Escultura

El vilafranquí Eloi Biosca, l'escultor eròtic que s'expressa a través del cos masculí

Eloi Biosca: “Vivim en una societat on l’art eròtic encara està poc acceptat i pateix marginació”

El vilafranquí Eloi Biosca, l'escultor eròtic que s'expressa a través del cos masculí. EIX

El vilafranquí Eloi Biosca, l'escultor eròtic que s'expressa a través del cos masculí. EIX

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

El vilafranquí Eloi Biosca és un escultor que treballa l’erotisme masculí o homoeròtic amb un estil figuratiu-realista utilitzant tècniques tradicionals així com modelat digital i impressió 3D. Biosca, conscient de les dificultats que es troba per exposar les seves obres, ens explica de què tracta el seu estil, quins són els seus interessos i les oportunitats de les noves tecnologies digitals.

Quan i per què comença a interessar-se per l’estil figuratiu-realista eròtic?

Per un anhel d’expressar l’atracció que sento per la bellesa de l’home nu. És quelcom que em commou i, per tant, arriba un moment que necessites donar sortida a aquesta pulsió. L’art és un camí per treballar això perquè et permet dues coses, aprendre a anar al fons en allò que et motiva i alhora poder compartir-ho amb el públic. És una mica com el que l’artista Óscar Tusquets diu del “passar a net” les pròpies inquietuds.

Primer, vaig començar per la fotografia i el vídeo eròtic, però com sempre m’ha agradat l’art tridimensional l’any 2012 vaig decantar-me per l’escultura i vaig descobrir que era amb el que em sentia més a gust, primer amb tècniques tradicionals i ara sobretot amb el modelat digital i la impressió 3D.

Quin és el motiu de decantar-se pel modelat digital?

Vaig començar modelant amb el fang, com sempre s’ha fet, amb l’objectiu d’aconseguir el cos el més realista possible, però com que sempre m’havia cridat l’atenció el modelat digital, quan va venir la pandèmia, com que no podia quedar amb el model presencialment, vaig aprofitar per formar-me en aquesta tècnica a través de cursos on-line i descobrir fins a on podia arribar.

Com treballa el modelat digital?

A partir de moltes sessions amb model en viu. El noi posa davant meu i jo treballo amb l’ordinador amb un software de modelat digital: Zbrush. No és una tècnica tan diferent de treballar amb el fang perquè els fonaments són els mateixos, és anar modelant a partir d’una massa que en comptes de ser física, com és el fang o la pedra, és una malla digital. També li faig fotografies al model per poder tenir imatges de referència i poder treballar més hores tot sol a l’estudi sense que ell hagi de venir cada dia, ja que són sessions remunerades. A més a més, he provat d’utilitzar escàners. Quan tinc la figura digital acabada la passo a una impressora 3D, que la pot imprimir en els materials que vulgui, com plàstic, resina o metall, i amb els colors i les mides que desitgi. 

Quina diferència hi ha entre la tècnica tradicional i el modelat digital?

Treballar amb fang (tècnica tradicional) comporta que algunes postures del cos no les puguis treballar de manera còmoda perquè has de considerar la possibilitat que la peça pot caure, es pot esquerdar, es pot trencar, etc. Això incrementa la dificultat de fer determinades postures o composicions molt complexes. En canvi, amb el digital no tens aquests riscos i et pots atrevir a fer el que vulguis, tens més llibertat de començar per on més t’interessi, retocar, corregir, etc. També el modelat digital és una tècnica que fa poc que ha començat en comparació a la del fang que té mil·lennis al darrere, i així com en el fang ja està tot descobert, en el digital se t’obre un món ple de possibilitats per explorar i pots formar part d’un grup de gent innovadora que arreu del món i a través d’internet es troba amb noves oportunitats i nous problemes als quals busca solució. Per això em sembla apassionant i considero que el modelat digital és el gran repte que té ara mateix l’escultura.

Què vol expressar amb aquest estil?

Per poder esculpir una figura totalment nua amb un alt nivell de realisme has de partir d’un coneixement molt detallat i profund de l’anatomia del model. Necessites arribar a tenir una percepció de tots els racons del seu cos a un nivell que ni ell mateix ni probablement un amant pot tenir de la mateixa manera. Tenint present això, si el que t’atrau és la bellesa d’un cos, el fet de modelar-lo ja és en si un plaer. Alhora, crec que l’erotisme és un tema important i fonamental en la vida de les persones i l’art ha de perseguir plasmar-lo i donar-li una dimensió especial sense por a mostrar una sexualitat explícita, entesa com una sexualitat que no està velada i que es mostra amb total franquesa i sense tabús.
En relació amb els temes, ara m’interessa mostrar a través de l’escultura situacions que es donen en la sexualitat entre homes i d’aquesta manera trencar tabús. Alhora, estic començant a treballar el tema més personal, en el sentit que a partir de les escultures pugui explicar les meves històries.

S’ha trobat amb dificultats a l’hora d’expressar-se?

Sí, moltes. Vivim en una societat on l’art eròtic no està ben acceptat. La majoria dels escultors ho saben i tenen por de mostrar l’erotisme explícit i les postures sexuals pel que diran. Treballen el nu de manera discreta i clàssica, molt sovint amb postures que oculten el sexe o com a molt amb el penis sempre flàccid. Hi ha persones que s’escandalitzen quan veuen un cos nu i això no té massa sentit.

A més a més, si vols dedicar-te professionalment, has de saber que aquest mercat és molt limitat, ja que té moltes dificultats de difusió. La societat no veu bé l’exposició pública d’obres d’art eròtiques fora de locals molt específics i marginals. Tinc molts problemes per exposar les meves obres. A les xarxes socials no es pot publicar un cos nu que mostri els genitals i en diferents espais municipals m’han vedat exposar, suposo que per por a la reacció del públic, per prejudicis o perquè avui en dia és difícil trobar algú que se la vulgui jugar. Has d’anar a l’estranger per donar-te a conèixer, especialment al món germànic perquè allà el nudisme té una tradició molt llarga i hi ha un moviment molt alternatiu per reivindicar el sexe com a plaer i la pornografia com una cosa positiva. A països com França, Espanya i Italià són més tancats i hi ha molt de tabú.

Per exposar les seves obres ha hagut de marxar fora de Catalunya?

Sí, aquí a Catalunya només he pogut exposar a Sitges. He hagut de marxar fora, a Seattle, Londres i últimament a Berlín, on he exposat fa poques setmanes. En altres llocs no m’han deixat per ser un art sexualment explícit. He lluitat molt perquè em deixin mostrar el que faig, però em tanquen moltes portes.

La darrera exposició a Berlín ha estat la que més m’ha marcat perquè és on he vist millors perspectives i un públic més entusiasta. Els alemanys es plantegen la sexualitat amb uns paràmetres innovadors.

Malgrat les adversitats què destacaria de la seva trajectòria?

Quan algú ha vist les meves obres i em diu que li han canviat la percepció que tenia sobre el cos d’un home nu, em fa feliç. Hi ha persones que m’han dit que quan les han vist han començat a valorar positivament el nu masculí, que ja no el veuen lleig o brut, o que quan miren les escultures experimenten plaer i no se senten malament per experimentar-lo. Per a mi això és el més satisfactori, sobretot perquè d’alguna manera elles i jo hem contribuït a desfer els tabús i els prejudicis que assetgen l’art eròtic.

I quins reptes té?

Una altra de les satisfaccions és la de plantejar-me reptes nous constantment, cada cop més difícils, i fer l’esforç de perseguir-los. Quan després de moltes dificultats i frustracions els assoleixes, ets feliç.

Com molts artistes un dels meus punts febles és no saber fer una adequada difusió de la meva obra ni tenir una bona política comercial. Intueixo que el futur de vendre i exposar és a internet, més que a través de galeries d’art o sales d’exposicions; i alhora mostrar el que fas en el marc d’esdeveniments internacionals com festivals eròtics, fòrums o congressos, com el darrer de Berlín dedicat a empreses de tecnologia sexual. En aquest sentit, m’interessa vendre figures de mida natural com una de les que he exposat a Berlín, impresa en 3D en plàstic i d’una sola peça. Considero que una estàtua de mida natural omple un espai ella sola i impacta més en l’espectador.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


Últims llibres recomanats

SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local