VNG
28-02-2010 23:45
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Vilanova i la Geltrú ha estat una de les darreres ciutats en acollir els homenatges, dedicats a les persones que van lluitar per la democràcia i els drets nacionals de Catalunya durant el franquisme, organitzats pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (Direcció General de Memòria Democràtica), de la Generalitat de Catalunya
L’alcalde de la ciutat, Joan Ignasi Elena, i la directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Maria Jesús Bono van presidir ahir a la tarda al Teatre Principal l’acte d’homenatge als veïns de la comarca del Garraf que van ser represaliats per la dictadura del general Franco.
Elena va voler destacar en el seu parlament que “la llibertat no ha arribat pel simple pas del temps, del calendari, si no que hi ha hagut lluita, coratge i compromís de moltes persones”. L’alcalde va donar les gràcies en nom de Vilanova i la Geltrú a totes les persones que van fer possible la recuperació de la democràcia i va dir que la seva lluita “és motiu d’orgull per a la ciutat”.
L’homenatge va comptar amb l’assistència dels vuit vilanovins que van ser víctimes de la repressió per les seves idees, així com d’un centenar de familiars d’altres homes i dones del Garraf que, malauradament ja no són entre nosaltres. En nom de tots ells va parlar Josep Ayza Rosales. Ayza va emigrar a Vilanova i la Geltrú als 17 anys per fer de pescador i va ser represaliat pel franquisme, torturat i retingut a la presó de la Model per la seva lluita contra la dictadura.
Ayza va recordar molts dels companys represaliats i les causes per a les quals van lluitar. També va tenir un record per les “altres víctimes”, les dones i els fills dels empresonats que, moltes vegades, sense el calor del pare, van patir la misèria i la marginació”. Josep Ayza va explicar que la seva lluita era “per reivindicar el nostre futur” i va expressar la necessitat “que les noves generacions coneguin el passat, un passat horrible”.
Tots els homenatjats van rebre un diploma de reconeixement a les persones indemnitzades per haver patir privació de llibertat durant la Guerra Civil o la dictadura. Un document simbòlic que ja han lliurat altres països com França, i dins l’Estat la Junta d’Andalusia. En la majoria de casos, el diploma el recull la família.
El diploma, signat pel president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla i el conseller Joan Saura, es lliura “en reconeixement per la seva contribució a la causa de la llibertat i la democràcia durant la guerra civil i la dictadura franquista”. El text afegeix “Sigui el seu compromís durant aquells anys de foscor exemple de generositat, dignitat, coratge i amor a la llibertat, a la democràcia i a Catalunya per a les generacions posteriors”.
Maria Jesús Bono, directora general de la Memòria Democràtica, va voler reconèixer el sacrifici de totes les persones represaliades. “El nostre sistema democràtic té diferents deutes pendents, aquest reconeixement n’és un. La lluita d’aquestes persones ha de ser un patrimoni compartit i preservat per tota la societat”.
Durant l’acte també va parlar l’historiador Albert Tubau, que va reivindicar la preservació dels valors democràtics i el reconeixement de les persones que van lluitar per recuperar-los. Tubau, membre de l’Institut d’Estudis Penedesencs, va explicar el treball d’aquesta entitat per la recuperació de la memòria història a través del projecte “Tots els noms”.
PUBLICITAT
PUBLICITAT