Abans de l'aturada

Cesk Freixas: “La cançó ‘La meva sort’ és un resum molt vital i emotiu dels meus 20 anys de trajectòria”

“He fet servir la música com una arma ideològica”, diu el cantant que el 2025 farà una aturada musical

L'artista de Sant Pere de Riudebitlles Cesk Freixas. ACN

L'artista de Sant Pere de Riudebitlles Cesk Freixas. ACN

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Cesk Freixas va pujar per primera vegada a un escenari fa 20 anys. Ara que el cantant ha iniciat el que anomena un “tancament d’etapa”, amb una gira de comiat fins el 2025, acaba de publicar ‘La meva sort’ (U98 Music). En una entrevista amb l’ACN, Freixas explica que la cançó és “un intent de fer un resum molt vital i emotiu dels 20 anys de trajectòria musical”, uns anys i una trajectòria on ha fet servir “la música com una arma ideològica”. Després de la gira, farà una aturada sense data de tornada motivada per la paternitat i la “impossibilitat de dur a terme una conciliació”. El seu futur passarà, explica, per la plataforma de micromecenatge continu, L’Aixeta, que n’és director i d’un projecte editorial de literatura infantil i juvenil.

L'artista de Sant Pere de Riudebitlles explica que aquest any en farà 20 que va pujar per primera vegada als escenaris amb un projecte en solitari. La cançó ‘La meva sort’, amb arranjaments de Victor Nin i producció de Pau Romero, “intenta fer un resum d’allò més emotiu” que li ha ofert la música i és un agraïment al públic que li ha donat “l’oportunitat bonica de viure de la música i amb la música”.

“La meva sort ha sigut tenir la vida en el cant, fer que cantar-la tots junts s’assembli a la llibertat”, canta Freixas a la peça. El compositor admet que en el seu cas no li costa treure la part més emotiva de dins perquè és un exercici que ha fet sempre en el terreny de la música. “Aquest 2024 marca un tancament d’etapa i em venia de gust presentar una cançó que fos un agraïment i una explicació del que pot venir a partir d’ara”.

Aturada

Freixas va anunciar “amb molt marge” que el seu projecte musical s’aturarà. “És un tancament d’etapa i una petita mort en el meu projecte musical”. De fet, el 4 de desembre del 2023 va anunciar una gira de comiat que començarà aquest any i s'allargarà fins a part del 2025. Posteriorment publicarà un disc que recollirà la gira, el desè de la seva carrera i el primer en directe.

Reconeix que ara està molt de moda que grups anunciïn una aturada indefinida: “No ho he venut així, però ho sento així. No sé si ho reprendré i si estaré un, dos, tres o quatre anys sense publicar obres que s’emmarquin amb el meu projecte musical perquè tinc altres idees al cap”.

El cantant explica que ha pres la decisió d’aturar-se per la paternitat i per “una incompatibilitat i impossibilitat de dur a terme una conciliació” amb la seva família. Pare de dos fills, de 3 i 7 anys, reitera que el primer motiu de l’aturada “és poder trencar aquest cicle laboral”, amb molta activitat als caps de setmana i que li porta que en els moments de festa i de vacances no pugui fer ni festa ni vacances ni poder estar amb els seus fills.

Micromecenatge i projecte editorial

El compositor apunta que està treballant en altres projectes com en la gestió de la plataforma catalana de micromecenatge continu, L’Aixeta, que n’és director des del maig de l’any passat i un projecte editorial de literatura infantil i juvenil, que està engegant. “El projecte editorial el tiro endavant perquè m’interessa la difusió literària cap als més petits i adolescents i és una manera de crear una estructura editorial pròpia i publicar a través d’aquesta estructura”. Així mateix, la seva idea és publicar obres també d’altres autors.

Explica que té textos escrits adreçats a un públic més infantil i una de les seves idees quan tanqui la seva etapa musical és centrar-se en l’aspecte literari i escriure poesia, contes infantils i fer alguna incursió en el terreny de les novel·les.

Retrospectiva

Fent una mirada retrospectiva d’aquests 20 anys de trajectòria, assegura que “el Cesk de les primeres cançons té poc a veure amb el de les cançons d’ara, però el Cesk amb la seva manera d’interpretar i veure el món és possiblement el mateix i me’n sento orgullós”. Assegura que ha fet servir la música com “un escut ideològic o com una arma ideològica”, ha volgut generar debat polític i explicar molt ideològicament com veu el món i això ho feia al primera disc i ho segueix fent a les cançons d’ara. Considera que al principi posava pocs filtres, era molt espontani i “pensava poc allò que compartia amb els altres i avui hi ha un Cesk que medita més allò que vol compartir i posa més filtres”.

El compositor es defineix com un independentista dels Països Catalana i assenyala que sempre ha defensat la llengua catalana arreu del país i idees més socials, que tenen a veure amb “la justícia social, la solidaritat internacionalista i l’antiimperialisme global”. També darrerament li ha interessat molt la memòria històrica. “Soc comunista i intento fer servir la meva obra com un altaveu de les problemàtiques que hi ha a casa nostra i a fora”.

Freixas manifesta que l’ofici de fer cançons i de cantar-les li ha donat una sensació de llibertat molt gran de poder treballar en una cosa que l’apassiona. “Al llarg d’aquests 20 anys he aconseguit deslliurar-me de moltes coses que sovint els artistes arrosseguem amb una motxilla que pesa molt, he aconseguit autogestió i llibertat creativa gràcies als meus seguidors que m’han recolzat”.

“L’autogestió m’ha salvat de la sobreexplotació”

Confessa que la seva proposta musical “no ha seguit els cànons estètics de la normativitat estilística d’aquest país”. Això, per una banda, li ha permès moure’s “estèticament i estilísticament per uns camins de gèneres musicals que no són els que més venen ni sonen a les ràdios” i, per altra, tenir estructures pròpies que des d’un punt de vista discogràfic li han permès ser molt lliure i autònom. “L’autogestió m’ha salvat de la sobreexplotació que hi ha sobre els artistes i l’obra musical”. Lamenta que actualment es demana a l’artista que inverteixi en la seva obra, mentre que “l’aportació que fa la indústria és gairebé nul·la”.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


Últims llibres recomanats

SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local