ACTIVITAT FRAUDULENTA
09-04-2013 20:30
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
El Gremi d'Instal·ladors del Garraf ha detectat que a la comarca encara s'instal·len calderes atmosfèriques a les llars tot i estar prohibides pel govern estatal des de l'1 de gener del 2010. Davant d'aquesta situació, els professionals del gas agremiats adverteixen als ciutadans dels riscos de confiar en les empreses que ofereixen la instal·lació d'aquestes calderes, malgrat ser il·legals.
Les calderes atmosfèriques –també anomenades de tir natural o de tir obert- són menys segures, ja que treballen amb un sistema amb el que és més fàcil la intoxicació. Aquestes calderes absorbeixen l'aire de l'estança en què estan instal·lades i expulsen els gasos resultants del procés de combustió mitjançant una xemeneia. Per això, els defectes de la combustió o al tir de la xemeneia poden provocar casos d'intoxicació més fàcilment que les calderes permeses (estanca, de baix Nox o de condensació).
A més, són menys eficients, ja que consumeixen molt més gas per obtenir el mateix nivell de calor o d'aigua calenta que amb una caldera més moderna, fet que suposa un increment de la despesa econòmica a la llar.
D'altra banda, permetre la instal·lació d'una d'aquestes calderes també pot comportar altres tipus de perjudicis econòmics als consumidors. I és que en una revisió de la instal·lació, els professionals podrien obligar al client a desinstal·lar-la perquè incompleix la normativa. A més, com que el titular és el màxim responsable de la seva instal·lació, hauria d’assumir les conseqüències econòmiques que es derivin, com el muntatge d’una nova caldera autoritzada.
A més, les calderes atmosfèriques són més contaminants per al medi ambient que la resta, ja que emeten més monòxid de carboni a l'aire.
L'afectació als instal·ladors
Les empreses i professionals que han decidit treballar al marge de la llei i amb pràctiques fraudulentes també afecten als qui ho fan complint la normativa, amb una formació específica superada, amb els certificats d'instal·lador habilitat actualitzats, amb les assegurances necessàries contractades i amb la resta de documentació que exigeix la Subdirecció General de Seguretat Industrial de la Generalitat de Catalunya.
D’una banda, suposa una competència deslleial, ja que davant d'aquests professionals que s'estalvien despeses derivades de la regularització de la seva activitat, els instal·ladors que compleixen la legislació no poden presentar pressupostos competents i en molts casos acaben perdent la feina.
D’altra banda, afecta a la credibilitat i el prestigi dels instal·ladors homologats, perquè han de demostrar i justificar als clients que són ells en qui han de confiar.
Per tot això, el Gremi d'Instal·ladors del Garraf lamenta que l'administració pública no controli el compliment d’allò que exigeix la normativa, fet que considera que seria la solució perquè no es donessin aquestes casuístiques.
Per què s'instal·len si estan prohibides?
El Gremi creu que les principals causes de que hi hagi empreses promovent la instal·lació d'aquestes calderes prohibides seria el cost, ja que és més barata (la meitat del preu que costen les calderes permeses) i això facilita que els contractin el servei per poder presentar un pressupost més baix.
També es podria donar aquesta situació perquè els fabricants disposen d'estoc per vendre, ja que la instal·lació d'aquestes calderes encara està permesa en altres països.
I en d’altres casos podria ser pel desconeixement dels instal·ladors, normalment aficionats o particulars. Els professionals habilitats del Gremi, per la seva part, sí que disposen de la formació i del coneixement de la normativa necessari.
Segons estimacions del propi Gremi, durant els primers mesos de la prohibició es muntaven un 30% aproximadament de calderes atmosfèriques. Actualment, tres anys després, encara s'instal·len al voltant d'un 5%.
Donada la gravetat, a partir d'ara l'entitat posarà en coneixement del Servei de Seguretat d'Instal·lacions de la Subdirecció General de Seguretat Industrial cada cas que es detecti. Tot i així, el Gremi ja trasllada aquesta realitat de forma permanent a les comissions de les empreses i institucions superiors on hi participa.
La normativa
La normativa que regula aquesta prohibició és el Real Decret 1826/2009, de 27 de novembre, pel qual es modifica el Reglament d'instal·lacions tèrmiques als edificis, aprovat pel RD 1027/2007, de 20 de juliol. En concret, aquest document especifica que "queda prohibida la instal·lació de [...] calderes individuals a gas de fins a 70 kW de tipus atmosfèric a partir de l'u de gener del 2010".
A més, el Servei de Seguretat d'Instal·lacions de la Subdirecció General de Seguretat Industrial (de la Secretaria d'Indústria i Empresa del Departament d'Innovació, Universitat i Empresa de la Generalitat de Catalunya) va aprovar el 14 de juliol del 2010 la INSTRUCCIÓ 9/2010 SIE a través de la qual s'inclouen condicions d'excepcionalitat per poder instal·lar una caldera d'aquest tipus.
Només es permet posar una caldera atmosfèrica quan no s'hi pot muntar una diferent, ja que depèn d'on vagi la sortida de fums (al carrer, a un pati interior o a una teulada).
Tot i així, quan es dóna aquesta excepcionalitat, l'instal·lador necessita un informe d'un organisme de control (com ECA Bureau Veritas, ATISAE, APPLUS, SGS...) que visiti l'habitatge i certifiqui que per les característiques de la instal·lació, només s'hi pot posar una caldera atmosfèrica.
I posteriorment, haurà de ser el Ministeri d'Indústria qui, amb aquest informe, autoritzi o no la instal·lació. Si no es duen a terme aquests dos passos, ni el client ni l'instal·lador poden decidir posar-la.
Com escollir un instal·lador de confiança?
El Gremi d'Instal·ladors del Garraf s'ha sumat a dues iniciatives impulsades en l'àmbit provincial i autonòmic per tal que els ciutadans contractin els serveis d'un professional de confiança que no treballi al marge de la llei.
Es tracta del projecte 902 instal·lador, promogut per la Ferca Territorial Barcelona que pertany a la FERCA (Federació Catalana d'Associacions Territorials d'Empresaris). A través del telèfon 902 05 04 20 es pot contactar amb qualsevol instal·lador agremiat del municipi que es requereixi. Així, l'usuari té la seguretat de que els professionals que integren aquesta base de dades han subscrit un codi de bones pràctiques.
A més, la Federació Catalana ha creat un document identificatiu que acredita que el titular de la targeta es un professional plenament habilitat per a desenvolupar la feina d’instal·lador. La Targeta FERCA, que compta amb el reconeixement i l'autorització de la Generalitat de Catalunya, té l'objectiu de donar als instal·ladors homologats la possibilitat de demostrar la seva vàlua en qualsevol moment que se li requereixi.
PUBLICITAT
PUBLICITAT