PUBLICITAT
FLASH
27-03-2003 7:31
He preguntat a destacats portaveus de les seus centrals del PP i del PSOE a Madrid quants militants nous s'han apuntat en els darrers tres mesos a les seves respectives formacions polítiques i he obtingut el silenci com a resposta. Se suposa que hi ha poca gent que s'està afiliant als partits majoritaris i és per això que prefereixen guardar com a secret les altes i baixes del partit. Malgrat aquest mutisme, se sap que la guerra no ha fet augmentar ni les altes al PSOE ni les baixes al PP, excepte la més citada que no pas analitzada de l'exministre de Treball Manuel Pimentel. És ben curiós que mentre la militància no creix, els òrgans dels partits han tancat files i no es mou ningú. Al PP, ni els crits contra la guerra, ni els insults contra els seus dirigents, ni les manifestacions, ni res els ha fet canviar d'opinió. Són com una pinya tancada en si mateix. Fins ara no s'han escoltat veus en contra. És un pensament únic.
El mateix està passant al PSOE, tots en contra de la guerra. No hi ha cap veu que difereixi públicament de la direcció, és una altra reproducció del pensament únic. Diumenge passat el comitè federal del PSOE es va reunir i va ser una bassa d'oli. No s'havia vist res igual des de la victòria del PP el 1996. Els socialistes interpreten que els ha arribat la pau interna després d'haver canviat quatre cops de candidat. Aquest darrer comitè federal, tot i que no se n'ha fet publicitat va servir per acomiadar les velles glòries. Personatges com Narcís Serra, Josep Borrell, Joaquín Almunia, Matilde Fernández -rival de José Luis Rodríguez Zapatero a la secretaria general del partit en el darrer congrés del PSOE- i d'altres que farien que la llista fos interminable estan fent les maletes per abandonar la carrera política abans de la campanya de les pròximes eleccions generals del 2004. No volen tornar a presentar-se, la qual cosa els està donant una certa llibertat d'opinió. S'han acabat les llargues batalles de guerristes i fe
lipistes. Tot i això, en aquesta llarga llista de velles glòries que estan fent les maletes no hi figuren Felipe González ni Alfonso Guerra, que encara no s'han pronunciat sobre el seu futur com a diputats. És possible que els continuem veient asseguts en un escó del Congrés, ja que tampoc hi ha un espai clar per als ex. L'atracció i la tensió d'aquests dies és al carrer, lloc cada cop més complicat per a la classe política, que intenta trobar un espai enmig de la incertesa. Per això, la majoria de partits polítics tanquen files i deixen la picabaralla interna per a millor ocasió. Malgrat que totes les processons vagin per dins, ara els convé salvar els mobles de casa si no volen potenciar l'abstenció.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT