PUBLICITAT
FLASH
19-02-2003 7:30
El comte de Foix i la joglaressa Raig de Lluna van recuperar la seva melangiosa veu dilluns al vespre. Després de cent anys de silenci oblidat, els personatges que Víctor Balaguer va crear per a Els Pirineus, i als quals Felip Pedrell va aconseguir fer cantar també el segle passat, van ressuscitar al Gran Teatre del Liceu, davant d'un aforament gairebé complet. L'òpera va reestrenar-se en versió concert; això significa que el públic no va veure ni vestits de càtars, ni de joglars, ni de comtes. Ni tan sols els Pirineus en versió reduïda, i de cartró pedra. L'única visió de l'òpera van ser els cantants, sense caracteritzar, junt amb el cor i l'orquestra simfònica del Teatre del Liceu.
Els Pirineus només s'havia estrenat anteriorment una vegada, el 1902, i en italià. La versió de dilluns va permetre que els personatges de Balaguer tornessin a dominar el català. Tot i així, a més costava desxifrar exactament què deien, sense tenir el llibret de l'òpera a les mans: i és que la versió operística, junt amb el català antic van dificultar-ne la intel·ligibilitat.
Això, però, no va impedir que el públic disfrutés d'una música dolça, i plena d'influències orientals. Raig de Lluna, filla d'un rei moro de Granada, i joglaressa de vocació, explica aquest efecte musical provinent de l'Orient. L'obra explica com la dona morisca, encarnació de la pàtria catalana per a Víctor Balaguer, descobreix el comte de Foix en un monestir de Bolbona. El comte roman amagat, fent-se passar per mort, atès que la Inquisició el cerca després de la derrota de tota la Provença, a l'època dels càtars. L'aristòcrata acaba acceptant el repte d'alliberar els Pirineus dels francesos. Tot i que acaba morint cremat per la mateixa Inquisició, el comte, junt amb Raig de Lluna i el nou comte de Foix, aconsegueix ordir una venjança amb l'ajut dels almogàvers per guanyar les tropes provinents de França.
La intenció de Balaguer amb la trilogia Els Pirineus era elaborar un «referen
t líric de la música hispànica i catalana» segons Francesc Cortès, un dels màxims responsables de la reestrena. A l'obra, Balaguer reivindica la catalanitat dins la Corona d'Aragó, però sempre dins un estat ampli, que a més d'Espanya incorporaria fins i tot Portugal.
La versió reestrenada aquesta setmana va durar gairebé tres hores i tres quarts. Aquest fet va provocar que bona part del públic s'aixequés de la seva butaca abans que l'òpera acabés.
Tot i així, val la pena degustar una reestrena com aquesta, sense empatxar-se, és clar. La recuperació dels símbols històrics i la mescla de cultures que impregnen aquests Pirineus donen un sentit totalment actual a l'òpera, que encara es pot veure aquesta nit, al mateix Liceu.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT