Literatura

Adeu a Uri Orlev

El proppassat 25 de juliol va morir, a Jerusalem, l’escriptor israelià d’origen polonès, Uri Orlev (Varsòvia, 1931), tot un referent de la LIJ europea

D’esquerra a dreta: Andreu Sotorra, Pere Martí i Bertran, Josep Vallverdú, Uri Orlev i la seva esposa Ya’ara Shalev. Lena Paüls

D’esquerra a dreta: Andreu Sotorra, Pere Martí i Bertran, Josep Vallverdú, Uri Orlev i la seva esposa Ya’ara Shalev. Lena Paüls

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Va ser guardonat amb el premi Hans Christian Andersen (1996), el que podríem anomenar Nobel de la LIJ. Va escriure una trentena llarga d’obres, traduïdes a una quarantena d’idiomes i algunes adaptades al cinema i tot. Si li dedico aquestes ratlles és perquè vaig tenir la sort de conèixer-lo personalment i d’haver-ne llegit, comentat i treballat alguns llibres durant els meus anys de docència. El vaig conèixer perquè l’any 2001 va ser l’autor convidat del II Congrés de Literatura Infantil i Juvenil, organitzat per l’AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana), que va tenir lloc a Vilafranca del Penedès. Uri Orlev hi va llegir, en hebreu, amb traducció d’Eulàlia Sariola, la il·lustradora i traductora que més l’ha promocionat tant en català com en castellà, la conferència titulada “Els llibres: una experiència de la infantesa”, que es pot llegir a la xarxa gràcies a Andreu Sotorra, un dels pocs periodistes que s’ha fet ressò de la mort de l’escriptor, concretament a la revista digital Cornabou.

El recordo com un home afable, que va venir acompanyat de la dona i el fill petit. Un home d’una gran cultura i interessat per tot el que li explicàvem, que va fer la conferència i va assistir a la projecció de la pel·lícula La isla de Bird Street (1997), basada en una de les seves novel·les juvenils més coneguda: L’illa del carrer dels ocells. Una novel·la que vaig treballar uns quants cursos, ja que té uns valors literaris, històrics, filosòfics... que la converteixen en un llibre molt apropiat per debatre sobre literatura (el protagonista, l’Àlex, és una mena de Robinson que sobreviu al gueto de Varsòvia com el protagonista de Daniel Defoe), sobre història (la Segona Guerra Mundial i l’holocaust són a la base de la història narrada), sobre principis i moral, sobre els extrems a què pot arribar l’home en règims feixistes i totalitaris, etc. Una lectura que no ha perdut actualitat, ja que la podem considerar un clàssic de la LIJ europea. Si en teniu l’oportunitat, recupereu-ne alguna obra. No us en penedireu i homenatjareu un home que es mereix ser recordat per les seves obres, les seves idees i el seu humanisme.

Pere Martí i Bertran (Professor i escriptor)

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


Últims llibres recomanats

SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local