PUBLICITAT
FLASH
29-10-2002 7:48
La gelosia és un sentiment humà que neix de la feblesa, de la por o de la pèrdua. La persona gelosa recela que una altra li prengui el que té o enveja d'altri el que no té. La gelosia es dissimula o s'amaga sovint per orgull o per prudència. Pot expressar-se de maneres molt diverses, de la sospita a l'odi més visceral, però s'escapa, en qualsevol cas, dels dominis de la raó i, de vegades, es converteix en una tràgica malaltia. Malgrat tot, deu ser consubstancial a les relacions afectives: sense gelosia, difícilment l'amor seria una passió, renovada cada dia, pel que pagui la pena de viure o desviure's.
La comèdia Geloses, d'Esther Vilar, dirigida per Teresa Devant, enfronta tres dones de generacions diferents en un combat desigual per conquerir, com un trofeu, un mateix home. Hellen (Mercè Arànega) és una advocada de 50 anys, llesta i atractiva que gaudeix, en aparença, d'un matrimoni estable. Yana (Àngels Bassas), de 35 anys, és una arquitecta sensual i atrevida que cerca l'home de la seva vida i no està disposada a deixar-lo quan el troba. Iris (Aina Clotet), una jove de 20 anys, estudia filosofia oriental i, com a budista, naturista i pacifista, té uns principis vitals que semblen incommovibles.
Totes tres viuen en un mateix bloc de pisos d'una gran ciutat i, a través de missatges electrònics, es barallen despietadament per l'amor del mateix mascle: el marit de Hellen. Als seus 50 anys, aquest calçasses -home objecte de les tres feres- es deixa endur per l'instint biològic més primari. Les tres rivals, dones de classe mitjana i condició liberal, no hi menystenen recursos per vèncer la batalla. Interpretat amb convicció i energia per Mercè Arànega i Àngels Bassas, l'enfrontament verbal esdevé incisiu i ferotge i, amb un cert mecanicisme dialèctic, combina els tòpics de sempre amb les sentències més espurnejants.
Els tres personatges, a frec de l'estereotip, se situen en tres espais funcionals, disposats de manera horitzontal i frontal,
de colors simbòlics: blanc i negre per a la dona casada; vermell per a l'amant apassionada, i blanc per a la jove pacifista. Tan sols en moments molt marcats s'envaeixen l'espai per mostrar com s'intercanvien els papers en la vivència de la gelosia. Des d'aquestes trinxeres de ciment, on les dones es recargolen de ràbia o de plaer, envien les seves càrregues de profunditat per derrotar les adversàries. Tot i la previsibilitat de les situacions i la poca subtilitat d'algunes solucions dramatúrgiques, la peça de Vilar és un model d'alta comèdia, intel·ligent i divertida, sobre l'engelosiment femení i, al capdavall, sobre l'art d'estimar.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT