NEUROLOGIA
10-09-2021 9:18
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Un estudi de metges de l’Hospital del Mar apunta que l'estimulació d'una part del cervell anomenada ínsula fa variar diversos factors de l'activitat del cor, tant la freqüència com la capacitat de contracció. L’ínsula està situada a la profunditat de la massa cerebral i està considera un cervell dins el cervell, tot i que se’n coneixen poc les funcions. El treball publicat a la revista 'Annals of Neurology' obre la porta a nous estudis en el camp de la fallada cardíaca, les arrítmies i la mort sobtada, segons el primer signant del treball, el doctor Álvaro Sánchez-Larsen. L’estudi ha analitzat la reacció del cor a l’estimulació de l’ínsula en deu pacients amb epilèpsia refractària al tractament, a qui s’havien inserit elèctrodes al cervell.
En la meitat dels casos, la implantació es va fer a la part dreta d’aquesta zona del cervell, i a l’altra meitat, a l’esquerra. Els investigadors van transmetre-hi impulsos elèctrics mentre els pacients estaven desperts i es van registrar les variacions en el ritme cardíac, la quantitat de sang que el cor expulsa a l’aorta durant la seva contracció, i el volum de sang expulsada a cada contracció.
El treball apunta que l'ínsula modula de manera inconscient el cor i podria explicar així els canvis observats, per exemple, durant les emocions humanes. A més, des del punt de vista neurològic, podria afavorir l’aparició d’alteracions cardíaques en el cas de descàrregues epilèptiques que afectessin la funció cardíaca de forma patològica.
Els resultats de l’estudi revelen que el volum de sang expulsada pel cor va variar en funció de l’estimulació de l’ínsula. En concret, la quantitat de sang que en va sortir es va reduir en 0,33 litres per minut. El volum sistòlic, per contra, es va incrementar entre un 2 i un 3%, en funció del costat d’aquest part del cervell que va ser estimulada. I el ritme cardíac va caure, en tots els casos, entre 4 i 5 batecs per minut.
Amb aquestes dades el líder de l'estudi, Rodrigo Rocamora, apunta que "una activació anormal d’aquesta zona, com la que es produeix durant algunes crisis epilèptiques, podria provocar alteracions cardíaques només pel fet d’activar-se el cervell, una qüestió que, fins ara, no estava clara". Sosté que això podria tenir implicacions en la comprensió de la mort sobtada en epilèpsia (SUDEP).
PUBLICITAT
PUBLICITAT