PUBLICITAT
LA IA NO VOTA, PERÒ POT INTERVENIR EN LA DECISIÓ
19-11-2026 8:45
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
La campanya electoral del 29 de novembre té un nou actor que no apareix als mítings, no participa en els debats televisius i no demana el vot als carrers, però que cada vegada pot tenir més influència en la manera com els ciutadans es formen una opinió política: la intel·ligència artificial. ChatGPT, Gemini, Grok o els assistents d'IA incorporats als cercadors s'han convertit en una nova via per consultar programes electorals, comparar propostes, resoldre dubtes i, fins i tot, demanar quin partit és més convenient votar.
La pregunta és fins a quin punt aquestes eines són neutrals i si, encara que no demanin explícitament el vot per a una formació, poden acabar orientant les preferències de l'electorat. La tercera onada de l'estudi La IA també votarà al novembre, elaborat per investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i de Science 4 Insights, aporta dades que conviden a mirar aquest fenomen amb atenció.
La principal conclusió és aparentment tranquil·litzadora: el 85,4% de les respostes dels assistents d'intel·ligència artificial eviten recomanar directament un partit quan se'ls pregunta quina formació gestiona millor els problemes d'Espanya. Però el comportament canvia quan decideixen posicionar-se. En aquest cas, el PP ha passat a ser la formació més recomanada, amb el 19,9% de les respostes sense condicions, per davant del PSOE, amb el 16,3%, i de Sumar / Front Ampli, amb el 15,7%.
El resultat suposa un canvi respecte a l'anterior mes d'octubre, quan el PSOE encapçalava les recomanacions amb el 23,6%, davant del 15,7% del PP. La fotografia de novembre mostra, per tant, una evolució en poques setmanes que qüestiona la idea que les respostes de la IA siguin un element estable i homogeni.
L'estudi ha analitzat 1.464 respostes a 61 preguntes formulades en català, castellà, basc i gallec a sis assistents: ChatGPT, Grok, Gemini, Claude i les dues eines d'intel·ligència artificial del cercador de Google, AI Mode i AI Overview. El treball de camp es va fer el 12 de novembre, coincidint amb l'inici de la campanya electoral.
No hi ha una única IA ni una neutralitat compartida
Una de les conclusions més rellevants de la recerca és que no es pot parlar de la intel·ligència artificial com si fos una única eina amb un comportament polític comú. Les diferències entre plataformes són molt significatives i poden condicionar molt més la resposta que no pas la pregunta formulada per l'usuari.
Grok, l'assistent vinculat a la xarxa social X, és el que menys manté la neutralitat: recomana una formació política en el 44,7% de les seves respostes. ChatGPT ho fa en el 25,4% dels casos. A l'altre extrem hi ha Gemini, que només es posiciona en l'1,6% de les respostes, i Claude, que ho fa en l'1,2%.
Aquesta diferència és important perquè un ciutadà que plantegi exactament la mateixa pregunta a dos assistents diferents pot rebre respostes molt diferents. Segons Víctor Gil, sociòleg, expert en intel·ligència artificial i responsable tècnic de l'estudi, el resultat depèn molt més de l'assistent que es consulta que de la pregunta que se li fa. ChatGPT tendeix més cap al PSOE, mentre que Grok s'inclina pel PP.
La comparació entre les dues darreres onades també mostra un canvi destacat en ChatGPT. A l'octubre, el PSOE concentrava el 44,6% de les seves recomanacions directes; al novembre, aquest percentatge havia baixat fins al 20,9%. El repartiment s'ha obert cap a altres formacions, especialment Podemos i el PP. Grok, per la seva banda, també ha canviat l'ordre de les seves preferències: a l'octubre situava el PSOE al capdavant, amb el 21,1%, i al novembre ha passat a recomanar més el PP, amb el 22,5%.
La neutralitat, per tant, no és una característica que es pugui donar per descomptada ni que es mantingui igual en totes les eines. Tampoc no és suficient que un assistent adverteixi l'usuari que no té preferències polítiques.
De fet, el 77,9% de les respostes de l'estudi inclouen algun advertiment d'imparcialitat. En el cas de Grok, aquesta proporció arriba al 85,2%, tot i que és precisament l'eina que més sovint acaba recomanant un partit. L'estudi recull respostes que comencen afirmant que no hi ha una formació objectivament superior i que, tot seguit, acaben destacant les propostes d'un partit concret.
La diferència entre el que s'anuncia i el que finalment es respon és un dels elements que més interpel·la els usuaris: un avís de neutralitat no garanteix que el contingut de la resposta sigui neutral.
L'habitatge no troba una resposta i la seguretat afavoreix la dreta
Quan l'anàlisi deixa de preguntar genèricament quin partit gestiona millor els problemes del país i entra en qüestions concretes, les respostes dibuixen un mapa polític més recognoscible. Les recomanacions tendeixen a reproduir les associacions entre determinats temes i les formacions que tradicionalment els han situat al centre del seu discurs.
