ACN/ Gemma Sánchez |
Vilanova i la Geltrú
20-01-2023 18:44
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Un estudi de la Diputació de Barcelona determina que per cada per cada euro de despesa pública en l'organització del Carnaval de Vilanova i la Geltrú es genera un impacte sobre la producció d'11,16 euros. L'informe detalla que el factor multiplicador de la despesa pública és superior a altres esdeveniments multitudinaris, com l'Aquelarre de Cervera (6 euros) o el Carnaval de Torelló (8,5 euros). Pel que fa a l'organització, hi predominen els homes, un 64,1%, mentre que un 54,4% dels participants són dones, i la majoria del total, el 85%, són residents al municipi. El 15% restant són participants procedents principalment d'altres localitats de la comarca del Garraf, però també de la resta de Catalunya o de l'Estat.
Pel que fa al perfil dels participants, es caracteritzen per tenir estudis de secundària o superiors, per estar en situació de treballar o estudiar i per haver nascut a Catalunya. Tots ells gaudeixen del Carnaval majoritàriament acompanyats, la qual cosa posa de manifest el seu caràcter o dimensió social, segons els autors.
Principalment, ho fan de la mà d'amics, de família amb fills o amb parella sense fills. La raó per la qual ho fan és bàsicament per gaudir i compartir amb amics i familiars.
En quant a efectes negatius sobre el medi ambient i la salut, la celebració del Carnaval de Vilanova i la Geltrú comporta un augment considerable de residus i de comportaments de risc per a les persones.
Finalment, l'estudi es tanca amb una sèrie de recomanacions o oportunitats de millora que el Carnaval podria aplicar en futures edicions. Algunes d'elles passen per iniciar una reflexió sobre el grau d'obertura de les activitats al conjunt de la població, sobretot a segments de la població o barris amb menor participació, fins a rumiar l'evolució tradicional de la festa amb l'objectiu d'incorporar noves demandes o mirades a la diversitat, com ara de gènere o procedència.
Així mateix, es proposa debatre sobre la introducció de mesures que puguin incentivar una major participació de les dones en la gestió de les entitats i de la Federació d'Associacions pel Carnaval, com també facilitar la participació de persones més joves en la governança de l’esdeveniment. La reducció dels impactes negatius de caràcter ambiental i de salut serà un altre repte de futur.
Alhora, s'apunta que caldrà vetllar per una gestió eficaç de la informació i comunicació del Carnaval que permeti mantenir la seva reputació i coneixement arreu.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
