Tres amics força diferents
Una història senzilla, que podríem resumir en la unió fa la força, alhora que potencia la diversitat
- Pere Martí i Bertran |
- 18-10-2026
Una història senzilla, que podríem resumir en la unió fa la força, alhora que potencia la diversitat
Una bona adaptació, fidel a l’esperit de l’obra, però ben actualitzada, que gosaria dir que també serà molt ben rebuda en el món escolar, ara que l’estigma dels còmics ja ha quedat enrere
És un conjunt de tretze poemes, clarament narratius, més una breu introducció, també en vers, en què l’autor ens presenta els diversos membres d’una família
Va ser una revista d’arrels clarament catalanistes, catòliques i noucentistes pensada per a la formació i l’entreteniment dels infants i joves de Catalunya, que considera el futur del país, com deixen clar alguns editorials
Una obra amena, ben editada que farà les delícies dels fans de la il·lustració japonesa, però també dels enamorats del folklore català, que amb actualitzacions com les de la Míriam Bonastre obren camins per fer-lo arribar a públics molt diversos i d’arreu del món
He qualificat l’obra de popular, perquè es tracta d’una novel·la que ha estat, i és, lectura a nombroses escoles, la qual cosa fa que sigui un llibre present a moltes llars catalanes i, doncs, compartit per diverses generacions
Massa sovint s’ha fet un abús de la ludificació, o de l’aprendre jugant, en el món de l’ensenyament, perquè no tots els processos d’aprenentatge han de ser fàcils i divertits
Se’ns fa tan curta aquesta breu història, o memòria si ho preferiu, familiar! Però potser aquesta és la gràcia de la bona literatura: no carregar els textos amb divagacions innecessàries
La novel·la és d’un realisme que gosaria qualificar de total, ple de detalls, ple de moments que semblen gairebé aturats en el temps
El professor i escriptor Josep Antoni Fluixà (Alzira, 1959) ens sorprèn amb una nova història per a joves lectors, aquesta vegada situada a la València del segle XVI
Massa sovint s’obliden completament d’un aspecte tan important com el lingüístic, del dret del ciutadà, o si voleu de l’usuari, de poder fer servir i ser atès en la pròpia llengua, en aquest cas el català
Roc Casagran (Sabadell, 1980) va ser el flamant guanyador del Premi Sant Jordi 2024, convocat per Òmnium Cultural, amb una novel·la d’allò més original, si més no estilísticament i formalment parlant, 'Somiàvem una illa'
La conferència coincideix amb la pròxima inauguració de la biblioteca Joana Raspall, un nou espai cultural emblemàtic per al municipi
Fins ara, de la prosa assagística de Ramon Solsona, n’havíem pogut llegir els articles periodístics, molts recollits en volum (Ull de vaca, Ull de bou...), però amb 'Dones migpartides' va molt més enllà
Segurament caldrien més campanyes de conscienciació, és cert, però potser també començaria a ser hora de multar un incivisme tan estès com el de deixar bosses, trastos fora dels contenidors, runa en camins rurals i clarianes
Maria Mitjans Serveto (La Granada, Alt Penedès, 1990) s’estrena en el món literari amb una novel·la premiada: 'El moment perfecte'. Un premi ben merescut, a parer meu, tant per la història narrada com pels valors literaris de l’obra
Es tracta d’un poemari, escrit entre 2020 i 2025 i estructurat en quatre parts, que gosaria qualificar d’un cant a la vida
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local