En seguretat i justícia, el PP concentra el 36% de les recomanacions i Vox, el 18%. En immigració, els populars també són la primera opció, amb el 28%. En canvi, quan les preguntes se centren en societat i igualtat, les formacions de l'esquerra —Sumar / Front Ampli, PSOE i Podemos— acumulen el 58% de les recomanacions. L'economia presenta un repartiment més equilibrat: PP i PSOE obtenen un 23% cadascun, mentre que Sumar / Front Ampli arriba al 19%.
Un dels resultats més significatius és el que fa referència a l'habitatge. Malgrat que l'accés a l'habitatge i el lloguer són la principal preocupació ciutadana en la ponderació utilitzada per l'estudi, cap assistent d'IA recomana una formació sense condicions quan se li pregunta sobre aquesta qüestió. Les respostes tendeixen a relacionar les propostes polítiques amb les prioritats concretes que expressa l'usuari, però no acaben assenyalant un partit.
La situació és molt diferent quan la pregunta es refereix a l'ocupació il·legal d'habitatges: gairebé la meitat de les respostes es posicionen i només ho fan a favor de dues formacions. Vox obté el 52% de les recomanacions i el PP, el 48%.
Aquesta diferència il·lustra com la manera de formular una pregunta pot canviar el marc de la resposta. No és el mateix demanar solucions al problema de l'accés a l'habitatge que preguntar per l'ocupació il·legal. La IA no només processa una qüestió: també respon des del marc conceptual amb què l'usuari l'ha plantejada.
Els investigadors de la UOC consideren que aquests resultats no indiquen necessàriament que els assistents apliquin un criteri polític propi. Més aviat, reprodueixen les associacions entre temes i partits que ja circulen en els programes electorals i els mitjans de comunicació. El risc és que aquestes associacions es presentin en forma de consell personalitzat i adquireixin, davant l'usuari, una aparença d'objectivitat.
El català també modifica les recomanacions
La llengua en què es formula la consulta és un altre factor que influeix en les respostes. La recerca ha plantejat les mateixes 61 preguntes en català, castellà, basc i gallec, mantenint fixada la ubicació de l'usuari a Espanya.
En castellà, català i gallec, el PP és la formació que rep més recomanacions directes, amb un 24%, un 22% i un 23%, respectivament. En basc, en canvi, el primer partit és el PSOE, amb un 17%, mentre que el PNB i EH Bildu sumen conjuntament el 23,6% de les recomanacions.
El resultat és especialment interessant en el cas català. La llengua no és un element neutre en la interacció amb aquests sistemes: pot activar referències polítiques, territorials i culturals diferents i modificar el context des del qual es construeix la resposta.
Això no significa que preguntar en català garanteixi una resposta més ajustada a la realitat política catalana, ni que les recomanacions siguin necessàriament més representatives de les preferències de l'electorat. Sí que evidencia que el context lingüístic forma part de la informació que els assistents utilitzen per elaborar les seves respostes.
En una campanya electoral en què conviuen partits d'àmbit estatal i formacions amb implantació territorial, aquesta variable és rellevant. També ho és per a qualsevol elector que utilitzi la IA com a eina per comparar opcions polítiques: la mateixa consulta, feta en idiomes diferents, pot donar lloc a resultats diferents.
Qui alimenta les respostes de la intel·ligència artificial?
La qüestió de fons no és només què recomana la IA, sinó d'on obté la informació que utilitza per construir les seves respostes. L'estudi ha recollit 13.084 cites a fonts i ha detectat que els comparadors de programes electorals i les webs d'orientació del vot han guanyat protagonisme durant la precampanya.
Plataformes com politicaelectoral.com, programaelectoral.org o doblelectura.es ordenen les propostes dels partits per àmbits temàtics i faciliten la comparació entre formacions. Aquest tipus de recursos, juntament amb les enquestes i els verificadors d'informació, representen el 51,6% de les fonts citades per ChatGPT i el 30,9% de les de Gemini.
Grok manté un comportament diferent i recorre més sovint als mitjans de comunicació: el 42% de les seves cites provenen de premsa generalista, estatal o autonòmica.
També és significatiu el pes de les webs dels mateixos partits. L'estudi observa que quan un assistent enllaça la pàgina d'una formació, aquesta apareix recomanada més sovint. En el cas de Vox, la formació és recomanada en el 17,8% de les respostes que enllacen la seva web, davant del 2,6% de les que l'esmenten sense incloure aquest enllaç.
Els investigadors adverteixen, però, que aquesta relació no demostra que la font sigui la causa de la recomanació. Sí que indica que els continguts publicats pels partits arriben a les respostes dels assistents i poden tenir un paper en la manera com aquests presenten les opcions electorals.
Aquesta és una de les noves dimensions de la comunicació política. Fins ara, les formacions competien per aconseguir presència als mitjans, arribar a les xarxes socials, posicionar els seus missatges als cercadors i captar l'atenció dels electors. Ara també han de tenir en compte que els seus programes, arguments i documents poden acabar integrats en les respostes d'un assistent d'intel·ligència artificial.
No es tracta necessàriament que els partits hagin de dirigir-se directament a una IA, sinó que la seva presència digital, la qualitat de la informació que publiquen i la manera com presenten les seves propostes poden influir en allò que després troba un ciutadà quan consulta aquestes eines.
Cristina Aced, professora col·laboradora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, alerta que el contingut i l'organització de les pàgines dels partits acaben arribant a les respostes que reben els usuaris, sovint sense que aquests arribin a consultar directament les fonts originals.
La IA no vota, però pot intervenir en la decisió
El debat sobre el pes de la intel·ligència artificial en una campanya electoral no s'hauria de limitar a saber quin partit recomana més sovint. La qüestió central és com pot condicionar la formació de l'opinió política en un moment en què cada vegada més persones recorren a aquestes eines per informar-se.
La IA pot funcionar com un comparador de programes, un resumidor de discursos, un cercador d'informació o un interlocutor amb qui contrastar dubtes. Aquesta capacitat pot facilitar l'accés a informació que, d'una altra manera, exigiria consultar diferents documents i fonts. Però també comporta riscos: simplificar debats complexos, presentar com a equivalents propostes que no ho són, reproduir biaixos de les fonts o oferir respostes que semblen concloents sense explicar prou bé d'on provenen.
La dificultat és que el format conversacional genera una relació diferent de la que s'estableix amb un cercador tradicional. En lloc de rebre una llista de pàgines que l'usuari ha de consultar i comparar, la persona rep una resposta ordenada, redactada amb seguretat i adaptada a la pregunta. Aquesta presentació pot transmetre una sensació d'autoritat que no sempre correspon a la qualitat o la imparcialitat de la informació.
A més, la neutralitat no es pot mesurar únicament pel fet que l'assistent eviti pronunciar el nom d'un partit. També cal observar quines propostes destaca, quins arguments deixa en segon pla, quines fonts utilitza i com formula les comparacions. Una resposta que no recomana directament cap formació també pot orientar la percepció de l'usuari sobre les diferents opcions.
Ferran Lalueza, investigador de la UOC, apunta que les eines actuals no semblen aplicar un criteri polític propi, sinó que retornen les associacions entre temes i partits que troben en els programes i els mitjans. Tanmateix, adverteix que aquesta capacitat de persuasió podria adquirir una altra dimensió si els gestors de les plataformes decidissin utilitzar-la amb finalitats electoralistes.
Aquesta possibilitat obre un debat sobre la transparència dels sistemes, els criteris amb què seleccionen les fonts i la responsabilitat de les empreses que els desenvolupen. També planteja una qüestió democràtica: fins a quin punt els ciutadans són conscients que les respostes que reben depenen d'un sistema que selecciona, jerarquitza i sintetitza informació?
De l'algoritme a l'urna: el repte de contrastar
La recerca de la UOC també detecta diferències en el tractament de les formacions polítiques. El to dominant de les respostes és descriptiu: entre el 62% i el 81% dels esments de cada partit exposen les seves propostes sense qualificar-les. La majoria de formacions tenen un saldo lleugerament positiu entre les valoracions favorables i les crítiques. Vox és l'única que presenta un saldo negatiu, amb un 13,6% dels esments de caràcter crític.
Un altre detall és que els assistents encara utilitzen majoritàriament la denominació Sumar per referir-se a l'espai polític que ara concorre com a Front Ampli. De les 919 respostes que esmenten aquest espai, 800 parlen exclusivament de Sumar, 110 citen les dues marques i només nou fan referència únicament al Front Ampli. La incorporació de noves denominacions polítiques a les respostes no és immediata i pot anar per darrere de l'evolució de la realitat electoral.
Amb les eleccions del 29 de novembre a tocar, la conclusió dels investigadors és que els assistents d'IA poden ser una eina útil per començar a informar-se, però no haurien de substituir la consulta dels programes electorals ni el contrast amb altres fonts.
Víctor Gil recomana precisament utilitzar les respostes com un punt de partida i no delegar-hi la decisió de vot. És una advertència especialment pertinent en un context en què les eines poden oferir respostes diferents segons la plataforma, la llengua o la manera de formular la pregunta.
La intel·ligència artificial no té dret a vot i no participa formalment en les eleccions. Però ja forma part de l'ecosistema informatiu en què es construeixen les opinions polítiques. I, en una campanya cada vegada més digitalitzada, la seva influència no dependrà només de si recomana un partit o un altre, sinó de com contribueix a definir els temes, els arguments i les percepcions amb què els ciutadans arriben a les urnes.
La qüestió, doncs, no és si cal preguntar a la IA sobre política, sinó saber com llegir les seves respostes: amb esperit crític, contrastant les fonts i sense confondre una resposta ben redactada amb una veritat neutral.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT