Presentació de la “Breu Història dels Castells i la Muixeranga”

El periodista vilanoví Joan Ignasi “Txatxi” Gómez oficiarà de presentador en una localitat que manté en la seva Festa Major la sortida del ball de valencians, de la moixiganga i dels castells, tres mostres de les arquitectures humanes que són analitzades en el llibre de Pagès Editors. La plaça de Vilanova també és important perquè és la primera localitat en què queda assignat un castell de nou pisos a una colla concreta, la del Roser de Valls actuant-hi l’any 1852.

Més informació sobre el llibre

La Breu Història dels Castells i la Muixeranga als Països Catalans és el primer treball que situa a un mateix nivell ambdues manifestacions patrimonials. Amb anterioritat, la muixeranga apareixia com un antecedent o preliminar del fet casteller en el capítol introductori de les històries castelleres. En aquest volum es ressegueix l’evolució paral·lela d’ambdós fenòmens des del segle XVII fins a l’actualitat, i per tant s’iguala la transcendència d’ambdós territoris als quals pertanyen.

L’obra també segueix una altra manifestació molt important en el gran Penedès i el Camp de Tarragona, la moixiganga, que precisament perviu a Vilanova i la Geltrú. L’autor explica el paper que la moixiganga catalana va jugar en la seva configuració inicial com una nova eina de les autoritats per intentar frenar l’ascens trepidant del fenomen casteller, que en el segle XVIII no agradava als poders establerts i encara es denominava ball de valencians. Ambdues manifestacions –castells i moixiganga– van tenir una continuïtat compartida.

El llibre dedica un important apartat al fet que la muixeranga valenciana és l’origen dels castells al Principat, i segueix els homes valencians que entre els segles XVII i XIX van exportar-la a diferents àrees de la península Ibèrica. A Catalunya, els receptors d’aquella manifestació patrimonial la revolucionaren tècnicament a finals del segle XVIII i assoliren primer el castell de sis pisos i després construccions de fins a nou. A l’encert del ball de valencians del Catllar en bastir el primer nivell de sis alçades, s’hi suma la transformació definitiva experimentada a la ciutat de Valls com a bressol dels castells. En canvi, la muixeranga mantingué la seva tècnica primitiva en algunes localitats del País Valencià. Des de 2010, els castells, ja amb deu pisos, són Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, i des de 2011 ho és la muixeranga a Algemesí.

El treball també posa en valor la tasca de diversos periodistes catalans del segle XIX com Joan Mañé i Flaquer, qui arribà a dirigir el “Diari de Barcelona”, o el cronista Ramon Roca, que desgrana unes cròniques molt tècniques en les pàgines del rotatiu tarragoní “La Opinión”. Coetanis de la primera època d’or dels castells, aquests periodistes registraren unes construccions mítiques. Finalment, l’obra inclou il·lustracions i fotografies remarcables de la història muixeranguera i castellera. Per exemple, el lector hi pot veure el primer ball de valencians que apareix dibuixat en una data concreta, el 1672.

Més informació sobre l’autor

Jordi Bertran (Tarragona, 1966) és filòleg, gestor cultural i professor a la Universitat Rovira i Virgili, on explica patrimoni material i immaterial. Ha estat el project manager del Museu Casteller de Catalunya, a Valls. També és autor d’estudis muixeranguers i castellers, com “El ball de valencians”, o coautor de “Tradicionari”, “1926-2006. Els castellers de Tarragona”, “Castells i castellers. Una voluntat col·lectiva”, “Enciclopèdia de l’Esport Català” i “Enciclopèdia Castellera”. Casteller honorífic de la Colla de Sant Pere i Sant Pau i dels Castellers de Vilafranca, actualment és el director artístic de les Festes Decennals de la Candela 2021 i responsable d’actes castellers a Valls. Ha exercit com cap de plaça de la diada de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès des de 2016. A Vilanova i la Geltrú va ser el director artístic del Festival Internacional de Música Popular i Tradicional entre 2008 i 2011.