PUBLICITAT
OPINIÓ
30-10-2003 22:00
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
Diumenge passat va tenir lloc la inauguració de la nova residència geriàtrica de lHospital de Sant Joan Baptista. Ledifici ha incorporat materials, tecnologies i disseny punters, com per exemple plaques denergia solar que permeten escalfar un 70% de laigua, paviments tous que minimitzen les conseqüències de les caigudes dels residents, aprofitament màxim de la llum natural i molt daltres que augmentaran notablement la qualitat de vida de les persones hostatjades i també dels seus treballadors. La nova residència ha estat finançada per la fundació que gestiona lHospital. Des daquí la nostra felicitació a ladministrador i gerent de lHospital, Srs. Antoni Farreras i Josep Manuel Palacios i a larquitecte Oriol Pascual i a tots aquells que han fet possible, directa o indirectament, aquest nou equipament per a Sitges.
Aquesta nova residència permetrà hostatjar una quarantena de nous residents fins arribar a la capacitat total dun centenar, això implica un augment significatiu del nombre de persones que es podran beneficiar dels seus serveis, no obstant la llista despera de nous aspirants és dun altre centenar de persones. Aquestes xifres posen de manifest la gran manca dinversions en despesa social que pateix Sitges i, en general Catalunya i Espanya.
Els serveis públics com ara la sanitat, educació, serveis dajuda a la família ( escoles bressol, serveis domiciliaris per a persones grans i persones amb discapacitats, habitatges assistits, residències de gent gran, centres de dia, habitatge social i altres serveis que ajuden les famílies), polítiques de tipus ocupacional i ambiental tenen un enorme importància en configurar la qualitat de vida de les persones i condicionen el seu dia a dia.
Dacord amb les recomanacions de la Sociedad Española de Geriatría y Gerontología latenció domiciliària ha darribar al 5% de les persones majors de 65 anys abans del 2006. A Catalunya, a finals del 2001 aquesta prestació arribava a l1,4%. A la Comunitat Valenciana al 2,1%, a Navarra al 3,02% i a Andalusia al 2%, a Dinamarca, per exemple arriba al 24%.
Un indicador utilitzat per a mesurar el grau de desenvolupament de lEstat del Benestar és la quantitat de fons públics que financen els serveis públics i altres intervencions de lEstat per a millorar el benestar de la població, quantitat mesurada com a percentatge del PIB (producte interior brut).
Segons dades de lagència de dades de la Generalitat de Catalunya, a lany 1999 (últim any en que shan publicat dades comparatives amb daltres comunitats i països de la UE-15) a Catalunya, la despesa pública social era el 17,5% del PIB, a Espanya era del 19,9% i la mitjana de la UE era del 27,65. La despesa pública social a Catalunya és la més baixa de la UE després dIrlanda i sha anat reduint des de lany 93 que era del 21,8% a Catalunya, del 24% a Espanya i del 28,8% a la UE. La política dequilibri pressupostari portada a terme per Espanya i la resta de països de la UE sha aconseguit gràcies a augmentar el dèficit social. Tal com expressa a la seva obra LEstat del Benestar a Catalunya Vicenç Navarro, catedràtic de Polítiques Públiques de la Universitat Pompeu Fabra, una política alternativa hauria estat reduir el pressupost de lEstat més lentament i menys intensament dedicant majors fons a reduir el dèficit social.
Les administracions no cobreixen aquestes necessitats, qui sencarrega de fer-ho? Les dones. Les filles, les esposes. Segons dades de lImserso, les filles són les principals cuidadores de les seves mares (el 36,6%) i les esposes dels seus marits depenents (44,6%). Així ens trobem amb dones sobrecarregades de feina amb un cost humà elevat: les dones catalanes de 35 a 55 anys tenen tres vegades més malalties degudes a lestrès que la mitjana de la ciutadania adulta (Sánchez , C. El treball de les dones a Catalunya Fundació Jaume Bofill, 2003).
La Generalitat gestiona el gruix dels serveis socials però és als ajuntaments on es dirigeixen els ciutadans per reclamar els serveis que necessiten, no obstant els consistoris no reben el finançament suficient per fer front a aquestes demandes.
Ara sestà debaten lelaboració duna Constitució Europea però, en lesborrany actual, no existeix un autèntic Model Social Europeu. Tal com reclamen els Economistes Europeus per a una Política Econòmica Alternativa a Europa, els eixos daquesta reforma haurien de ser la plena ocupació, lequitat social i el benestar per a tothom i la sostenibilitat ecològica.
Estem en període electoral, i Acció per Sitges demanaria al futur govern de la Generalitat una clara aposta pel finançament públic dels serveis socials, pels serveis que afecten a la qualitat de vida de les persones, de tots nosaltres, i moltes vegades dels més desafavorits. Demanaríem que Catalunya fos coneguda, no com la cua dEuropa en inversió pública social, sinó per la qualitat de vida dels seus habitants. I al nostre equip de govern municipal, Acció per Sitges li demana que, alhora delaborar la proposta de pressupost municipal, tingui en compte lenorme dèficit en sanitat, ensenyament i serveis a les persones que pateix el nostre poble i sàpiga trobar el finançament necessari perquè Sitges sigui reconegut també per la seva atenció a les persones.
Estem disposats a col·laborar activament amb lequip de govern per aconseguir que els sitgetans i sitgetanes gaudeixin de la qualitat de vida que es mereixen.
Acció per Sitges
* Nota: Algunes de les dades daquest article provenen dels treballs de Vicenç Navarro LEstat del Benestar a Catalunya i La protección social en España y su desconvergencia con la Unión Europea.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT