CULTURA
23-12-2020 15:32
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Segons les estimacions, a inicis de la transició el percentatge de persones catalanoparlants estava al voltant del 50% de la població del país, el que avui arribaria només al 32,5%,
Està clar que constitueix un problema més gran el fet que l'ús social d'una llengua tendeixi a decaure en el temps, ja que és un procés difícil de revertir, que fins i tot els lingüistes identifiquen aquesta situació com l'inici d'una "fase recessiva" en el seu cicle de vida. Les explicacions d'un problema d'aquesta naturalesa són variades i entre elles amb seguretat es troba el que, en un món globalitzat, ple d'interconnexions i amb vertiginosos processos migratoris com en el que s'inscriu Catalunya, la quantitat de persones la llengua materna de les quals és el català tendeix a reduir-se proporcionalment. No només arriben constantment persones que no el parlen, sinó que, a més, molts catalans i catalanes que migren cap a altres contextos lingüístics enfronten dificultats per traspassar el català als seus fills i filles, atès que la seva socialització es produeix en altres llengües. Probablement l’entendran, però tindran competències limitades.
Però, parlem d'un problema lingüístic només? Em sembla que no. És molt necessari tenir present que una llengua és un sistema compartit de signes que té per finalitat la comunicació. Els diferents parlants l'empren i, a través d'ella, poden transmetre i ser receptors de continguts. Aquests continguts van des dels actes més simples i quotidians, fins als signes més complexos, com ara una reflexió abstracta, els versos d'un poema, etc. La llengua és, per excel·lència, un vehicle de la cultura i està viva en tant el que comunica també ho està.
La cultura de Catalunya
És comú identificar la idea de "cultura" com una dimensió de la tasca social en la qual destaquen les pràctiques folklòriques i el patrimoni immaterial d'una comunitat determinada. Una comunitat amb un entramat social dens, és a dir, amb múltiples i permanents interaccions entre els seus membres, comptarà amb un cos ampli d'expressions culturals compartides i aquestes donaran lloc a un conjunt més dens d'accions comunicatives. Això vol dir que, si en un territori els pobladors viuen molt allunyats els uns dels altres i no desenvolupen major interacció entre ells, difícilment compartiran codis culturals i pràctiques socials comuns.
Clarament la cultura catalana és molt més que els passos d'una sardana o una reguera de salsa romesco a la panxa, inequívoca empremta d'una festiva calçotada. Sense desconèixer la singularitat d'aquestes expressions, amb molta certesa es poden trobar altres múltiples trets d'aquesta cultura: la capacitat d'innovar permanentment, d'integrar aquelles persones que són diferents, la tolerància i la capacitat per construir acords tan pròpia de les tradicions comercials formades al llarg de segles i, particularment, la resiliència que ha permès al país refer-se de diferents esdeveniments devastadors en la seva història (des del setge de l’Al Manzor al Decret de Nova Planta, passant per la pesta negra). Això i més caracteritza Catalunya, trobant una via de transmissió de generació en generació a través de la seva llengua.
Tot l'anterior ens situa davant un problema major. Potser el decaïment observat en l'ús quotidià del català està expressant un problema de més abast, com pot ser un debilitament de la capacitat de dotar de contingut aquest vehicle de comunicació que és la llengua. Si fos el cas, el problema no estaria en la via de comunicació, sinó en les expressions culturals.
La cultura i la política pública
Actualment la Generalitat destina el 0,8% del seu pressupost al sector cultural. Si bé el projecte 2020 suposa un important increment de la despesa pública en aquest àmbit, en diversos moments anteriors la cultura va ser una variable d'ajust enfront de les polítiques d'austeritat aplicades. Amb tot, la despesa en cultura en el present encara està al voltant d'un 15% per sota del que hi havia fa una dècada. Això també s'expressa en la despesa que realitzen els ajuntaments, que són responsables de la major part dels recursos destinats a aquest sector. Per cada euro que la Generalitat destina a la cultura, els ajuntaments de Catalunya dades actuals, parlem d'una demanda anual addicional de més de tres milions d'espectadors i espectadores per a les diferents expressions artístiques, i per a això hi ha una oferta en català. Això suposaria multiplicar el públic que pot consumir aquests béns culturals, generant diferents efectes virtuosos en el sector cultural.
En la mateixa línia, hauria d'estar disponible una estructura d'incentius curriculars i de recursos, destinada a promoure la creació cultural en català en els diferents nivells del sistema educacional, com a manera de desenvolupar les capacitats comunicatives i d'ús del llenguatge dels que demà exerciran la ciutadania a Catalunya.
Una excepció important es troba en la promoció de la literatura en català. Per a aquest any 2020 hi ha convocat un ampli nombre de concursos literaris (270) majoritàriament destinats a obres escrites en català. No obstant això, corresponen a iniciatives a escala local i amb recursos limitats.
El rescat de la llengua catalana és principalment un esforç en el pla cultural. És important defensar el vehicle de comunicació, però primordialment els continguts que es comuniquen. Tot recurs aplicat a aquest fi no només contribueix a rescatar i defensar la llengua sinó que, a més, posseeix una rendibilitat social incomparable en la construcció d'una idea compartida de país.
PUBLICITAT
PUBLICITAT