PUBLICITAT
LITERATURA
21-09-2026 11:31
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
En la literatura contemporània, la ratlla entre gèneres acostuma a ser molt prima, o inexistent. En aquesta frontissa a vegades hi conviuen ciència ficció, realisme màgic, l’absurd com en el teatre de Beckett, o literatura fantàstica narrada en primera persona com en el cas de Memòria d’una volva (Voliana Edicions), de Jordi Ribas Andreu (Barcelona, 1957).
Jordi Ribas s’ha dedicat al disseny gràfic, però també ha fet camí en el camp de la literatura com a poeta i narrador. La seva prosa, i a Memòria d’una volva s’aprecia en grau excel·lent i de manera gens adotzenada (rara virtut, avui en dia en què triomfa un llenguatge pobre, estàndard), es presenta molt treballada, molt visual, poètica, suggerent: les paraules ben escollides remeten a una imatge (no en va l’autor s’ha dedicat al disseny), que transporten el lector a la fotografia que l’escriptor vol donar de la realitat que retrata a través del protagonista.
De fet, el protagonista n’és una ínfima part: és una de les volves de cendra que s’escapen del procés de cremació de les despulles de Neró Freixas, un nom ben particular, i del qual en el relat memorialístic la volva de Neró dona referència: Neró Freixas és fill de Constantí i net d’August, ciutadans de Tarragona i subjugats pel passat de la metròpoli romana. En contrapartida, Neró, a qui tothom anomena Freixas per la història negativa que porta aparellada aquest nom, és un amateur fotògraf dels marges de Tarragona: extraradis sense personalitat i magatzem improvisat de deixalles enmig d’una natura que ja n’ha perdut la faç. Habitat per personatges peculiars, exòtics com en Somoza: un ferroveller que explica sopars de duro al bar de la Paquita, l’extraradi és un no-lloc, un espai fet de rampoines, que, això no obstant, criden l’atenció de Neró Freixas per la insinuació d’una bellesa incògnita que quedarà plasmada en unes fotos fetes amb el mòbil, estri que permet la instantània a més velocitat que una càmera analògica: «Un matí o una tarda de cap de setmana pagaven la pena només per a continuar concedint funció –o estètica- a qualsevol ferro d’encant». De forma semblant, l’escriptor Guillem Viladot feia escultures extraordinàries tot canviant-les la fesomia visual per atorgant-les una nova personalitat, un concepte nou.
La volva de Neró Freixas sobrevola els escenaris caòtics com sobrevola la seva memòria: un vaivé entre el que resta i el que perviu, i que tal vegada se’n fa notària la fotografia i l’escriptura. La narració en primera persona d’una volva procedent d’un cos humà que té la facultat de moure’s ingràvida en l’aire, permet a Jordi Ribas imaginar el que pot passar amb la consciència humana després de la mort, ni que estigui allotjada en una part tan petita com invisible. Les referències a la ciència quàntica són presents en un relat que memòria lectora em porta a L’amortallada (1938), de l’escriptora Maria Luisa Bombal (1910-1980). Literatura fantàstica, en van dir d’aquesta novel·la escrita des del jo de la morta. Des del llit on està amortallada, va fent un repàs de la seva vida i la gent amb qui ha tractat.
La pervivència d’una consciència que va més enllà del cos físic és un tema d’actualitat d’ençà que en l’àmbit clínic s’han comprovat estadis post mortem en les persones que en desperten. L’autor de Memòria d’una volva explora amb enginy aquests liminars que en l’àmbit de la mística sufí, o en el xamanisme, s’explica en el vol de l’ànima en somnis. Vida i mort, doncs, entrellaçades també a través d’Eros: la volva de la cendra de Neró en alguns moments es mostra volva enamorada. En un relat per capítols, el llenguatge irònic i aparentment distanciat de la veu narradora, conviu amb la profunditat d’una reflexió dels extrems de la realitat que en la novel·la troben figuració en imatges ben gràfiques dels objectes llençats ens els confins de la ciutat de Tarragona i que Neró Freixas fotografia. Entre paraules, l’escriptor relliga referències literàries, cinematogràfiques i artístiques, amb l’afició de Neró Freixas a immortalitzar objectes trobats. A Memòria d’una volva, Jordi Ribas compon un àlbum de vida, un collage o poema visual que mostra com la realitat que vivim constitueix un viatge de múltiples experiències, tan sensorials com metafísiques avant mortem i post mortem. Vet aquí la singularitat de la fantàstica, ja ho crec, Memòria d’una volva.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT