ENSENYAMENT
22-06-2018 17:05
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
La vida escolar a secundària es va esllanguint a poc a poc fins al 22 de juny. Just ara. Fa uns minuts, els alumnes han creuat la porta de sortida i ja no tornen fins al setembre. Alguns et saluden educadament, altres amb simpatia, altres amb emoció continguda o amb llàgrimes –són els que marxen, els que acaben, els que se’n van del poble- i altres, senzillament marxen de manera discreta i professional, en silenci.
Se’t queda un nosequè a la panxa, una angoixa sorda enfonsada. Ho hem fet tot? No s’ha deixat la insulina? Li havia dit ja allò? S’assembla a la imatge que donen certs racons de l’escola. En alguna tanca penja un mitjó. Per què? Pels passadissos han quedat bolígrafs i llapis reduïts a la mínima expressió, algun paper, una circular als pares que es va enviar al gener…
I el cap se’t relaxa fins al punt que et sembla que t’esclatarà. És dolorós. Quan era petit i marxàvem de Barcelona a principis de l’estiu, normalment arribàvem a la casa del poble al vespre o a la nit. Era una casa sola, rodejada de camps de pomeres, de cereals i de l’horta. Sortia del cotxe, del seu run-run persistent durant gairebé tres hores, i em submergia en aquell silenci tan profund que em semblava que em feia mal el cap. Com ara.
Tres mesos de vacances. Quina sort! Quina barra! -Diran altres-. Ja sé que no faré llàstima però tres mesos no hi són ni de lluny, agost i tres setmanes de juliol. Més que la immensa majoria dels mortals, cert, però què voleu que us digui, hi ha gent que cobra diners en una abundància gairebé obscena, nosaltres cobrem temps. Forma part del nostre sou. Ens agrada, jo, almenys, no ho canviaria.
A més m’agrada prendre distància. He d’allunyar-me d’uns alumnes i de les seves famílies, dels seus problemes, dels seus neguits, de la relació que haguem pogut establir. Necessito fer net per poder agafar un altre grup amb total disponibilitat. He de deixar la meva llibreta mental i emocional en blanc. No ho podria fer en quinze dies, la veritat. El temps, la distància és també un recurs, una eina educativa important.
PUBLICITAT
PUBLICITAT