DIARI INDEPENDENT DEL GRAN PENEDÈS

CANVI CLIMÀTIC

Els reptes del Penedès enfront del canvi climàtic


Lolo Garcia Cubelles

24-06-2026 23:55

El litoral cada cop ha d’afrontar un increment més acusat del nivell del mar i temporals, mentre que l’interior pateix una alteració progressiva dels seus ecosistemes que perjudica, especialment, el sector vitivinícola

Posta de Sol del dia de Sant Joan des d'un camp de blat segat amb les bales de palla des de Vilafranca del Penedès. Jordina Jané

Aprovar la instal·lació d’un centre de mercaderies dins d’un refugi climàtic. Aquesta és la paradoxa amb què es van trobar els assistents -la majoria contraris al projecte- del ple de Cubelles de l’11 d’agost de 2023. Una sessió celebrada en plena canícula al Centre Social Joan Roig i Piera, un dels pocs equipaments municipals on arrecerar-se de les altes temperatures de l’estiu. I, per a alguns, un contrasentit atès l’avenç de moment irrefrenable del canvi climàtic i els seus efectes al conjunt del Penedès, amb una afectació cada cop més palpable sobretot a primera línia de mar.

De fet, el Mediterrani és la zona d’Europa que, en general, s’escalfa més ràpidament de tot el continent. Un augment de les temperatures que ja es palesa no només en forma de nits tòrrides i tropicals: “El canvi climàtic és totalment innegable. Ja és aquí i arriba per quedar-s’hi. En les zones litorals és on més es notarà tot aquest capgirell estructural, que de fet ja genera ara, de forma més propera, aquest augment del nivell del mar, aquests temporals que cada vegada són més resilients, que arriben amb més potència i que afecten més tram costaner”. Qui així de contundent s’expressa és el meteoròleg vendrellenc Marc Rodero, qui alerta que, cada àrea de les tres en què es pot dividir la vegueria, presenta els seus propis riscos.

El Penedès, i molt especialment el Baix Penedès, es pot dividir en tres espais amb les seves pròpies peculiaritats. D’una banda, la zona marítima, afectada pels temporals i per l'augment del nivell del mar; després tenim la part central, que estaria afectada per un seguit de rieres que porten tota l'aigua que arriba des de l’interior a les cotes baixes, i, finament, el territori de muntanya, cap a l'àrea del Montmell, on la vegetació i la fauna que allà hi viu s'ha d'adaptar a una nova realitat provocada per aquesta falta de precipitació continuada combinada, sovint, també amb pluges de certa intensitat en moments molt concrets”, assevera el responsable de la tota la informació meteoròloga de RTV El Vendrell.

En una mateixa línia se situa el doctor en Geografia i professor de la Universitat Rovira i Virgili, Òscar Saladié. Conegut, també, pels seus treballs sobre l’afectació del canvi climàtic en el món de les diades castelleres, aquest veí del nucli de Lleger, a Sant Jaume dels Domenys, degà de la Facultat de Turisme i Geografia de la universitat tarragonina, assenyala tres grans desafiaments per al conjunt del Penedès: mitigació, reducció i adaptació.

Sant Quintí de Mediona. Xavi Navas

Al meu entendre, els principals reptes de la vegueria passen, per un costat, en com aconseguim reduir la nostra contribució a les emissions de gasos d'efecte hivernacle que s'exhalen des dels diferents sectors socioeconòmics del territori. Després, davant de la impossibilitat d'aturar el canvi climàtic per molt que mitiguem, la reducció de la seva incidència i, en darrera instància, i com a conseqüència dels efectes que ja patim, l’adaptació del territori, és a dir, com adeqüem les ciutats, els pobles del nostre entorn i les activitats empresarials a aquesta nova realitat climàtica”, enumera Saladié, qui també és bomber voluntari del parc de Sant Jaume.

A tot això, el professor baixpenedesenc, membre de l'Institut Universitari de Recerca en Sostenibilitat, Canvi Climàtic i Transició Energètica de la URV, hi afegeix un nou element, la mobilitat. Saladié reclama la implementació de models sostenibles i una aposta clara pel transport públic, pensant en clau interna però també externa, atesa la situació estratègica de les comarques de la vegueria en el conjunt del Principat. “Es tracta, en addició, d’un repte al qual ha de fer front el Penedès, no únicament pel tema del canvi climàtic, però també. Som en una zona de cruïlla on hi conflueixen importants infraestructures de transport i comunicació que faciliten la mobilitat també de persones i de mercaderies al llarg del corredor mediterrani i cap a l'oest, cap a la Vall de l'Ebre i l’altiplà”, hi afegeix el geògraf nascut a Tivissa (Ribera d’Ebre) i domenyenc d’adopció.

I, tot plegat, sense oblidar l’estrès hídric, tant per als seus usos socioeconòmics com domèstics. “Som un territori amb una limitada disponibilitat d'aigua i, per tant, si augmenten els consums pot ser que tinguem un problema”, asseveració amb la que coincideix el meteoròleg Marc Rodero, qui adverteix, a més, que sovint les precipitacions es concentren, i de vegades amb virulència, en espais de temps molt més determinats, el que complica la feina als seus canals naturals de vehiculació. “Les rieres cada vegada són més estretes, cada cop estan més ocupades i, en conseqüència, veiem que han de fer més feina per transportar les grans avingudes d'aigua”, rebla.

Desembocadura del Foix a Cubelles

El professor de la Universitat Rovira i Virgili, Òscar Saladié, hi afegeix un altre element a solucionar de manera urgent, el de les fuites a la xarxa de subministrament de la majoria dels pobles del territori. “És prioritari reduir a la mínima expressió aquestes pèrdues d'aigua potable que, lògicament, deixa de ser utilitzable. I, per l'altra banda, buscar aigua per a finalitats en què no calgui fer-ne servir de potable, com pluvials i grises procedents de depuradores, que no es poden servir per segons quins usos, però que, per contra, és vàlida per d’altres”, ressegueix un Saladié que insisteix en la necessitat de “reduir el consum d'aigua potable per a una finalitat que no és de boca i, sobretot, la millora de la canalització, ja que no pot ser que en alguns llocs el 40% o el 50% de l'aigua es perdi perquè la xarxa està com un formatge gruyère”.

Vinyes afectades  

Si hi ha una activitat econòmica arrelada al Penedès, especialment a l’Alt Penedès, i amb un pes preponderant també des del punt de vista social aquesta és, sens dubte, l’agricultura associada a la producció vitivinícola. Si el repte ja és majúscul per a qualsevol desenvolupament sectorial, com el turístic, força destacable a litoral de la vegueria, per als productors de vi i cava és, literalment, una qüestió de supervivència.

Així, si més no, ho sentencia Robert Savé, doctor en Biologia i investigador emèrit de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), empresa pública adscrita al Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya. Membre del Grup d'Experts en Canvi Climàtic de Catalunya, Savé, veí del Serral, a Castellet i la Gornal, remarca que la pujada de temperatura “és terrible quant a les maduracions que hi haurà en el raïm, pel que fa al creixement que poden tenir algunes varietats i, fins i tot, en relació a la pèrdua de productivitat, que pot ser total en alguns llocs del Penedès”, un cúmul de derivades que obliga a seguir elaborant “un bon vi” amb el producte resultant, de qualitat i “interessant per al consumidor”, és a dir, amb una quota de mercat que permeti mantenir el sector.

Torrelles de Foix. Àngela Llop

Per tot plegat, l’investigador emèrit de l’IRTA assenyala que som davant d’un canvi global en un moment d’intercanvi i posicionament envers productes procedents d’arreu del món. “Ens hem de diferenciar i oferir vins realment singulars”, apunta Savé, alhora que celebra l’aposta de la DO Penedès per conformar-se íntegrament de referències ecològiques.

Per contra, els efectes del canvi climàtic provoca que els hiverns i les primaveres siguin cada cop més càlides i que les típiques tempestes de finals d’agost ara colonitzin pràcticament qualsevol moment de l’estiu, el que implica un rebrot de patologies i fongs que no es poden combatre amb agents químics. “Amb tot, hem de ser diferents, l’objecte del nostre negoci ja no ha de ser produir més quilos sinó ser capaços de distingir-nos perquè, si ho mires fredament, al final l’Alt Penedès som només 12.000 hectàrees dins d’un magma de producció gairebé inabastable”, afina Savé.

