El vilafranquí Jaume Baltà descobreix qui i com es va fer el primer vi escumós català a la seva nova novel·la

El vilafranquí Jaume Baltà i Moner ha publicat “Macabeu, Parellada i Xarel·lo. El secret d’una terra” (2022), una història novel·lada que narra com es va arribar a fer el primer vi escumós genuïnament català a la comarca del Penedès. La narració se centra en la vida d’en Josep Raventós i Fatjó (1824- 1885), viticultor i pioner en la producció dels vins escumosos.

Baltà arran del llibre “Personatges de la ciència i la tecnologia del Penedès. Segles XVII-XXI” (2020), una biografia de 50 científics penedesencs, ha volgut rescatar la figura de Josep Raventós i Fatjó, un viticultor de Sant Sadurní d’Anoia, que gràcies a la seva intuïció als anys setanta del segle XIX que el negoci dels vins escumosos a la llarga seria un bon negoci, va experimentar amb varietats autòctones com el macabeu, parellada i xarel·lo i va produir el primer vi escumós català al Penedès.

L’obra explica com Raventós es va introduir en el sector vinícola; la seva relació amb els elaboradors del champagne, gràcies als quals va adquirir coneixements tècnics; i la gran diferència entre els diferents elaboradors existents d’aquella època, “tots ells utilitzaven ceps de varietats pròpies de champagne, en canvi, Josep Raventós utilitzava xarel·lo i altres varietats pròpies de la terra del Penedès com la parellada i el macabeu”, ha fet saber Baltà. Per exemple, el relat tracta l’amistat que va tenir amb el vilanoví Miquel Esquirol, que van estudiar junts a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (Barcelona). “Esquirol va fer champagne d’imitació, mentre que Raventós va començar a fer proves amb les varietats autòctones”.

Jaume Baltà ha compartit que un altre tema és la visió tècnica que tenia Raventós pel que fa als vins escumosos, fet que el va portar a fer grans caves que li permetin produir i tenir les temperatures adients per fer la segona fermentació en botella, mentre que els altres productors tenien petites caves i tenien limitacions a l’hora de produir. “Es va preparar tan tècnicament que li va portar a ser el pioner en la producció de vins escumosos. Aquest reconeixement va comportar que el seu fill, Manuel Raventós, tingués èxit anys més tard amb la marca Codorniu”. “El champagne francès en aquell moment estava molt valorat, per això els productors catalans apostaven per les varietats franceses malgrat les limitacions tècniques; en canvi, la valentia d’en Raventós el va portar a apostar pel vi escumós genuïnament català”.

Altres fets que es tracten en el llibre són quan va esclatar la guerra dels Matiners; què va succeir quan va venir l’oïdi, la fil·loxera i el míldiu, com va afectar el sector vinícola; la relació de complicitat del Raventós amb la seva dona; i què va passar quan va morir i quan el seu fill, Manuel Raventós va anar a França.

“Hi ha tendència que quan parlem del cava ho relacionem amb el viticultor Manuel Raventós, però s’ha de tenir en compte que l’èxit d’aquest ha estat gràcies al fet que el seu pare, Josep Raventós, li deixes les caves, les produccions i tècniques que hi ha darrere per produir vins espumosos. Per aquest motiu, la data del naixement de l’autèntic cava català és aproximadament el 1874, quan Josep Raventós va començar a experimentar i produir”, ha afirmat Baltà.

L’autor ha destacat que per diferents circumstàncies Josep Raventós “és un personatge desconegut i hauria de ser tot el contrari i recordar sempre que gràcies a ell, el Penedès té cava”.

Segons Baltà aquest llibre permet anar als orígens de què eren els vins escumosos i entendre perquè hi ha productors vinícoles que volen marxar de la denominació d’origen. “Considero que aquesta nominació és artificial, perquè els primers elaboradors quan produïen no pensaven només en un territori, sinó en una producció autòctona. En el cas del Josep Raventós, buscava el raïm propi de la demarcació territorial”.