant és així que els lectors entren de ple en la vida íntima d’aquests, amb les seves expressions pròpies, sovint salpebrades de paraules i frases en dialecte sard, amb les seves creences, costums i llegendes a la vora del foc. Com en una tragèdia grega tenyida d’una cultura cristiana de caire popular, la majoria dels personatges de Cendra van dibuixant-se en les misèries que els tenallen, si bé alguns d’ells es presenten amb la grandiositat de la saviesa innata del poble analfabet. No sempre la instrucció proporciona bondat, que és una qualitat de l’ànima.
A Cendra, i de manera tan romàntica com existencial, el jove Anania es fa preguntes: «¿Què és el món? ¿Què és la realitat? ¿On acaba el somni i on comença la realitat? ¿I no pot ser tot somni? ¿Qui és la Margherita? ¿Qui soc jo? ¿Estem vius? ¿I què és la vida?». Tot és somni i tot és realitat, acaba dient-se a si mateix, com si per ciència infusa hagués après les principals nocions de la filosofia índia fins quan es topa amb la realitat més dura i s’aboca al destí fatal. «I en aquella hora assenyalada de la seva vida, aquell pilonet de cendra li va semblar un símbol del seu destí. Sí, tot era cendra: la vida, la mort, l’home, el destí mateix que la produïa». Però, no és cert que entre la cendra sovint cova la brasa? En la concepció circular, en la visió cíclica de la vida, el principi i el final es toquen.
En tant que drama rural, el nostre imaginari lector emparenta la força tel·lúrica del món de Víctor Català amb el món que Grazia Deledda desplega a Cendra. Se’n podria fer un bon film, com ja es va fer l’any 1916. La pel·lícula, protagonitzada per Eleonora Duse, posa de relleu la força tràgica dels personatges de la mateixa manera que ho fa Grazia Deledda a les pàgines de Cendra.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT