OPINIÓ
09-01-2010 20:03
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Recentment ens hem fet ressò d'una notícia que afecta de ple als anunciants i, sobretot, tots aquells que les seves marques tenen a veure amb la cosmètica i el culte al cos. M’estic referint a la llei recent aprovada que prohibeix l’emissió a la televisió d’anuncis que promoguin el culte al cos.
En primer lloc, diré que és una llei aprovada (suposo) amb tota la bona intenció del món. Vivim en un món on la nostra imatge de cada vegada és més important, fins i tot és vital, tant que és exagerat. Són moltes les persones que s’obsessionen en això, sobretot aquelles que no tenen una personalitat molt formada i són vulnerables a crítiques, influències i algunes revistes o anuncis, tant de TV, internet o premsa.
Per tant, des d’aquest punt de vista, s’entén que es prohibeixin aquest tipus d’anuncis, ja que fruït d’aquests a part de la influència de molts altres factors, pot ser que una persona arribi a patir les greus conseqüències psicològiques i físiques d’obsessionar-se amb el seu cos i la seva imatge.
D’altra banda, i potser exercint una mica d’advocat del diable, penso que totes aquelles empreses que venguin productes que ajudin a baixar de pes (si és que realment hi ajuden) i d’altres com les que ofereixen operacions o tractaments (com Corporación Dermoestética) rebran un “despreci” per part del mitjà televisiu. Dic això perquè penso que paguen justos per pecadors. Evidentment hi ha part de la població que no podria veure un anunci d’aquests productes o empreses perquè l’afectaria obsessionant-la fins a un punt extrem. Però crec que no s’han d’oblidar les persones que comprarien aquest tipus de productes i no estan “malaltes” i pateixen en extrem pel seu propi cos.
És més, tots els anuncis d’aquestes marques, en concret la publicitat de productes per aprimar-se, intervencions quirúrgiques o tractaments de estètica, només es podran emetre des de les 10 de la nit fins a les 6 de la matinada. I jo dic, persones que puguin ser propenses a patir anorèxia o bulímia, o que fins i tot l’estiguin patint, no miraran la televisió a partir de les 10 de la nit? Precisament, les estadístiques ens diuen que l’anorèxia nerviosa afecta a l’Estat espanyol a una de cada 300 noies d’entre 12 i 24 anys (estudi de Josep Toro del Servei de Psiquiatria Infantil i Juvenil, Hospital Clínic de Barcelona). Una noia de 16 o 18 anys no es quedarà mirant la tele fins les 12 de la nit? Trobo que és fàcil…
Potser he anat massa enllà pensant tot això i, de fet, potser és difícil opinar d’un aspecte que afecta desgraciàdament a la salut de moltes persones. Però penso que hi ha una bona voluntat darrere d’aquesta llei, encara que potser acaba sent una mica inútil…
PUBLICITAT
PUBLICITAT