PUBLICITAT
LLENGUA CATALANA
17-03-2013 13:27
El trauma que es crea es veu reflectit -de manera individual- en una mena d’espill tràgic de la derrota, sinònim de la humiliació i de la involuntària constatació d’un valuós sentiment que els manca perquè els n’han arrabassat violentament: la pròpia identitat.Una gran quantitat de catalans exiliats varen haver de lluitar amb tots els mitjans que van tenir al seu abast per la preservació de la seva Identitat existencial (sic), en adonar-se amb una rapidesa del que havia significat -la implantació per la força del Règim Franquista quant al lliure desenvolupament de la seva estimada autòctona Cultura.
Un dels alliçonadors exemples d’aquest fet, hom diu que va tenir lloc al Pavelló Català, instal·lat en el marc de l’Exposició Internacional del Llibre l’any 1944 que es va celebrar a Ciutat de Mèxic, els seus organitzadors, de la qual hi van escriure un rètol amb majúscules que denunciava: -L’únic país del Món, on és prohibida la publicació de Periòdics catalans és als Països Catalans.
Mèxic, per un altre costat, es va convertir en l’Estat-emblema que havia d’acollir un gran nombre de catalans, qui en van trobar un propici ambient per tal de poder exercir, lliurement, la seva professió, i, per tant, es van posar a treballar amb totes les seves forces de cara a la potenciació de la Cultura Autòctona, presonera al seu territori. Mèxic era una mena de Paradís- replet d’Intel·lectuals d’arreu, que va permetre que la Vida Cultural i Literària dels catalans exiliats fos quelcom més valuosa que en cap altre Estat, fins i tot superant-ne la gran tasca que es va realitzar-s’hi a l’Estat francès, veí de Catalunya.
Aquell vertader i tràgic “Sentiment de Desterrats” en reforçaria encara més, si cap, els Ideals Identitaris, tot i facilitant el desenvolupament d’una prolífica Literatura Catalana al País Asteca, la qual sense cap mena de dubte havia d’esdevenir un dels fonaments més sòlids i imprescindibles per tal de recuperar culturalment els Països Catalans. A més, un bon nombre de ciutadans catalans, no només els literats, consideraven un fet cabdal l’ús de la Llengua Catalana com a mitjà d’expressió de la seva personalitat.
Hem de reconèixer, per tant, que els catalans Escriptors hi formaven un Grup Especial a l’hora de manifestar la seva catalanitat, atès que cultivaven la Llengua catalana en els diferents Camps de les Lletres Catalanes. El conreu de la literatura en la llengua nativa era tan important per a ells que van arribar a crear un àmbit de cultura escrita que fins i tot va afavorir l’inici del camí en el món de les lletres d’alguns Joves Escriptors a Mèxic.
Per suposat -que va ser aquest mateix ideal- el que va empènyer des de la distància l’Antoni Rovira i Virgili –totalment desorientat i força afectat per la Desbandada Republicana- a escriure les següents constatacions pocs mesos després d’haver d’abandonar forçosament Mèxic i tot seguit establir-se a la Vila Occitana de Montpeller: “L’orgull de ser català culmina, per a un escriptor, en l’orgull d’escriure en català.Tot escrivint el meu primer llibre d’exili, veig en l’arrenglerament dels mots catalans la prova que han fracassat els folls opressors de Catalunya. No reduiran al silenci la nostra llengua nacional. No la trauran de la ploma dels escriptors ni dels llavis del poble. Un llibre català que es publica a l’estranger mentre els llibres catalans són perseguits i destruïts a la nostra pàtria, significa que la guerra no s’ha acabat, que la guerra continua, que la guerra no pararà fins que Catalunya no recobri tota la seva llibertat nacional: la del règim polític, la de la llengua i la de l’esperit-.
Tanmateix, un aspecte molt important a considerar era el fet que entre els catalans hi havia la voluntat de distingir-se d’altres grups d’exiliats republicans d’arreu de l’Estat espanyol.En els Esdeveniments socials de Tarannà republicà, els homes i dones catalans -que es retrobaven, malgrat les diferències ideològiques, entorn de la reivindicació de la seva pròpia identitat- solien manifestar-se i mostrar-se específicament com a Catalans, no com a Exiliats espanyols.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT