El Goya de Cristian Beteta ja està a Vilanova i la Geltrú

El Goya que Cristian Beteta va atrapar amb les mans plenes de somnis, ja no és una quimera ballant entre dits, sinó una figura sòlida que descansa en una estanteria de la seva llar, testimoni mut de l’audàcia. La casa del director, a Vilanova i la Geltrú, és un petit santuari on cada racó respira cel·luloide: a l’estudi, les parets es queden curtes per abraçar els cartells de les seves filmacions, i a la sala d’estar, una pantalla gegant esdevé un altar laic. Entre entrevista i entrevista, Beteta desgrana la gesta: el seu curtmetratge, concebut amb només 20.000 euros, totalment independent, filmat en dos dies, va aconseguir el Goya al millor curtmetratge de ficció, amb el pressupost més humil de tots els nominats, una proesa que ara ressona en cada mitjà que truca a la seva porta.

La història d’Ángulo Muerto, el seu cinquè treball curt, comença el novembre de 2023, quan David Verdugo coneixedor de la trajectòria de Beteta li fa arribar el guió. El jove cineasta vilanoví, de 34 anys, li va agradar, la productora La Dalia Films SL & Robot Productions SL va agafar el repte i el febrer del 2024 s’iniciava el rodatge. Després de mesos de producció, el novembre del mateix any comença un recorregut triomfal del curtmetratge.

Entre els guardons més destacats que ha tingut la cinta destaca el de Cinelebu, a Xile, un festival que puntua pels Premis Oscar, el Festival Internacional de Cine de Almeria, el Madrid PNR i els premis Fugaz on va recollir el premi al millor director i millor actriu a Eva Llorach, que juntament amb Carlos Santos són els dos intèrprets d’Ángulo Muerto. El procés per arribar a les nominacions dels Goya no ha estat fàcil, però a la vegada ha significat una carrera d’èxit. Cal pensar que a l’Estat es fan 700 curts a l’any. A través del sumatori dels punts que atorguen els diferents festivals amb qualificació als Goya, la cinta va aconseguir entrar els darrers quinze, d’una setantena que curtmetratges que s’hi presentaven. Al final l’acadèmia n’escull cinc.

“Sabia que teníem possibilitats, però competíem amb peces de productores molt grans. Pensava que si no el guanyàvem que ho havíem fet el millor possible. A la gala quan va començar el bloc dels curtmetratges em vaig posar molt nerviós. No volia mirar enlloc, només a les sabates. Vaig agafar aire i la mà del productor”, explica Cristian Beteta. Ja a l’escenari, José Luís Rancaño, productor, va fer un emotiu discurs contra l’assetjament escolar, recordant la importància de prevenir-lo i fer visibles les conseqüències.

“Bruno, això és per tu fill meu, t’estimo, per tot el temps que no puc compartir amb tu, perquè aquesta professió fa que hagi de marxar molt de casa. Moltes gràcies mare, per aquell Video Club que em va nodrir de cine, això també és per a tu. Visca el cine!”, aquestes van ser les paraules de Beteta d’agraïment en ple èxtasis, només recollir el Goya. Sortint de l’escenari es va trobar amb Rodrigo Sorogoyen que donava el següent premi, que el va felicitar. Mentre la gala continuava els guardonats van començar un bany eufòric de fotografies i entrevistes.

Ángulo Muerto, és un film de catorze minuts i 59 segons, en la que els dos personatges pateixen una separació després d’haver patit el suïcidi del seu fill, víctima d’assetjament escolar. En descobrir la realitat de l’ocorregut els sorgeixen qüestions sobre si es podria haver evitat o si van estar a l'altura com a pares. El duet interpretatiu, Eva Llorach i Carlos Santos, és sublim, interpretant dues ànimes trencades que reflecteixen la desesperació, la ira, els dubtes i els plors.

La cinta respira una atmosfera densa, gairebé tangible, on la sordidesa i la repressió es fonen per donar forma a una història travessada per la tristesa i el desencís. Un drama punyent, embolcallat en la pell inquieta del thriller, que sosté l'espectador en un fil tens fins al desenllaç: un gir inesperat que enfonsa els pares protagonistes en una desolació encara més profunda que la del principi. Una situació que juga plenament amb el nom del film.

“Era una posada en escena complicada”, recorda Beteta. “Gairebé tot succeeix dins d'un cotxe; havíem de guiar l'espectador sense asfixiar-lo, acompanyar-lo en un viatge que travessa gèneres. La càmera havia de trobar el lloc just per respectar la intimitat d'uns personatges que es precipiten al buit, i alhora rebaixar l'opressió de l'espai. Traçar aquesta estratègia, amb molt pocs plans, va ser el repte”. El rodatge insisteix, es va concentrar en dos dies. “Amb tan poc pressupost, el que vam aconseguir és una proesa. Una peça brutal”, comenta el director.

A l’abril el director vilanoví iniciarà el rodatge de Mi zona en llargmetratge, el format curt del qual va estar preeseleccionat en els 30 finalistes als Goya. Aquest curtmetratge és una seqüència del guió que ell va mateix va escriure, ja pensant a fer realitat el seu primer llargmetratge. La tasca per recollir finançament no és fàcil. “Quan fas curts és molt difícil destacar, i arribar als Goya dos anys seguits crec que té molt de mèrit, el circuit és molt complicat i molt competitiu”, comenta Beteta.

Sense cap mena de dubte la porta d'entrada al món del cinema professional són els curtmetratges. "És la manera més senzilla d'entrar en el circuit de rodatge. Al final, si vols que algú confiï en tu, li has d'ensenyar què fas. Un curtmetratge és una cosa real, és una carta de presentació”, conclou el jove cineasta. Beteta només vol continuar treballant en el cinema, “guanyar un Goya ajuda perquè et dona molta visibilitat i segurament generarà més confiança quan vagi a trucar a les portes de les productores”. Després, al tinter, té un altre curt i un llargmetratge.