Castellví de la Marca, Melcior Rafecas

Un problema, el del canvi climàtic, global, amb incidència en l’àmbit econòmic i industrial, però també sanitari, social i forestal. Òscar Saladié, cap del parc de Bombers Voluntaris de Sant Jaume entre 2018 i 2026 i, des del mes de març d’enguany, sots-cap del servei, recorda que les altes temperatures s’han convertit en un autèntic polvorí.

La sequera ha matat molts arbres i vegetació que ara s’acumula als boscos, el que agreuja el risc de foc. Al nostre territori -indica- és normal que a l'estiu hi hagi incendis forestals. Aquestes condicions meteorològiques adverses, però, augmenten el perill de patir-ne. I si, a la vegada, tenim una major continuïtat mercès a aquesta massa forestal més densa, amb vegetació més seca perquè ha mort o perquè està tan deshidratada, i hem anat abandonant camps de conreu que feien de tallafocs, doncs, si hi ha un incendi, amb condicions meteorològiques adverses, sense tallafocs naturals o amb tallafocs generats arreu del mosaic agroforestal, correm el perill que, especialment a les muntanyes boscoses de l'interior del Penedès, es donin les pitjors condicions per a la propagació d'un incendi que cremi centenars i milers d'hectàrees”, alerta Saladié. I tot plegat, en unes comarques, les del Penedès, on proliferen urbanitzacions inserides enmig de zones forestals boscoses. 

Ovelles a Sant Martí Sarroca

Descarbonitzar una economia basada en combustibles fòssils, redissenyar les ciutats per fer front a unes condicions extremes, transformar l'agricultura, gestionar la migració climàtica... Tot això són situacions molt difícils que han de passar simultàniament i a un ritme que a la història social no l’hem vist mai”, avança la investigadora de la Universitat Lliure de Brussel·les i doctora en Ciències de l’Oceà i de la Terra, la vilafranquina Maria de la Fuente. Centrada en l’impacte de les emissions de metà en el cicle del carboni i el canvi climàtic, De la Fuente lamenta que, malgrat la urgència de la qüestió, les polítiques públiques dels governs “segueixen ancorades en una lentitud, en un pensament de cicle electoral, que és completament incompatible amb les necessitats del moment”.

Per tal de capgirar determinades tendències que semblen minimitzar i, fins i tot, banalitzar la gravetat de la situació, De la Fuente assenyala que cal canviar la narrativa: “El clima no és un tema ambiental, és un tema econòmic, és un tema de salut pública, és un tema de seguretat social i nacional i també de justícia”. Un discurs que cal accentuar, assegura, per tal d’arribar a públics que, altrament, no s’interessarien pels efectes del canvi climàtic.

Els Pèlags de Vilobí del Penedès. Melcior Rafecas

Cal conscienciar i generar molta més empatia. A més, també existeixen punts d’inflexió positius que cal donar a conèixer i activar amb la màxima celeritat. Aquí la velocitat és clau, perquè ja hem travessat alguns límits que ens ha de fer veure que no es tracta d’un problema llunyà sinó d’una realitat que es dona aquí i ara”, rebla la investigadora post-doctoral de Vilafranca del Penedès.

I és que, si ara mateix, tot el món tornés a anar amb pàmpols a l’entrecuix, o sigui, que no gastéssim gens de combustible fòssil, la temperatura continuaria pujant, com a mínim, fins a la primera desena del segle següent”, afirma l’investigador emèrit de l’IRTA, Robert Savé. “Tenim molta energia acumulada i s'han generat ja tota una sèrie de processos que no es podran tirar enrere. Això vol dir que la mitigació l'hem de fer, evidentment, per no seguir tirant més gasos d'efecte hivernacle. Però això no ens salvarà, el que ens salvarà és l'adaptació”, conclou un Savé que també fixa, com De la Fuente, la velocitat d’actuació com un element clau per al combat del Penedès envers el canvi climàtic.

I és que estar a 30° no és cap anècdota.

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.


Subscriu-te ara!


Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:


WhatsApp! Telegram!

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.