OPINIÓ
28-03-2010 22:37
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
L’acte, convocat al Palau de Congressos de Catalunya va ser multitudinari, amb uns 1350 participants, destacant la presència de nombroses personalitats de diversos àmbits.
S’havia creat gran expectació al voltant d’aquest acte per dos motius. D’una banda per veure com es passava el full de la crisi interna d’aquesta associació, i de l’altra per l’anunciada presència d’en Joan Laporta, que ja fa un temps que s’ha declarat proper a aquesta associació, i “moralment reagrupat”.
El president del F.C. Barcelona obrí l’assemblea amb un discurs clar i contundent, interromput sovint amb clams d’independència i aplaudiments. Va començar augurant que aquesta 2ª Assemblea serà el punt d’inflexió per a que Catalunya gaudeixi d’un Estat propi, objectiu que no és una utopia, sinó una qüestió de supervivència i de prosperitat. Després de dir que volem un Estat que administri els nostres recursos i defensi els nostres interessos, explicà cóm s’aconseguirà: “Cal acció política, cal un partit que treballi per aconseguir majories al Parlament i proclamar la independència de Catalunya... La comunitat internacional està organitzada en estats, per tenir poder has de tenir un estat, i per defensar el que es nostre hem de tenir un Estat... La lluita per la llibertat l’hem de fer entre tots, ... i ho hem de fer tant els que hem nascut a Catalunya com els que han vingut a viure i a treballar aquí i han vist Catalunya com un país d’oportunitats on han pogut bastir el seu projecte de vida”. Va acabar amb un abrandat “Visca Catalunya lliure!!!”
A continuació, el president de Reagrupament, Joan Carretero, aconseguí desfer-se definitivament de la rèmora del suposat “sector crític”. L’enfrontament s’havia originat per les discrepàncies en l’elaboració de les candidatures. Certament va resoldre el problema amb autoritat i mà esquerra, proposant que qui pensés que es podien fer millor les coses presentés una Junta alternativa, i demanant, en cas de no sortir-ne cap, el recolzament dels associats a la seva gestió, advertint que no admetrà enemics en les seves llistes. També va concloure el debat entre llistes obertes o tancades deixant clar que només tindrem opcions d’èxit si presentem una candidatura homogènia amb candidats de prestigi, siguin o no associats a Reagrupament. Pel que es pot llegir “entre línies” en les declaracions recents dels senyors Carretero i Laporta, no seria estrany que un expresident del Barça fos candidat a la Presidència de la Generalitat.
Un cop aprovat el document “Organitzant el nostre futur lliure”, full de ruta programàtic de Reagrupament, un dels moments més emotius de la jornada fou la presentació audiovisual de la “Constitució de Catalunya”, fortament ovacionada, especialment en el moment en que es llegia la Disposició Transitòria Primera: “Aquesta Constitució deroga, en el territori de Catalunya, la Constitució del Regne d’Espanya de 1978”.
L’acte que s’havia iniciat amb el “Cant de la Senyera”, es finalitzà amb “Els Segadors”, en un ambient absolutament optimista, cordial i festiu.
PUBLICITAT
PUBLICITAT