PUBLICITAT
JUSTÍCIA
04-05-2026 10:46
El poder judicial és un dels poders bàsics de l’estat. L’administració de la justícia és considerada un servei públic essencial amb la funció de garantir els drets de la ciutadania i la resolució equilibrada i d’acord amb les lleis de conflictes que es puguin crear en els àmbits de la nostra societat.
La percepció que en tenim dels serveis públics és fonamenta moltes vegades per l’experiència personal que hàgim pogut tenir en el seu ús o en les resolucions que ens han afectat.
Segurament la justícia és un servei que en la seva complexitat no s’ha de fer servir gaires vegades. Més enllà d’algun tràmit burocràtic són minoria les persones que han de fer front als aspectes més coercitius de la llei.
La nostra pròpia experiència no ha estat massa positiva com per creure a ulls clucs en el seu funcionament. No parlem d’ara, però fa anys, en funció d’un càrrec públic que ostentava vaig ser imputat (llavors “investigat”) per un jutge per desobediència. Recuperats de la sorpresa, ja que es tractava d’un fets en els que s’havien de readmetre uns treballadors municipals que havien estat apartats del seu treball per uns robatoris al mercat. En el judici van ser absolts perquè el vídeo de les càmeres de vigilància presentat com a prova era una còpia i no l’original i el jutge ordenà readmetre’ls en el seu lloc de treball. Era un tema que venia d’un altre mandat, però quan et toca, toca, i ens sembla recordar que la reincorporació va trigar un o dos dies més del que es fixava. Doncs res, a veure a sa senyoria perquè ens interrogués i dictaminés si calia obrir causa o deixar-ho estar. La situació viscuda va tenir algun punt de surrealista. Acompanyats de l’advocada, en aquella ocasió la insigne Olga Tubau ens vam presentar als jutjats. El jutge que ens havia de sotmetre a l’interrogatori, ens va fer esperar gairebé una hora de rellotge. Quan ens van cridar, l’advocada va fer constar la queixa formal expressada amb contundència per haver-nos fet esperar una hora, una pèrdua innecessària de temps al seu parer. La resposta que ens va donar el jutge ens va deixar entre sorpresos i neguitosos. El jutge al·lega que ell no coneix el tema i que és un substitut i s’ha llegit per sobre i ara em farà les preguntes... Ah! i em diu que quan respongui no puc mirar a l’advocada, que em posi d’esquena a ella... era el seu costum... Confiança poca doncs veient el panorama, la causa no va seguir i es va acabar llavors mateix.
Ja sabem que una experiència personal no pot elevar-se a categoria ni molt menys.
Estem convençut que la immensa majoria de jutges i fiscals actuen amb exquisida professionalitat.
Potser vam tenir mala sort. Però ens va quedar una sensació de desconfiança de que la justícia fos realment un element impecable en el seu funcionament i en les seves decisions.
Tot aquest llarg i personal preàmbul (disculpin les molèsties) és perquè darrerament hem vist algunes actuacions judicials, que més enllà del que puguin dir les associacions judicials ens semblen poc creïbles i poc mereixedores de confiança.
Quan alguns ministres han criticat una decisió judicial o han manifestat desacords amb l’actuació d’alguns jutges i magistrats la majoria de les vegades ha sortit el CGPJ que ha reclamat respecte per la feina que fan. Una cosa és el respecte pel que fan i l’altre és opinar sobre decisions. Que potser no correspon als ministres? És possible. Però la resta del món pot criticar a un poder de l’estat com fem moltes vegades amb el legislatiu i l’executiu. O no?
Escoltava en una conferència de l’ex-magistrat Josep Niubó que va plantejar un tema per entendre el funcionament de la mateixa justícia clau Qui jutja als jutges?.
Va donar una resposta metafòrica “Els llops entre ells no es mengen”.
I va deixar clar que poques vegades els jutges que cometen errades o prevariquen directament són separats dels seu lloc, en aquets sentit va posar el cas de Sandro Rossell, expresident del Barça que va estar empresonat dos anys de manera injusta. La jutgessa que el va empresonar de manera injusta, Carmen Lamela, no va ser ni sancionada ni investigada sinó que la van ascendir. I encara va explicar que ell i trenta jutges més van signar un document en que establia que la consulta no vinculant de l’any 2014 no incomplia cap llei. Per signar el manifest van ser expedientats però l’expedient va decaure per no constituir cap mena de falta. Les seves fotografies van aparèixer al diari el Mundo assenyalant-los i la conseqüència va ser que una jutgessa que aspirava a la Presidència de l’Audiència de Barcelona no va obtenir la plaça tot i tenir el millor currículum de lluny per haver signat aquest document. Ja es veu com les gasten els del Consell General del Poder Judicial.
Dubtes doncs de l’actuació.
I aquest dies hem vist alguns fets que segueixen generant-nos poca confiança.
Cas Pujol. El jutge s’entesta en convocar a Madrid a l’expresident per fer-ne una exploració de les seves capacitats. Això ja ho van tres forenses a Barcelona però sembla que aquest informe no serveixen, però vet aquí que el mateix jutge no va tenir cap problema per aprovar, la suspensió de procediment contra l’extresorer del PP Álvaro Lapuerta, acusat de l’activitat inicial de corrupció de la Gürtel entre el 1999 i 2005, per la seva “demència sobrevinguda”. No deu ser el mateix segurament però vaja desconfiar d’uns forenses que fan la seva feina no sembla massa equilibrat.
Cas Begoña Gómez, el jutge Peinado llença tot un seguit d’acusacions basades en retalls de premsa. En el seu dictamen no aporta cap prova dels fets, són especulacions que amb el seu verb florit i ranci posa damunt el paper. Per contra existeixen àudios clars en que la complicitat de Cospedal i Rajoy amb el cas Kitchen queden en evidencia i però aquí, que en aquest cas, els àudios no són prou per imputar-los. Biaixos semblants en processos diferents.
I parlant de la Kitchen veien l’actuació de la jutgessa que més aviat sembla un element més de l’equip defensor dels implicats i advocat de Rajoy, tallant argumentacions, evitant preguntes incòmodes i desviant els fets per diluir-los és d’una evidència que fa mal. Una de les advocades ratificava “Es imposible hacer un interrogatorio así”.
I encara més, el jutge del cas contra l'ex-DAO (Director Adjunt Operatiu) de la policia ha generat indignació per les seves crítiques a les dones que denuncien, afirmant que van "a la caça" de l'ordre de protecció. Aquestes declaracions han provocat peticions d'investigació sobre el magistrat.
Exemples que no deixen de ser minoritaris entre la munió de jutges que fan la seva feina impecablement, però que són simptomàtics de que la bena ha caigut dels ulls de la justícia i la balança s’han decantat cap una banda descaradament.
Ens demanen que respectem i tinguem confiança en la justícia, però crec que ens demanen un acte de fe i la fe és un acte irracional. Fe és creure en allò que no es veu ni es coneix a fons, la confiança no és un acte de fe. La confiança es basa en allò que l'experiència ens mostra i demostra cada dia.
I ara per ara aquesta confiança en la justícia és veu qüestionada per determinades accions
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT