DIARI INDEPENDENT DEL GRAN PENEDÈS

OPINIÓ

PER UNA VERITABLE POLÍTICA SOCIAL


Andreu Bosch

30-10-2003 22:00

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.

Diumenge passat va tenir lloc la inauguració de la nova residència geriàtrica de l’Hospital de Sant Joan Baptista. L’edifici ha incorporat materials, tecnologies i disseny punters, com per exemple plaques d’energia solar que permeten escalfar un 70% de l’aigua, paviments tous que minimitzen les conseqüències de les caigudes dels residents, aprofitament màxim de la llum natural i molt d’altres que augmentaran notablement la qualitat de vida de les persones hostatjades i també dels seus treballadors. La nova residència ha estat finançada per la fundació que gestiona l’Hospital. Des d’aquí la nostra felicitació a l’administrador i gerent de l’Hospital, Srs. Antoni Farreras i Josep Manuel Palacios i a l’arquitecte Oriol Pascual i a tots aquells que han fet possible, directa o indirectament, aquest nou equipament per a Sitges.

Aquesta nova residència permetrà hostatjar una quarantena de nous residents fins arribar a la capacitat total d’un centenar, això implica un augment significatiu del nombre de persones que es podran beneficiar dels seus serveis, no obstant la llista d’espera de nous aspirants és d’un altre centenar de persones. Aquestes xifres posen de manifest la gran manca d’inversions en despesa social que pateix Sitges i, en general Catalunya i Espanya.

Els serveis públics com ara la sanitat, educació, serveis d’ajuda a la família ( escoles bressol, serveis domiciliaris per a persones grans i persones amb discapacitats, habitatges assistits, residències de gent gran, centres de dia, habitatge social i altres serveis que ajuden les famílies), polítiques de tipus ocupacional i ambiental tenen un enorme importància en configurar la qualitat de vida de les persones i condicionen el seu dia a dia.

D’acord amb les recomanacions de la “Sociedad Española de Geriatría y Gerontología” l’atenció domiciliària ha d’arribar al 5% de les persones majors de 65 anys abans del 2006. A Catalunya, a finals del 2001 aquesta prestació arribava a l’1,4%. A la Comunitat Valenciana al 2,1%, a Navarra al 3,02% i a Andalusia al 2%, a Dinamarca, per exemple arriba al 24%.

Un indicador utilitzat per a mesurar el grau de desenvolupament de l’Estat del Benestar és la quantitat de fons públics que financen els serveis públics i altres intervencions de l’Estat per a millorar el benestar de la població, quantitat mesurada com a percentatge del PIB (producte interior brut).

Segons dades de l’agència de dades de la Generalitat de Catalunya, a l’any 1999 (últim any en que s’han publicat dades comparatives amb d’altres comunitats i països de la UE-15) a Catalunya, la despesa pública social era el 17,5% del PIB, a Espanya era del 19,9% i la mitjana de la UE era del 27,65. La despesa pública social a Catalunya és la més baixa de la UE després d’Irlanda i s’ha anat reduint des de l’any 93 que era del 21,8% a Catalunya, del 24% a Espanya i del 28,8% a la UE. La política d’equilibri pressupostari portada a terme per Espanya i la resta de països de la UE s’ha aconseguit gràcies a augmentar el dèficit social. Tal com expressa a la seva obra L’Estat del Benestar a Catalunya Vicenç Navarro, catedràtic de Polítiques Públiques de la Universitat Pompeu Fabra, una política alternativa hauria estat reduir el pressupost de l’Estat més lentament i menys intensament dedicant majors fons a reduir el dèficit social.

Les administracions no cobreixen aquestes necessitats, qui s’encarrega de fer-ho? Les dones. Les filles, les esposes. Segons dades de l’Imserso, les filles són les principals cuidadores de les seves mares (el 36,6%) i les esposes dels seus marits depenents (44,6%). Així ens trobem amb dones sobrecarregades de feina amb un cost humà elevat: les dones catalanes de 35 a 55 anys tenen tres vegades més malalties degudes a l’estrès que la mitjana de la ciutadania adulta (Sánchez , C. El treball de les dones a Catalunya Fundació Jaume Bofill, 2003).

La Generalitat gestiona el gruix dels serveis socials però és als ajuntaments on es dirigeixen els ciutadans per reclamar els serveis que necessiten, no obstant els consistoris no reben el finançament suficient per fer front a aquestes demandes.

Ara s’està debaten l’elaboració d’una Constitució Europea però, en l’esborrany actual, no existeix un autèntic Model Social Europeu. Tal com reclamen els Economistes Europeus per a una Política Econòmica Alternativa a Europa, els eixos d’aquesta reforma haurien de ser la plena ocupació, l’equitat social i el benestar per a tothom i la sostenibilitat ecològica.

Estem en període electoral, i Acció per Sitges demanaria al futur govern de la Generalitat una clara aposta pel finançament públic dels serveis socials, pels serveis que afecten a la qualitat de vida de les persones, de tots nosaltres, i moltes vegades dels més desafavorits. Demanaríem que Catalunya fos coneguda, no com la cua d’Europa en inversió pública social, sinó per la qualitat de vida dels seus habitants. I al nostre equip de govern municipal, Acció per Sitges li demana que, alhora d’elaborar la proposta de pressupost municipal, tingui en compte l’enorme dèficit en sanitat, ensenyament i serveis a les persones que pateix el nostre poble i sàpiga trobar el finançament necessari perquè Sitges sigui reconegut també per la seva atenció a les persones.

Estem disposats a col·laborar activament amb l’equip de govern per aconseguir que els sitgetans i sitgetanes gaudeixin de la qualitat de vida que es mereixen.

Acció per Sitges

* Nota: Algunes de les dades d’aquest article provenen dels treballs de Vicenç Navarro L’Estat del Benestar a Catalunya i La protección social en España y su desconvergencia con la Unión Europea.

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.