PUBLICITAT
EDUCACIÓ
06-11-2026 7:09
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
I, després, algun cervell privilegiat del Partit Interior
triaria aquesta o aquella versió,
la redactaria definitivament a la seva manera
i posaria en moviment el complex procés
de confrontacions necessàries.
Després, la mentida triada passaria
als registres permanents i es convertiria en la veritat.
George Orwell, 1984.
L’article d’aquest mes havia de versar entorn dels informes PISA de principis del mes de setembre. No obstant això, veient la deriva social i política que vivim aquests darrers mesos, he posposat l’article més educatiu per al mes vinent. En el d’aquest mes toca abordar tot el que està passant, des d’una mirada reflexiva, amb l’objectiu d’intentar inocular una mica de pausa a tot plegat; un punt i a part perquè tots repensem què està passant, com hem arribat fins aquí i què podem fer davant del que ja està venint. Si no ho fem, correm el risc d’apropar-nos a la societat que imagina Orwell en la seva obra 1984.
La raó d’aquesta pausa reflexiva és que aquesta tardor és una de les més convulses, complicades i complexes que recordo d’ençà que tinc ús de raó i memòria. Sembla que tots els grans pilars del país i del continent s’estan esmicolant. Potser pensarà que soc massa alarmista; així doncs, cal posar nom a tot aquest reguitzell de trencaments socials: les protestes estudiantils acabades en violència i saquejos, la convocatòria d’anar a destrossar-ho tot per part de la població més jove, la crisi de Ceuta, de la qual ja gairebé ningú no parla, la crisi de l’habitatge, amb les acampades a llocs com Madrid o Barcelona, les eleccions convocades per tapar la corrupció i la mala gestió governamental i, per acabar-ho de rematar, la crisi ferroviària amb l’accident d’Urda. No troba, estimat lector, que a la nostra societat s’ha instal·lat una mena de sensació que tot s’està enfonsant i que el país no pot més? Evidentment, tot el que s’ha esmentat donaria per a més d’un article; així que posem fil a l’agulla amb allò que ens toca més a prop en aquesta columna.
El primer toc d’atenció que deixa entreveure que la cosa no va bé són les protestes estudiantils que s’estan produint en molts països europeus, entre els quals hi ha el nostre. L’educació és un tema que ens hauria de preocupar a tots i davant del qual tenim el deure de manifestar-nos (ho hem viscut recentment amb tot el moviment de mestres al final del curs passat a Catalunya i en altres comunitats autònomes del país). El problema ve quan la protesta esdevé vandalisme. Algú em pot explicar què té a veure protestar i manifestar-se pacíficament per una educació digna (fet innegable) amb quedar per destruir tot el que es posi al davant? Evidentment, res! Però està passant. I la solució a llarg termini no és la repressió policial, d’altra banda necessària per contenir i tallar de soca-rel aquesta onada de violència indiscriminada.
La solució perquè no hi hagi mai més cap excusa possible per part de terceres persones o col·lectius que busquen cremar el sistema és entomar, d’una vegada per totes, l’assumpte de l’educació. Però no només d’una manera específica: això seria com arreglar l’esquerda d’una de les potes d’una taula que en té les quatre plenes de forats o, directament, buides per dins. L’estructura externa hi és i representa tots els mestres i professors que sostenen un sistema insostenible. L’estructura interna és buida i cal tornar-la a omplir. És per aquest motiu que cal una veritable revolució educativa global. Primer, des del vessant polític, amb millors lleis que siguin estables i perdurin, com a mínim, una generació. Segon, des del vessant econòmic, amb unes millors condicions laborals i, sobretot, desmuntant el model educatiu economitzat de l’eficiència, l’eficàcia, la rendició de comptes i la qualitat. L’escola no és una empresa! Finalment, des del vessant social, amb una millor educació en valors, tant a l’escola com a casa, i amb una millor concepció del que és un mestre.
En definitiva, cal posar-hi una mica de cap a tot plegat. Els polítics no ho faran; els poders econòmics, encara menys. Així que només quedem nosaltres: els ciutadans. No volem que la mentida es converteixi en veritat. No volem que el 2027 acabi sent un 1984. M’agradaria acabar l’article donant tot el meu suport i el condol a les famílies de les víctimes de l’accident de tren d’Urda, un accident que mai no hauria d’haver succeït.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT