EDITORIAL
11-03-2010 23:51
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
En plena ratxa de bons resultats, el Club Patí Vilanova està vivint una de les millors temporades de la seva història recent: quarts a la lliga, sotscampions de la Copa del Rei, i estan disputant els quarts de final de la Copa CERS. Els èxits esportius els han portat a l'elit de l'hoquei patins i a rebre el reconeixement de l'afició, els rivals i la ciutat de Vilanova i la Geltrú.
Els jugadors i l'equip tècnic i directiu del club són responsables de la injecció d'optimisme que des de fa uns mesos s'ha instal·lat entre l'afició blanc-i-verda, que igualment és la responsable del valor i l'energia que ha impregnat l'equip. Són les dues cares d'una moneda que se sent guanyadora, un sentiment que s'ha transformat en una de les millores collites d'èxits esportius de la història del club vilanoví.
Però la ratxa de bons resultats a la pista contrasta radicalment amb la situació econòmica del club, també una de les pitjors de la seva història recent. Els èxits no es podran veure aquest cop acompanyats d'un retorn econòmic com ha passat en altres ocasions i, el que és més perillós, la continuïtat d'un equip jove, sobradament preparat i tècnicament connectat no està garantida. Les nòmines es paguen amb prous esforços de patrocinadors i equip directiu, però les renovacions dels jugadors depenen de la solvència econòmica de la propera temporada.
Sembla contradictori que en un dels moments més dolços del club pel que fa a resultats, no s'aconsegueixi implicar més la ciutadania i el teixit empresarial local en un equip que passeja el nom i la imatge de Vilanova i la Geltrú a l'exterior. Només 150 socis, al marge de les famílies de jugadors de categories inferiors que han d'associar-se al club per poder formar part d'un equip, és una xifra mínima per a una ciutat de més de 66.000 habitants. És el torn que la ciutat es posi al costat d'un club de solvència esportiva contrastada, perquè el més fàcil és titllar de mercenaris els jugadors quan van mal dades, però la crítica per l'apatia és més difícil de sentir.
PUBLICITAT
PUBLICITAT