Còmic

L’aposta de les plataformes per l’anime, el confinament i una oferta més àmplia disparen les vendes de manga

Creix un 11,6% la venda de còmics en general a Catalunya entre 2020 i 2021 i la tònica es manté el 2022, segons l’ICEC

L’aposta de les plataformes per l’anime, el confinament i una oferta més àmplia disparen les vendes de manga. ACN

L’aposta de les plataformes per l’anime, el confinament i una oferta més àmplia disparen les vendes de manga. ACN

L’aposta de les plataformes, en especial Netflix, per l’anime, el confinament i l’increment de la lectura, l’entrada massiva del públic més jove, la major aposta per part de les editorials amb una oferta per a tots els públics i amb l’aparició de nous segells són alguns dels motius que han disparat la venda de manga a Catalunya. Així ho han explicat a l’ACN editors i experts del món del manga. Segons l’ICEC, amb dades de Librired, es va produir un increment de l’11,6% en la venda de còmics en general a Catalunya entre 2020 i 2021, una tònica que segueix aquest 2022. S’estima, ha apuntat l’ICEC, que entre el 55% i el 60% d’aquests títols i exemplars correspon al manga.

En pandèmia, segons va informar la Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters (CEGAL), en el marc de la presentació del Mapa de Llibreries d’Espanya 2022, la venda de manga han crescut un 70%. “El manga segueix sent una porta d’entrada al món del còmic i la lectura per a molts joves, i a més té una gran capacitat per retenir als lectors amb propostes que s’adapten al moment vital del lector”, van destacar els representants de CEGAL.

Segons l’ICEC, amb dades de Librired, hi ha un increment de l’11,6% en la venda de còmics en general a Catalunya entre 2020 i 2021, que és superior a l’increment de llibres en total, una tònica que segueix aquest 2022. Si el 2020 es van vendre 4.495.047 exemplars d’entre 980.277 títols venuts; el 2021, es van vendre 5.016.246 exemplars d’entre 1.030.883 títols, i la primera meitat de 2022, entre gener i juny, s’han venut 2.799.791 exemplars d’entre 510.719 títols.

S’estima, apunta l’ICEC, però, que entre el 55% i 60% d’aquests títols i exemplars correspon al manga. De fet, editors i experts en manga expliquen a l’ACN els motius d’aquest increment que s’ha imposat durant la pandèmia i arran del confinament. L’editora i coordinadora editorial de la línia de manga a Norma Editorial, Annabel Espada, explica que el manga és un gènere que feia bastant temps que tenia una trajectòria ascendent amb la introducció de nou públic, però, afegeix, després del confinament s’ha vist un increment molt significatiu a nivell de l’interès i de les vendes de manga..

Francisco Calderón, director editorial d'ECC, creu que l’augment notable de vendes s’ha notat en el còmic i en el manga de manera lineal i sobretot durant la pandèmia. “La gent va aprofitar per comprar en línia, per llegir més i tenir més oci per gaudir i vam tenir un augment significatiu de les vendes”, assegura. “El gran motiu és que la gent ha passat l’oci a casa seva i ha buscat formes que no és gastar-se els diners en sortir i s’ha centrat més en el consum dins de casa”, indica. Calderón creu que gent que ha entrat durant la pandèmia a llegir manga s’han quedat. “No ha estat un 'boom' de tres o quatre mesos, sinó que el nombre de lectors ha crescut i es manté”.

Plataformes

Un altre motiu per explicar l’auge del manga és l’aposta de les plataformes per l’anime. ‘Binland Saga’, ‘My hero academy’, ‘Jojo’s bizarre adventure’ o ‘Vinland saga’ són algunes de les sèries animades que es poden veure, per exemple, a Netlix. Espada destaca que “han ajudat molt les plataformes, que han animat als espectadors a buscar la versió de manga o del còmic” de l’anime que han vist per streaming.

Andreu Giménez, director de Planeta Cómic, explica que el manga fa bastants anys que té “un creixement considerable i sostingut” arrel de la pandèmia, l’entrada massiva de l’anime a les plataformes i amb una generació que ha conviscut amb el manga des de molt petits. “Pràcticament ha doblat el mercat el darrer any”, afegeix. Giménez destaca que Planeta Cómic ho ha notat perquè són “el primer editor de manga a l’Estat” i són uns anys “realment bons” i ara el tema és si al final de la pandèmia es tornarà enrere, es mantindrà o creixerà.

Vendes “disparades”

Alejandro Martínez, director editorial de Panini Comics, afirma que no hi ha dubtes que les vendes de manga “s’han disparat”. Creu que fa un temps si a una persona li agradaven les novel·les de fantasia era considerat un freak. Això va canviar quan van sortir les pel·lícules d’’El senyor dels anells’ i la sèrie ‘Joc de trons’ i de cop es va convertir en mainstream i es va legitimar. “Amb el manga, quan de cop i volta les companyies com Netflix, HBO i Amazon aposten clarament per l’anime, posen a disposició del gran públic, una sèrie de productes que fa pocs anys estaven a la mà només dels aficionats”.

Oriol Estrada, assessor de continguts del Manga Barcelona, apunta que el món del manga ha crescut de forma continua en els últims 10 anys i s’ha anat preparant “un mercat variat amb ofertes molt diferenciades amb petits nínxols de gèneres i d’estils”. En declaracions a l’ACN, apunta que el creixement tan gran dels últims dos anys té “una causa concreta i comença amb el confinament amb nens que van veure anime en plataformes d’streaming i després han fet el salt a llegir el manga perquè volien saber més d’aquestes històries i saber com continuaven”.

Considera que el 'boom' que s’ha notat ara és per l’entrada massiva del públic més jove, tot i que també han retornat lectors antics i amb gent del món del còmic que s’interessa més pel manga perquè veu que ofereix coses diferents.

Manga per a tots els públics

L’editora i coordinadora editorial de la línia de manga a Norma Editorial destaca que el manga a Japó n’hi ha per tot tipus de públic, però el més mainstream i el que més arriba aquí està orientat més a adolescents: “Hi havia un moment en què el lector arribava a certa edat i no trobava el que volia llegir. Ara sí que ho troba al mercat, ara hi ha thrillers i històries orientades a joves adults i gent més gran”, assegura Espada.

En aquest context, Calderón destaca l’aposta d’ECC Ediciones pel manga adult. “Veiem que moltes vegades la imatge del lector de manga era la d’un noi jove”, apunta. “El que ens diferencia és atacar a través d’autors de manga per adults”. Tot i això, indica que han anat més enllà. Entre els més populars d'ECC Edicions, els manga Kakegurui i els de terror de Junji Ito.

Els ‘hits’

Norma Editorial destaca que la gran perla de l’editorial en manga ara mateix és ‘Tokyo revengers’; en el cas de Panini Comics els èxits són ‘Berserk’, ‘Sexy Cosplay Doll’, ‘Bleach’ o ‘Blame’, i per part de Planeta, els seus èxits són les sèries com ‘One Piece’, ‘Naruto’ o ‘Bola Drac’, i sèries més recents com ‘Academy Hero’.

Aposta editorial

Així mateix, noves editorials han fet una clara aposta pel manga. Penguin Random House Grup Editorial va llançar al juny el nou segell editorial, ‘Distrito Manga’, amb l’objectiu de posicionar-se com un segell de referència dins del món del còmic japonès. Mentre, el Grup Enciclopèdia va llençar el primer segell editorial que publicarà exclusivament en català. Aquest rep el nom de Kaji Manga.

Llibreries de còmic

Segons el darrer Mapa de Llibreries d’España, un 67% de les llibreries generalistes tenen una secció especialitzada en còmic i un 26% de les llibreries especialitzades estan dedicades al còmic.

Per la seva part, Xavi Domènech, d’Arkham Comics de Barcelona, explica que amb l’ampliació de la botiga que van fer abans de la pandèmia han pogut dedicar-li una bona secció al manga en un moment “en què s’estan publicant coses molt interessants destinats a tot tipus de públic. És com quan llegeixes superherois o novel·la gràfica, n’hi ha per adolescents, per nens i altres que els pots llegir a qualsevol edat”. “El que passa ara és que cada persona pot trobar el seu manga”, assegura.

Preguntat per aquest auge, Domènech destaca que un factor que ha notat és “la influència de les plataformes”. De fet, alguns dels compradors que van a Arkham Comics  pregunten per sagues que estan en plataformes. Domènech afirma que representen un tipus de públic que no llegia. Per això, remarca que està molt bé que les biblioteques i l’escola tinguin aquests materials per trobar nous lectors entre els joves: “Els que llegíem tebeos, el vocabulari no l’hem après llegint Kafka, sinó la Patrulla-X”, afegeix.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Articles d'opinió


Últims llibres recomanats

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!