PUBLICITAT
COMARQUES
31-07-2011 19:38
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
Com recordes els inicis del grup quan fèieu versions?
L’inici era una prova per veure com anava i amb ganes de compartir l’estil de música que havíem descobert a França. Volíem veure quina era la rebuda del públic. Hi havia gent que no coneixia aquest estil i els agradava descobrir-lo. Llavors vam veure que havíem de continuar i que havíem d’ampliar el repertori. Ens funcionava, ens ho passàvem molt bé i teníem moltes ganes de continuar amb el projecte. Teníem moltes ganes de fer un pas més i vam començar a fer cançons pròpies.
Quan vau decidir llançar-vos a comprondre i fer el primer disc?
Sempre vam tenir ganes de superar-nos. Ja feia molts anys que tots ens dedicàvem a la música i miràvem endavant. Era el pas que tocava. Ens feia molta il·lusió. Dins del grup hi ha en Magí Batalla, el guitarrista, que ja tenia un estudi, així que ens vam posar a produir cançons nostres. Teníem ganes que aquestes noves cançons quedessin en un disc i anar més enllà.
Pensàveu que el primer disc tindria tant èxit?
No. El que teníem clar és que ho volíem fer el màxim de bé possible. Quan fas una feina amb molta dedicació, ho fas perquè funcioni. Veure que funciona no és una sorpresa, sinó una recompensa. Et dóna la seguretat que ha valgut la pena i ha tingut un bon resultat. Et dóna tranquil·litat. Hi ha altres factors, és clar, però fer-ho ben fet és important.
Vau ser grup revelació 2009 i millor videoclip per “Je t’aime” als premis Enderrock, i vau guanyar el premi cerverí i el premi Carles Sabater pel tema “Corro sota la pluja”. Què van significar tots aquests premis?
Amb el primer disc tot va ser anar pujant esglaons. Quan el vam presentar, ho vam fer a Vilafranca. Vam omplir l’Auditori, però no se’ns coneixia més enllà. A partir d’aquí, vam anar fent el nostra caminet. Tot va anar sumant i va ser passet a passet. Vam anar fent entrevistes, ens van donar alguns premis. Tot plegat ha durat dos anys i ara podem veure tot el camí que hem fet.
Parla’ns del disc, “Bigoti vermell”. Per què l’hauríem de comprar?
Aquest disc són noves històries. Hem volgut fer un disc més madur i més cuidat, tant en les cançons com en els arranjaments. Ja en el primer ens vam voler esforçar molt i en aquest encara ho hem fet més. Hem volgut, però, que tingués un toc diferent. Hi ha onze històries diferents que mantenen l’estil, però bé nosaltres hem madurat. Ja fa sis anys que treballem junts i es nota que tenim un rodatge. Busquem coses noves i més ben fetes. No ens conformem amb el primer que ens surt.
Per què heu triat aquest títol?
El disc es diu “Bigoti Vermell” perquè, a més de ser el títol d’una de les cançons, és la filosofia que hi ha darrera. Li dibuixem un bigoti vermell a les coses que no ens agraden.
Què té de diferent de l’anterior?
En el primer disc hi havia forces cançons de desamor. Ara, en aquest, no només hi ha desamor, sinó que hi ha més varietat. Hi ha una cançó que dedico a la meva neboda, hi ha un personatge que és una venedora de riures i somriures, hi ha un lladre de cors... En aquest no és tant quedar-se amb el desamor, sinó mirar endavant.
Què hi ha en les cançons de la teva vida real?
Bé, sempre hi ha un punt de partida real que m’agrada i es prou important per a poder escriure’n una cançó. Com qualsevol altra activitat artística, agafes la realitat i la transformes. Per exemple, amb la cançó “La Senyora Tímida”, doncs sí que hi ha el fet que de petita era molt tímida, però vaig anar canviant, en certa manera gràcies al projecte del grup que m’ha fet molt de bé. També perquè he vist persones molt tímides, m’he posat a la seva pell i ho he transformat en una cançó.
També treballeu molt els directes. Són també importants per a vosaltres?
El primer disc hi havia una part teatral més important, en aquest segon potser no n’hi ha tanta. En el primer teníem un espectacle molt construït i teníem certa interpretació de cabaret. En canvi, en el segon ho hem reduït una mica. Tot i això, n’hi ha perquè jo no sé cantar una cançó sense interpretar-la teatralment. Això ho segueixo fent. És part de la meva personalitat.
Canteu tant en català com en francès, què determina cantar en un idioma o un altre?
Em surt naturalment, no busco fer-ne tantes en català o en francès. En aquest segon disc només tenim tres cançons i mitja en francès. Hem reduït bastant les que estan en aquest idioma. Tal com em ve ho escric. Possiblement el que ho determina és en el context on estic. Quan estic a França, em surt més el francès, i quan estic aquí, em surt més el català. El que és important és estar convençut amb la cançó, que et surti rodona.
En el vostre procés creatiu a què doneu més importància a les lletres o a la música?
Jo sempre parteixo de la lletra per composar. Primer de tot faig la lletra. Quan la tinc feta, busco una música per començar. A partir d’aquí vaig buscant la melodia. La música sovint es recolza molt en la lletra i quan l’has d’interpretar és evident que és més fàcil fer-ho així. A l’hora de fer arranjaments tenim molt en compte el que diu la lletra per a fer-los.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT