PUBLICITAT
PLE MUNICIPAL DE SANT PERE DE RIBES
24-01-2013 16:28
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
Benvolguts alcalde, regidors i regidores, secretària i tots els assistents,
Ens tornem a trobar per acomplir el que estableix el ROM, que en el seu article 19 estableix que anualment se celebrarà aquest Ple extraordinari de debat sobre l’estat del municipi amb aquest únic punt.
No ho fem només per exigència normativa, sinó que des del nostre grup entenem necessaris els espais de debat públic, espais en què tots plegats fem una valoració de la situació que ens hauria de permetre evidenciar els posicionaments de cadascú en vista a possibles acords i consensos per tal de trobar vies de solucions i millores als problemes dels ciutadans de Sant Pere de Ribes.
En aquest sentit és oportú fer periòdicament un balanç global de la gestió del Govern, una visió global que els plens ordinaris no ens permeten realitzar. Per fer aquesta visió global no podem deixar de tenir en compte que l’acció de Govern està condicionada per la situació econòmica de crisi global i per les decisions de administracions superiors, però no és menys veritat que les decisions del propi Ajuntament incideixen de manera molt important en les conseqüències finals sobre el ciutadà.
Per preparar la meva intervenció d’avui he revisat el text que vam exposar al darrer Ple de l’estat del municipi al novembre de 2011. M’ha vingut al cap la famosa pel·lícula protagonitzada per Bill Murray, El dia de la marmota, en què el protagonista s’anava trobant repetidament en el mateix dia una i altra vegada, amb petits canvis, però sense sortir de la mateixa situació.
El Govern sent l’Ajuntament com si fos seu
Des del nostre grup tenim una impressió global que el nostre Ajuntament fa molts anys que està en una dinàmica de funcionament donada per la inèrcia. L’anar fent que li dóna una estructura funcionarial en què els professionals exerceixen les seves obligacions, en la majoria de casos, perfectament. Una inèrcia que esdevé correcta en el dia a dia en la major part de les situacions, però que no suposa en la majoria dels departaments, cap pas endavant que permeti al ciutadà veure millores o una dinamització en els serveis que rep. Una estructura de 260 treballadors pot donar més de si, però calen objectius clars i projectes engrescadors. Aquesta inèrcia tampoc s’ha superat per evitar els grans problemes que se’ns presenten en endavant com és el gran deute que deix Garraf Promocions, del qual parlaré més endavant.
Permetim dir-los que des del nostre grup tenim la sensació, o fins i tot podria dir el convenciment que el Govern està assentat en aquesta inèrcia per propi convenciment de que la seva llarga experiència els dóna un plus en la seva gestió i un plus de raó per sobre de les propostes que vinguin dels altres grups del ple i, el que és més greu, dels ciutadans. Per dir-ho d’una altra manera: el Govern del senyor Blanco se sent seu aquest Ajuntament, i qualsevol canvi que pugui ser indicat des de fora, entra en contradicció amb la seva llarga, i per al grup socialista indiscutible, gestió, i per tant costa molt d’acceptar ja que es veu com un trencament.
La deixadesa: les antenes, cap d’any, etc.
Aquest posicionament d’immobilitat del Govern es veu en la gestió de l’Ajuntament i per suposat, en qualsevol intent de pactar uns pressupostos o un pla de treball, al menys amb el nostre grup. També és la causa de falta de reacció davant situacions molt problemàtiques, em refereixo a les quotes urbanístiques de la rambla del Garraf, o de la no aprovació dels comptes de Garraf promocions on vam viure un dels pitjors capítols de l’any amb un alcalde només capaç de rentar-se’n les mans, incapaç de reaccionar i exigir la correcció dels document presentats.
Trobaríem molts altres exemples: les respostes a les preguntes dels plens, els intents de debatre les taxes, la discussió en prioritats dels serveis, la demanda dels ciutadans en el tema del ball de cap d’any, etc. Se’ns mira tots els que no som ells, des de dalt, per sobre l’espatlla.
Un altre tema que estaria en aquesta línia és la gestió de les antenes de telefonia mòbil. S’està eternitzant. No es parla amb els grups que representem els ciutadans a l’Ajuntament. És una llàstima perdre l’ocasió de fer-ho bé. No hi veiem voluntat.
Feta aquesta prèvia anem a fer un anàlisi de l’estat del municipi i de la seva evolució en el darrer any:
La duresa de la crisi
Seguim vivint una situació de crisi global, una crisi financera que ha reduït el moviment de diners que es generava des del sector empresarial o per la pròpia administració. S’ha evitat la generació de riquesa i sobretot i el que és més indicatiu, s’han destruït nombrosos llocs de treball. Al nostre municipi es concreta en una dramàtica xifra d’aturats de 3155 persones, un 27% de la població activa, (dades mitjanes de l’any 2012, font IDESCAT).
Coneixem que aquesta situació genera una alta demanda a nivell de suport a les famílies en la seva activitat i necessitats diàries a curt i a llarg termini. En aquest sentit voldria reafirmar que des del meu grup entenem (tal com hem dit en diverses ocasions), que en la planificació pressupostària s’hauria de “blindar” l’aportació (entesa com a reserva) econòmica que des de l’Ajuntament es fa per intentar ajudar a les persones que més ho necessiten. Per blindar entenem que aquesta aportació no hauria de ser moneda de canvi d’acords entre grups, si no feta a partir de la reflexió i la valoració de les dades i la seva evolució. En aquest sentit cal agrair la informació que des dels serveis socials s’ha posat sobre la taula, tant per la demanda d’aquest ple, com en l’anàlisi del pla local de serveis socials que ens han permès tenir una visió global de la situació.
A part de les necessitats en el que seria despeses de l’Ajuntament, no hem d’oblidar que aquesta situació econòmica de crisi incideix de manera molt important en els ingressos. La pràctica eliminació d’ingressos en el capítol 2 lligats a l’activitat immobiliària seria el punt més evident, repetit i amb poca previsió de canviar.
No volem defugir de parlar de la reducció d’ingressos procedents d’altres administracions o causades per gestions fetes fora del nostre Ajuntament. L’increment de quotes de les llars d’infants o del rebut de l’aigua en són els dos exemples més punyents. En nombrosos plens hem discutit les causes i la motivació política que han obligat a aquestes diferents situacions, i no ens hem posat d’acord i crec que no ens hi posarem ara. Però des del nostre grup sí que hem volgut diferenciar la resposta política a aquestes decisions externes, de les decisions que s’han hagut de prendre en el ple per tal d’assumir amb els menors efectes aquestes situacions.
Diners que no es cobren i es podrien cobrar
Pel que fa a la gestió econòmica l’any passat em referia a les Motxilles internes que afectaven de gran manera la situació del nostre Ajuntament i del nostre municipi. En el balanç d’aquest any trobem les mateixes que anomenàvem l’any passat i unes quantes d’afegides:
Un tema que venim arrossegant de manera sorprenent és la incapacitat per cobrar les quotes urbanístiques de la construcció de la segona i tercera fase de la rambla del Garraf. Posin-s’hi ja. És bàsic. Són 3 milions d’€ que l’Ajuntament ha pagat ja i que no pot cobrar. No s’han girat els rebuts ja que els propietaris, els que han de pagar la urbanització, no tenen la planificació urbanística. Com es va caure en el mateix error en la tercera fase després de patir-ho a la segona fase? Ho hem demanat repetidament. Ha de ser una prioritat. En una quantitat més petita, passa el mateix al carrer Nou.
Despeses inútils per compromisos polítics
Parlàvem l’octubre del 2011 de la reducció de despeses. Segueix la poca valentia en aquest sentit i sobretot s’ha quedar bé amb les seves bases. Poca valentia per prioritzar i immobilitat davant dels canvis. Poca capacitat de marcar objectius clars que augmentin la eficiència en la gestió municipal.
En aquest any i mesos s’ha vist una reducció en la contractació de serveis externs. Forçada per la situació de falta d’ingressos i, perquè no dir-ho, la pressió de l’oposició s’han reduït serveis que han estat assumits pels treballadors de l’Ajuntament.
Es manté però una estructura política important amb un cap de gabinet d’alcaldia, una figura amb la qual no hem estat mai d’acord, i que encara no veiem què aporta a la gestió del municipi, més enllà d’un suport clarament polític al Govern. El pacte de Govern va incloure una regidoria a dedicació completa per ICV, malgrat aquesta despesa, el Govern continua essent dèbil.
Decathlon i Solers: una oportunitat mal gestionada i un desastre
Un aspecte molt necessari per al municipi és la dinamització econòmica. Estem en la mateixa situació: molta soroll i pocs resultats. L’acció per facilitar l’ampliació de Decathlon va ser un bon exemple d’una actuació conjunta de tots els grups per tirar endavant un projecte, però en aquest moment no hi ha res. ¿Fins a quin punt el Govern en fa un seguiment ?No ho sabem. El que sí que sabem és que dels llocs de treball que es van publicitar ràpidament, de moment res de res.
Un gran exemple de dinamització econòmica que hem viscut darrerament és la demanda que va fer l’alcalde als gestors de la finca de Solers. Ell mateix els va proposar que demanessin una ampliació d’usos per incorporar el joc entre altres activitats. En el ple se li va negar perquè els tècnics van fer un informe justificadament negatiu. Naturalment la sorpresa que varen tenir va ser majúscula. Mala feina. Així els ciutadans i els emprenedors econòmics ho tenen molt difícil. Ens arriben moltes queixes, moltes sensacions negatives dels processos de demandes de llicència d’activitats: lentitud, falta de reacció, i d’interès de responsables polítics i també de responsables tècnics. Francament, creiem que és un mal crònic del nostre Ajuntament que s’hauria de reconèixer, analitzar i intentar agilitzar. En aquest moment més que mai.
En un dels darrers plens varem iniciar un interessant debat sobre la revisió del pla general. És un debat que hauríem de continuar. Des del nostre punt de vista cal un anàlisi intens de les limitacions actuals del pla i de les problemàtiques que això genera. Ho venim dient fa temps. Des d’uns objectius consensuats cal valorar les modificacions que siguin necessàries. Creiem sincerament que la situació actual no és bona, i genera confusió i sobretot excessiva personalització en la valoració dels nous projectes.
Garraf promocions: errors del Govern i actituds inadequades d’UM9
I parlant de motxilles que arrosseguem i arrossegarem no podem obviar, Garraf Promocions. Se n’ha parlat molt darrerament. S’ha embolicat molt. Però deixeu-me fer tres reflexions al respecte:
· No es pot negar que la situació financera global ha evitat el finançament dels possibles compradors dels habitatges, però tampoc es pot negar que la gestió encomanada a l’empresa CQ Consultors, avalada pel Govern Municipal, no ha estat bona. El principal moment va ser quan es va tirar endavant el concurs a l’empresa constructora sense haver pactat sòlidament el finançament amb les entitats bancàries. A partir d’aquell moment ha estat impossible tirar enrere.
· A hores d’ara el tema és molt important. Molt preocupant. Es van prendre unes decisions que després dels resultats tant negatius suposaran una càrrega econòmica per temps. Un endeutament que condicionarà la gestió del Govern, i per tant els servies als ciutadans, d’aquesta i de properes legislatures.
· UM9 ha pres la decisió de tirar el tema a Fiscalia. Una decisió que van tirar endavant de forma individualitzada buscant un protagonisme en els mitjans de comunicació. No critiquem la decisió. Nosaltres vam entendre que abans d’anar a fiscalia calia afinar, calia separar el gra de la palla, i concretar la demanda, per això demanàvem una auditoria externa. No va ser així, cap problema. Estem en el punt que estem i hi ha el que hi ha. El que no compartim és la decisió de desentendre’s del procés de liquidació. Els efectes d’aquest procés poden ser molt importants per l’Ajuntament. Quedar-se fora és voler escapar d’un procés dels que la vostra formació n’ha format part fins ara. Cadascú en el seu paper, però se’n formava part. La dimissió dels membres d’UM9 del Consell d’Administració cinc minuts abans de la liquidació de l’empresa és un acte, si m’ho permeten, com a mínim sorprenent.
El deplorable estat del patrimoni municipal: Ajuntament, Local, etc.
Més enllà dels temes més implicats en la gestió econòmica hem de parlar de la qualitat dels serveis.
En aquest sentit l’estat del “patrimoni” municipal n’és un exemple: el local, el teatre de Les Roquetes, Can Pau Roig, i darrerament, l’edifici de l’Ajuntament. He sentit vàries persones de mitjana edat dient: “Aquest Ajuntament ja no el tornaré a veure obert”. Francament no és tant el que es diu com el sentiment de... tristesa ? desànim ? La gent sent un cert abandonament per part de la principal institució municipal. I això és preocupant. La reacció del Govern amb les protestes del ball de cap d’any, és un dels exemples que abona aquesta sensació. I això s’ha de treballar per evitar-ho. Potser no hi ha diners, la gent ho pot entendre, però que d’un any a l’altre els temes quedin en un calaix, això s’interpreta com una inhibició per desinterès.
Quan parlo de gent probablement no englobo a tothom, possiblement es podran excusar des del Govern en estadístiques. Si no volen veure el problema, vostès mateixos. Però aquesta sensació hi és.
L’edifici de l’Ajuntament ha de ser una prioritat en les inversions. La situació que vivim possiblement no permet una reacció ràpida, però no hem de parar en el projecte. Tota la col·laboració que vulguin, però no parin.
Tenim la sort de viure en un municipi de gent dinàmica, de gent acostumada a sortir al carrer a treballar i a gaudir dels seus pobles. Aquests dies ho veurem a les festes majors de Sant Pau i Santa Eulàlia, i ho veiem en l’alt nivell d’associacionisme. La paraula pot ser dinamisme, o trempera si voleu. L’Ajuntament hi ha de participar, amb diners o amb ganes. No ho veiem, més aviat la sensació envers l’Ajuntament és la contraria.
Les urbanitzacions
Un altra aspecte amb el qual, des del nostre grup, sempre hem insistit és el de les urbanitzacions. Nosaltres hem defensat que cal anar progressivament a la seva recepció, escoltant els veïns i treballant amb esforços comuns. No tenim pas una evidència que se segueixi aquest camí. Al contrari. El ciutadà s’ha de sentir integrat en el seu municipi i les seves institucions, en els seus serveis. Veure com es degrada el seu entorn, i que en el moment en què es vol arreglar sorgeixen més problemes que col·laboració per part de l’Ajuntament, només provoca que es tingui una sensació de “ciutadà de segona”. El partit socialista va proposar en les eleccions una “regidoria d’urbanitzacions”. No només no s’ha fet si no que no hi ha regidor específic d’urbanisme, dificultant el contacte amb els veïns. Creiem que és un tema que ha de millorar.
Incapacitat per negociar bé uns pressupostos
Feta aquesta anàlisi posem de manifest una manca de qualitat en la gestió provocada per l’activitat interna i per condicionants exteriors. Per planificar, per millorar aquests gestió té un paper molt important els pressupostos. Hem estat amb pressupostos prorrogats durant tot l’any 2012. El Govern ha estat incapaç de consensuar propostes, o simplement no ha volgut posar sobre la taula temes que sabia que hauria de debatre si o si. Parlo de l’estructura política, de prioritats que no vol canviar, entre altres. Nosaltres no hem vist una voluntat de consens, potser sí amb altres grups, però no amb nosaltres.
Ara tenim un altre any per davant. Després de la meva exposició crec que haig de dir que la negociació ha de ser de intentar quadrar el números, però també, millorar la qualitat en la gestió, prioritzar realment els temes que ens condicionen de gran manera i que ja he anomenat. Cal marcar objectius clars.
Com sempre estem oberts a parlar amb el Govern i amb tots els altres grups municipals del ple, així com amb els ciutadans del municipi.
Per un pacte de gestió, per una alternativa ràpida
Per acabar, he llegit aquests dies el concepte de pacte de gestió enfront al pacte polític per definir pactes entre grups diferents en molts Ajuntaments del nostre país. Es pot interpretar de moltes maneres, però la situació que vivim, la debilitat del Govern, la manca de projecte i dinamisme del partit majoritari ens ha de fer pensar en un “pacte” que prioritzi la gestió, buscant l’equilibri i el respecte amb els posicionaments polítics de cadascú. No ens podem permetre gaire temps més la situació actual d’immobilisme i incapacitat real de reacció. Esperar les properes eleccions és una possibilitat, però posar-nos a treballar seriosament per una alternativa és una necessitat potser més important del que ens pensem.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT