LITERATURA
01-06-2020 10:28
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
En la traducció de Xavier Pàmies, El cercle de Viena acaba de publicar Històries de Nova York, d’O. Henry, pseudònim de William Sydney Porter (1862-1910). Autor prolífic, O. Henry va escriure més de 600 relats, molts dels quals són ambientats en aquesta ciutat arquetípica dels temps moderns i accelerats com és Nova York.
A Històries de Nova York, doncs, hi trobem una escollidíssima selecció de disset històries magnífiques, amb els típics finals d’O. Henry que deixen el lector bocabadat perquè no veu pas a venir el desenllaç: se’l troba al final del relat com un bon cafè curulla un àpat de bon nivell gastronòmic. La sensació de meravella està assegurada en aquestes Històries de Nova York en les quals hi desfilen personatges que es poden imaginar amb tot luxe de detalls psicològics gràcies a la descripció saborosa que en fa O. Henry, així com es pot respirar l’atmosfera ja aleshores frenètica de la metròpoli tot deambular per la teatral, o encara millor dit, cinematogràfica ciutat que en el temps d’O. Henry ja allotjava més de quatre milions d’habitants.
La gràcia narrativa d’O. Henry és fer participar el lector activament en la lectura de les seves històries a través del relat dels somnis, peripècies i sentiments contrastats dels seus protagonistes que mai no resulten de paper de fumar sinó ben bé de carn i ossos transitant per les seves vides no inventades per més imaginació que l’autor hi hagi posat, que n’hi posa. I és que un bon escriptor, i O. Henry ho és, troba sempre algú amb una història interessant per ser explicada. Que la història resulti bona literàriament ja només depèn del talent de l’autor, de la seva capacitat narrativa, del seu estil que en O. Henry és ben particular amb les seves ocurrències sorprenents.
A Històries de Nova York el lector també hi trobarà l’esperit d’aquella Nova York del 1900, i potser també en sentirà la veu, com O. Henry proposa de buscar en l’últim conte del recull titulat precisament La veu de la ciutat. Tenen esperit, les ciutats? Tenen veu, les ciutats? Mare Praga, diuen de Praga els personatges de Rainer M. Rilke respecte de la seva ciutat natal. Mentre les ciutats mantenen la seva idiosincràsia potser sí, que tenen una ànima perceptible, si bé cal una certa intel·ligència sensible per adonar-se’n i que no tothom té. Així, doncs, a Històries de Nova York O. Henry busca la complicitat d’aquest lector sensible per tal de bussejar en les aigües profundes de la personalitat de la ciutat de Nova York, una de les ciutats, que encara ara, tenen una personalitat ben marcada, tant que fins i tot sense haver-hi posat els peus un podria creure que hi ha estat, i la literatura d’O. Henry és una bona via per tornar a passejar-hi amb la imaginació, fins i tot els noms de carrers, barris i parcs resulten tan familiars com els propis: Manhattan, Madison Square, Brooklyn, East Side, Wall Street, Central Park, Fifth Avenue. I immergint-se una mica més en aquesta ciutat icònica, descobrir-hi també indrets desconeguts del bracet dels singulars personatges d’Històries de Nova York, ja sigui una mecanògrafa o una dependenta de comerç, el cotxer d’un carruatge i una núvia recent, un jubilat o un policia de barri, cadascun amb la seva història digna de ser contada per un escriptor de la categoria d’O. Henry.
PUBLICITAT
PUBLICITAT