PUBLICITAT
PREVARICACIÓ
15-06-2026 17:12
L’exalcalde d’Altafulla i diputat de Sumar Félix Alonso ha afirmat davant del Tribunal Suprem (TS) que els contractes pels quals se l’investiga es van fer amb criteris tècnics i sense aplicar “en cap cas” consideracions “de naturalesa política o partidista”. Segons han apuntat aquest dilluns fonts de la defensa, la pròpia instrucció del cas ha posat de manifest l’existència d’informes tècnics contradictoris. “Alguns avalen expressament la forma de contractació emprada”, apunten. Alonso ha declarat com a investigat per un presumpte delicte de prevaricació administrativa per l'adjudicació directa de contractes quan era alcalde d’Altafulla, entre 2011 i 2019. També han declarat els exconsellers Salvador Milà i el vilanoví Joan Ignasi Elena pel mateix cas.
L’alt tribunal va decidir obrir causa contra Alonso l’abril passat per un presumpte delicte de prevaricació administrativa per l'adjudicació directa de contractes a l'empresa Milà Advocats SLP i Sinergia Energia Dret i Medi Ambient SLP quan era alcalde del municipi del Tarragonès.
Segons el TS, el diputat hauria incorregut en una dinàmica de contractació a través de la figura del contracte menor, de forma que "eludia els requisits de publicitat, permetia l'adjudicació directa i possibilitava una elecció arbitrària de l'adjudicatari".
Els magistrats del TS van constatar que l’exalcalde hauria actuat així “per donar aparença de legalitat” i no descarta altres irregularitats perquè “la manera de contractar va anar acompanyada d’una dinàmica de facturació per fer pagament dels serveis”.
La causa va iniciar-se al jutjat del Vendrell, però s'ha derivat una part al Tribunal Suprem, perquè Alonso és aforat allà, i una altra al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), perquè Elena és diputat d’ERC al Parlament i, per tant, també aforat.
Contractactes ajustats als criteris tècnics
Alonso ha argumentat que els fets es van produir en un moment en què Altafulla estava experimentant “un creixement extraordinari”, que no va anar acompanyat de recursos humans pel consistori. “L’Ajuntament es va veure obligat a afrontar les noves necessitats amb una plantilla severament limitada per les restriccions de la ‘Llei Montoro’, que dificultava la incorporació de personal especialitzat”, ha afegit.
Fonts de la seva defensa han insistit que l'Ajuntament d'Altafulla "no necessitava un servei recurrent extern i permanent", sinó "un funcionari que no tenia" per a l'elaboració d'informes jurídics. També han justificat el procediment emprat pel fet que "no se sabia" quan durarien les restriccions de la 'Llei Montoro'.
En aquest context és quan es va produir la contractació del despatx professional de Salvador Milà, “jurista de prestigi reconegut”, i el de Sinergia, integrat, segons les mateixes fonts, per “professionals especialitzats” en l’àmbit de l’urbanisme, el dret administratiu i el medi ambient i amb una “dilatada trajectòria en prestacions de serveis a administracions públiques”.
La defensa insisteix que aquestes contractacions van respondre “exclusivament” a criteris d’especialització tècnica, experiència professional i confiança derivada de la captació. Així mateix, apunta al debat “doctrinal i jurisprudencial” sobre si aquests serveis s’han de sotmetre íntegrament al règim ordinari de la contractació pública, ja que “incorporen un component de confiança personal”.
Les fonts remarquen que la mateixa instrucció ha posat de manifest l’existència d’informes tècnics “contradictoris” i que alguns avalen la forma de contractació que es va fer servir. “En qualsevol cas, la prova practicada acredita que els serveis prestats pels despatxos eren singulars, diferenciats i perfectament individualitzables, remarquen.
Així mateix, reiteren que “fins i tot en la hipòtesi que es considerés incorrecta la fórmula de contractació utilitzada”, els fets només incorrerien en una “qüestió administrativa en l’àmbit de la contractació pública”. “En cap cas es desprèn l’existència dels elements típics exigits pel dret penal”, conclouen les fonts de la defensa.
Joan Ignasi Elena i Joan Herrera
A part d’Alonso, el TS ha escoltat el testimoni d’11 testimonis més, entre els quals els exconsellers Salvador Milà i Joan Ignasi Elena, i Joan Herrera, exlíder d'ICV, tots tres investigats pel mateix cas en altres òrgans judicials. També han declarat dos mossos d'esquadra i dos tècnics de la Direcció d'Anàlisi i Investigacions de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC).
Fonts presents a la sala han detallat que Joan Herrera i Salvador Milà han ratificat el que ja van explicar al jutjat del Vendrell, mentre que Joan Ignasi Elena no havia declarat encara en cap altre òrgan judicial. La majoria dels testimonis han respost a l’interrogatori per videoconferència excepte Alonso, Salvador Milà, i un altre dels citats.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT