CAS MONTORO
21-06-2018 8:06
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Per aquestes dates, fa quatre anys enrere, un vell i estimat amic em va explicar una historia que feia poc li havia passat…
Vet aquí que fa quatre anys, un grup de jovent rebel al nostre sistema va sortir al carrer a dir que estaven fartes. Fartes de la pobresa, de fam, de desnonaments i de repressions que hi han en la nostra terra.
Després del fet, els grans medis van mostrar (com més d’un cop han fet anteriorment i continuen fent-ho) algunes parts d’aquell dia. Però, el que mai van mostrar és que realment no era violència, ni tampoc ira…
...era amor. Sí, segurament qui llegeixi aquestes lletres creaurà que no estic gairabé del cap...però arribats a aquest punt, què hi farem? Des de l’inici de tots aquests fets fins ara, sempre he cregut que era amor. L’estima cap a altres, per la seva gent, per elles mateixes i per la terra. El seu amor es tan gran, com qualsevol que lluita dia a dia.
En aquells moments, creia que no podia fer res per elles, per la seva causa i la de tots...Que beneita ets quan vius en un sistema on et fan creure aquesta afirmació, oi?
Crec fermament que ha arribat l’hora de tornar a totes elles aquell amor que dia rere dia ens han demostrat. I és increïble com en els últims dies Vilanova ha mostrat els balcons dels seus carrers plens del blau de les pancartes a favor de la seva causa. Una mostra més que aquest poble marítim està fart de repressions i persecucions contra les nostres joves.
I la millor mostra del nostre amor cap elles és anar tothom divendres a la manifestació. Han de sentir que no estan soles, i que ara se’ls torna tot el treball que han dedicat durant tot aquest temps a lluitar per a totes.
És l’hora d’ ésser valentes, agafades de la mà i mostrant-nos que aquí hi som totes juntes, per enfrontar-nos a qualsevol força. Que tots tenim el mateix sentiment d’amor.
PUBLICITAT
PUBLICITAT