PUBLICITAT
COMARCA
18-03-2010 19:46
El mosquit tigre va arribar a Catalunya el 2004, quan es va registrar la seva presència en dos municipis. La seva velocitat d'expansió ha estat exponencial passant de 27 municipis el 2006 a 119 el 2009 i a pràcticament tota la costa de Catalunya.
"Segurament, el 2010 observarem un increment important de municipis, però la velocitat inicial d'expansió anirà disminuint ja que el número de municipis amb presència ja és important i troba cada vegada menys zones aptes per la seva implantació", ha explicat el cap del Servei de Protecció de la Fauna i de la Flora de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat, Jordi Ruiz.
Segons Dolores Gómez, diputada de l'Àrea de Salut i Consum, que ha clausurat la trobada amb Joan Sau, alcalde de Castelldefels, “ens toca conviure amb l'existència dels mosquits, i ens cal reduir al mínim possible les conseqüències de les seves accions sobre nosaltres i les nostres activitats habituals. Cada cop som més conscients que hem de prevenir els problemes de salut pública i que, davant les plagues ja existents, hem d'actuar en conseqüència i amb proporció en els mitjans que fem servir. Ha d'actuar l'Administració però també la ciutadania”.
Gómez destaca que “fa pocs anys, concretament sis, que el mosquit tigre va arribar al nostre país, procedent de terres molt llunyanes, i com a un exemple més de la globalització de tants fenòmens a la nostra època. Una característica diferencial del mosquit tigre és que cria les seves larves exclusivament en recipients mitjans i petits, que es troben majoritàriament a l'interior de les finques urbanes. Aquest factor determina la manca d'efectivitat dels mètodes de control clàssics utilitzats en la lluita contra els mosquits i mostra en canvi, que el principal actor en la limitació de l'extensió del mosquit sigui la mateixa ciutadania i no l'Administració”.
Per això, la diputada sosté que “l'experiència acumulada fins el moment aconsella utilitzar diferents línies estratègiques dins d'un pla de control integrat. S'ha de treballar en diferents àmbits, entre els que podem destacar: l'espai públic, les accions educatives i l'àmbit de la comunicació i la informació, desenvolupant campanyes de sensibilització pública per tal d'evitar que els habitants criïn ells mateixos els insectes de manera involuntària”.
Totes les administracions coincideixen en subratllar la importància de la col·laboració ciutadana per lluitar contra la seva expansió. Així, també la presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Rosa Boladeras, també ha destacat a la seva intervenció que el control de l'insecte "no només depèn de l'abordatge tècnic que puguin fer les administracions, sinó també de la prevenció que el ciutadà faci amb la seva actuació personal".
L'Àrea de Salut Pública i Consum va finançar l'estudi que va permetre identificar per primera vegada el mosquit tigre en un municipi barceloní, l'any 2004. Des de llavors s'ha vingut implicant en el seguiment del problema, apostant per la formació del personal tècnic municipal, i per donar suport econòmic i tècnic als municipis per a la publicació de material i la realització d'activitats de caràcter preventiu.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT