PUBLICITAT
FLASH
02-05-2003 8:42
Si la independència fos quelcom que tingués a veure amb el segle XIX, no caldria parlar-ne tant en el segle XXI. Però resulta que avui encara es parla d'independència, i se'n parla sovint. Artur Mas, per exemple, va pronunciar una conferència abans-d'ahir, a Girona, en un cicle que duu per títol: «Catalunya: federalisme, autonomia o independència». I no és només Mas, ben sovint els màxims líders dels més grans partits es pronuncien sobre la independència. S'hi pronuncien per desacreditar-la, com a proposta política de futur. I podem observar, en paral·lel, que de partidaris oberts de la independència política, cada vegada n'hi ha menys o cada vegada guarden més silenci. D'altra banda, el vell independentisme revolucionari i extraparlamentari, i juvenil o no tan jove, viu hores baixes. I també viu hores baixes l'independentisme dit sociològic. En resum, que només queden en la palestra els no-independentistes. Doncs bé, resulta que justament ara, que els no-independentistes, els que públicament es diuen no-independentistes tot i que en privat, accidentalment, hi mostrin alguna simpatia, resulta, dic, que és quan més es parla d'independentisme i quan més s'argumenta contra l'independentisme. Ho trobo un exercici gratuït. Simplement no caldria perquè és superflu contraargumentar contra quelcom que no conserva defensors. Aleshores, ens hauríem de preguntar per què passa això. La resposta deu ser comparable al que passa amb els marxistes, dels quals tampoc no en queden exemplars i, en canvi, els valors de la igualtat, la llibertat i la fraternitat universals no diré que siguin més necessaris que mai però almenys sí que són tan necessaris com sempre. En fi, m'agradaria arribar a la conclusió que darrere de la maniobra d'extinció dels independentistes s'amaga l'evidència que cal tornar als valors de l'independentisme. Perquè, només com a exemple: disposar d'una comissió nacional del mercat de valors pròpia que reguli les opes, d'un Minister
i d'Educació que reguli les hores de llengua, de sobirania per no apuntar-se a guerres o per ratificar l'adhesió a la UE amb dret a intervenir en les polítiques comunitàries, tot això, si no és segle XXI, que algú expliqui què és. Perquè l'únic que mai no té data de caducitat és aquest sentiment colonial d'insatisfacció permanent que desgreujats ens manté.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT