PUBLICITAT
COMARCA
24-03-2010 23:34
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
El rànquing de les comarques catalanes es construeix d’acord amb dades consolidades durant l’exercici 2009; per tant, es tracta d’un estudi actual i de màxima utilitat si volem entendre les dinàmiques socials i econòmiques dels diferents territoris.
Al llarg de les cinc edicions anteriors, l’Índex ADEG de competitivitat territorial ha esdevingut un referent en l’anàlisi territorial de la competitivitat a Catalunya, amb un ampli ressò entre els diferents agents econòmics i els mitjans de comunicació.
L’expressió més entenedora de l’Índex ADEG és la classificació de les 41 comarques catalanes en funció del seu nivell de competitivitat. Enguany, la comarca del Barcelonès és, amb diferència, la més competitiva de Catalunya.
En general, es pot dir que es configuren sis grups comarcals, en relació amb la competitivitat territorial. En aquestes agrupacions, hi tenen un paper important aspectes com la influència de Barcelona o el paper que juguen la resta de capitals de província. Aquestes agrupacions de comarques són les que es detallen a continuació:
- El primer grup està format tan sols pel Barcelonès que, tot i la seva reduïda extensió, aglutina bona part tant de la població com de l’activitat econòmica de Catalunya, de manera que se situa, amb molta claredat, com la comarca més competitiva del país, obtenint una puntuació de 66,5, en l’Índex.
- El segon grup està format per aquelles comarques més integrades en la dinàmica metropolitana de Barcelona i que compten, a més, amb un component industrial força important (Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental). També se situen, en aquest grup, aquelles comarques que compten amb capitals de província (Gironès, Tarragonès i Segrià) i que, tot i que amb menor mesura, també suposen l’expressió de l’avanç del fet metropolità a Catalunya.
- Per sota, hi hauria un tercer grup, on s’encabeixen aquelles comarques a les quals també arriben les dinàmiques de les diferents àrees metropolitanes, tot i que amb una intensitat menor. Aquestes comarques conformen, així, una segona corona al voltant d’aquestes àrees: l’Alt Penedès, el Garraf i el Maresme, al voltant del Barcelonès; l’Alt i el Baix Camp, al voltant del Tarragonès, i el Pla de l’Estany, de forma annexa al Gironès. S’afegeix a aquest grup la comarca d’Osona.
- El quart grup ja engloba, ara sí, pràcticament tot l’eix mediterrani català, conformant una tercera corona de comarques al voltant dels pols econòmics del país. Es tracta de les comarques de l’Anoia, el Bages, la Selva, la Garrotxa, l’Alt Empordà i el Baix Penedès. S’hi afegeix l’Urgell, a mig camí entre l’àrea de Barcelona i Lleida.
- El cinquè grup està format per comarques ja més allunyades dels principals centres econòmics. És el cas de l’Alt Urgell en l’àmbit de les comarques pirinenques, del Berguedà i el Solsonès, em l’àmbit de la Catalunya Central, del Ripollès i el Baix Empordà, en l’àmbit de les comarques gironines, de la Segarra, el Pla d’Urgell, la Noguera, i el Pallars Lluçà, a les comarques de Ponent, en l’àmbit del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i de la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre, a les Terres de l’Ebre.
- Finalment, en el sisè grup es troben aquelles comarques que romanen més al marge:
comarques pirinenques, com la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i la Cerdanya, comarques de l’Ebre, la Terra Alta i el Montsià, i dues comarques d’interior, poc poblades i amb una orografia i comunicacions més complicades, com són el Priorat i les Garrigues.
Les tres comarques, Alt Penedès, Garraf i Baix Penedès, per la seva banda, se situen en les posicions 13, 14 i 21, obtenint unes puntuacions de 35,8, 35,5 i 31,2, respectivament. Quant a les variacions experimentades respecte a un any abans, i tenint en compte els possibles efectes de la nova mètrica, l’Alt Penedès s’endarrereix tres posicions, mentre que el Garraf i el Baix Penedès en pugen dues.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT