Núria Valls: “Fer divulgació cultural a través del teatre m’omple el cor”

Núria Valls és actriu, amant del teatre i optimista resistent dins un sector que no sempre és fàcil. Parlem amb ella arran del projecte de visites teatralitzades al Museu Víctor Balaguer i la Masia d’en Cabanyes, dues propostes que combinen rigor històric, dramatúrgia i emoció per apropar la cultura a tota mena de públics. Aprofita per donar-nos una visió de com està el sector teatral avui dia.

Quins projectes té en marxa actualment?

Estic molt sorpresa perquè últimament van sortint coses. Ara mateix estic fent una visita teatralitzada molt especial al Museu Biblioteca Víctor Balaguer. És una obra de teatre escrita per Adriana Segurado amb dos personatges que es desenvolupa dins del museu i és una manera molt amena i interessant de visitar un espai cultural i aprendre, gairebé sense adonar-te’n.

I com està responent el públic?

Està sent una sorpresa molt agradable. La gent està encantada. Fins i tot des del museu estàn rebent molt positius.
A la primera funció que vam fer, per exemple, hi havia la directora del museu, la conservadora, gent de Barcelona, la comissària del bicentenari d’en Víctor Balaguer… i els va encantar. Van destacar precisament que no era una d’aquelles visites on et rep algú amb perruca fent veure que ve del segle XIX. Aquesta proposta té una dramatúrgia sòlida i un fons divulgatiu real. La gent ho nota i ho valora.

Com es crea aquest guió? Com es converteix la història en teatre?

La idea original és de l’Adriana Segurado, que va fer una feina magnífica. Va documentar-se moltíssim sobre Víctor Balaguer i el museu, i va crear un recorregut pensat per a cada espai. A partir d’això, va escriure una obra de teatre real, amb dos personatges que tenen veu pròpia, conflicte, emoció… Quan vaig llegir el text, vaig pensar: “Chapó!”. Perquè no era gens fàcil de fer. No pots introduir dades perquè sí. Els personatges no poden ser només una excusa per abocar informació; cal que hi hagi un entramat dramatúrgic, que passi alguna cosa, que hi hagi una relació entre ells... I això és el que ella ha aconseguit. Això sí que és una obra de teatre, més que una simple visita teatralitzada.

Com es prepara per a un paper així?

Estudiant molt. El text dona molt poc marge per improvisar, perquè has de donar la rèplica al teu company i tot ha d’encaixar. És teatre, i per tant cada intervenció ha de donar pas a la següent. Això sí, la directora em va dir: “Si hi ha alguna cosa que vols expressar d’una altra manera, sente’t lliure.” Això em va donar certa llibertat dins d’un guió molt ben treballat.

Com és treballar amb els companys de repartiment?

A l’obra del Museu Victor Balaguer treballo amb dos actors, l’Àlex Pereira i en Carles Garcia, que s’alternen segons disponibilitat. Primer pactem l’agenda amb mi, i després es decideix quin dels dos pot venir.
Amb l’Àlex ja ens coneixíem d’abans; és de Vilanova i fins i tot l’havia dirigit en alguna ocasió. En canvi, en Carles no el coneixia, no és d’aquí. El vaig coneixer ara i ha estat una sorpresa: és una preciositat de persona i m’encanta com interpreta el personatge. Ens ho passem molt bé junts a escena. De fet, sempre li dic: “Acabo l’actuació i ploro de veritat.”

Se sent còmoda fent teatre de divulgació cultural? T’agradaria continuar per aquesta via?

Sí, m’hi sento molt agust. M’agrada molt estar en contacte directe amb el públic.
Jo sempre diré que soc de teatre amateur. De fet, vaig agafar confiança interpretant personatges el dilluns de Carnaval, quan sortíem als carrers a fer coros. Menys cantar, fèiem de tot! I el que més m’atreia era això: imaginar el meu personatge al complet —si estava casada, si treballava, com era el seu caràcter…— i sortir al carrer a interpretar-lo. No hi havia guió, tot era improvisació, i si algú del públic et deia alguna cosa, havies de saber reaccionar. Aquesta proximitat m’encanta.
I després, penso que divulgar la cultura és tan bonic… Fer que la gent s’ho passi bé mentre aprèn, despertar-los la curiositat, que els hi agradi saber…
Per això crec que aquesta obra, en concret, seria ideal per al públic jove. No és el mateix que una visita guiada convencional —que també és molt valuosa i permet veure amb més detall les peces del museu—, nosaltres passem una mica més de pressa pels espais, però oferim una visió general molt amena. I crec que seguir l’obra seria una oportunitat perquè els joves no perdin l’interés i connectin amb el museu i la cultura.

També fa una proposta semblant a la Masia d’en Cabanyes amb “Un viatge al passat”.

Sí, però és diferent. A Viatge en el temps només hi ha una actriu que dirigeix i guia; es presenta al públic i els proposa fer un viatge imaginari pel passat. Durant el recorregut, es van trobant personatges, però no és una obra de teatre, no hi ha dramatúrgia. També és una manera original de conèixer la masia, però és un altre tipus de proposta.

Quan va començar a fer d’actriu professional?

Jo vaig començar tard, amb 45 anys. Em vaig formar molt i vaig fer molts cursos. D’aquí em van veure i em van cridar per fer un personatge a La Riera, sense càsting. Després vaig compaginar-ho amb teatre i una minisèrie. Era una època en què treballava molt, i això penses que no baixarà, però sempre pot baixar. Aquest sector no és un esprint, és una carrera de fons.

I com veu la situació dels actors i actrius avui dia?

Complicada. És un sector que ha patit molt, ha viscut una davallada molt gran de producció, i això té conseqüències directes: menys rodatges vol dir menys personatges, menys feina i menys oportunitats. Dels papers que hi ha per dones de la meva edat i perfil, que potser en son 100, a mi me’n toca un 1% perquè hi ha actrius més conegudes, amb més trajectòria, en soc conscient. Però si en comptes de 100, n’hi ha 10, doncs potser no em toca cap i em quedo sense feina.
Ara per sort a mí m’han sortit aquestes obres perquè l’última obra me la vaig haver de produir jo, amb molt d’esforç: trucant a teatres, enviant mails… i després no va sortir cap bolo. És molt frustrant. Jo sé fer teatre, però no sé vendre’m. I vendre és una altra feina… Això és com la gimnàstica: si no la practiques, et rovelles. Amb el teatre passa igual: si no estàs actuant o creant, quan arriba un càsting et costa molt més.
Tot i que els càstings són molt durs. No vens el que saps fer, et vens a tu. La teva imatge, com parles, com et mous… I quan et diuen que no, si t’ho prens com un rebuig personal estàs perdut perquè en realitat no t’estan dient que no a tú com a persona sinó a la teva imatge, ja que potser no els hi encaixes en el paper, però és dur.

Per tant, què la motiva a seguir?

Al principi vaig patir molt pel síndrome de la impostora. Passar d’amateur a professional em va pesar molt. Em sentia fora de lloc, pensava que no n’era prou bona. Ara he après a gaudir, a acceptar qui soc i on arribo. Jo no soc l’Emma Vilarasau, però soc la Núria Valls, i ho faig tan bé com sé.

Quin consell donaria a qui vulgui començar en aquest món?

Que lluitar és molt fàcil de dir i molt difícil de fer. No n’hi ha prou amb tenir passió: cal resistència. Cal estar disposat a reinventar-se, a fer tallers, a dir que sí a coses petites. I, sobretot, estima’t a tu mateix. En aquest sector és molt fàcil perdre l’autoestima. Et diuen que no, no tens feina… I és molt fàcil enfonsar-se. Per això crec que cal tenir una personalitat forta, perquè aquestes coses no t’ensorrin. Més que un consell professional, jo donaria un consell personal: tingueu el cap a lloc. No val la pena donar-hi tantes voltes. No t’enfonsis si no et truquen, si no t’agafen, si no entens per què no surt res.
El "per què" és perquè sí. No sempre hi ha una explicació, i matxacar-te no ajuda. Una persona abatuda també transmet això quan entra per una porta o fa un càsting. En canvi, estar bé amb tu mateix es nota, i pot marcar la diferència. Així que sigues positiu, busca’t feina, digues que sí a coses petites. No t’aturis.

Properament la podreu veure en diversos espais i formats molt interessants!

El 31 de maig participa al Xató d’Estiu al Far de Vilanova, un torneig de dramatúrgia breu on diversos textos es posen a prova a través de lectures dramatitzades d’actors i on és el públic qui decideix el guanyador. És el tercer any que se celebra i l’espai, amb música i menjar, ofereix una proposta ideal per gaudir d’un dissabte diferent. Entrades a: www.entrapolis.com.

El 7 de juny, torna amb il·lusió al Mercat de Vilanova amb La Glòria del Mercat, un monòleg còmic escrit per Joan Pera, L’activitat forma part del Tast de Teatre, que combina gastronomia i espectacle. Les entrades es poden adquirir a través de myentrada.com.

El 15 de juny representarà Viatge al futur a la Masia d’en Cabanyes.

El 28 de juny tornarà a actuar al Museu Biblioteca Víctor Balaguer.

El cap de setmana del 4 i 5 de juliol estarà al Festival TEST d’Artés, on presentarà el text guanyador del Xató d’Estiu de l’any passat.

I a la tardor, la podrem veure a Vilafranca del Penedès amb l’obra Niebla, que es representarà durant tres caps de setmana d’octubre i que coincidirà també amb una nova edició del Nanoteatre.