Busquen mostres d’ADN de familiars d’una trentena de milicians enterrats en una fossa el 1937 a Terol

Familiars d’un milicià mort durant la Guerra Civil el 1937 a Vivel del Río Martín (Terol) han impulsat una recerca per identificar els cossos enterrats en una fossa d’aquest poble. La iniciativa la lidera la família de Sebastià Via Alsina, veí de Sant Pere Molanta, que es va enrolar a la Centúria Vilafranca per defensar el front d’Aragó amb el bàndol republicà. Tenen indicis que estaria enterrat amb una trentena de soldats més morts al mateix combat. Procedien majoritàriament de Valls, Barcelona i l’Alt Penedès, i els impulsors de la recerca busquen ara familiars d’aquests combatents per obtenir mostres d’ADN que es puguin creuar amb les restes òssies que es trobin a Vivel quan s’obri la fossa, previsiblement l’any que ve.

Una caixa amb fotografies i cartes del 1937 trobada en un racó d’una casa de Sant Pere Molanta és l’origen de la recerca. La troballa la va fer tot jugant quan era petit Josep Ventura. El seu avi la va llençar de seguida a les escombraries en un intent d’esborrar aquells records: fotografies i cartes enviades pel seu germà dies abans de ser assassinat al front d’Aragó, a l’entorn de poble Vivel del Río Martín. 

Josep Ventura, però, va rescatar la caixa d'entre les deixalles i la va mantenir guardada fins que el seu avi va morir el 2008. En aquell moment va donar per trencat el “tabú” familiar que hi havia entorn la mort del besoncle i va començar una intensa recerca per esclarir què havia passat i on era enterrat.

“La millor manera de superar un trauma familiar és parlar-ne, ja que tots volem respostes sobre aquell combat”, ha explicat aquest dimarts en roda de premsa Josep Ventura, acompanyat de diversos familiars. Ha recordat que el seu besoncle es va deixar convèncer per uns ideals “revolucionaris” amb què buscaven transformar un futur que en plena Guerra Civil veien limitat per l’entorn rural i de pagès.

“A casa sempre es va creure que ell anava al front a morir, però el trauma va ser doble en veure que aquells qui l’havien convençut per anar a lluitar havien tornat vius”, ha apuntat Ventura, tot recalcant que aquell episodi familiar va quedar “absolutament silenciat” fins que el seu avi -germà del combatent- va morir.

La recerca dels últims anys l’ha dut a treballar amb el president de l’Institut d'Estudis Penedesencs, l’historiador Ramon Arnabat, i el també historiador Gonzalo Berger. Fruit de creuar diversos estudis entorn el combat que hi va haver a Vivel del Río el 1937, han conclòs que el besoncle de Josep Ventura estaria enterrat en una fossa d’ aquest petit poble aragonès junt amb aproximadament una trentena de milicians més.

Arnabat ha detallat que aquests soldats voluntaris estaven destinats al nord de la columna coneguda com Macià-Companys, i van ser reclamats cap al sud, a l’altura de Vivel del Río per contrarestar un avanç de les tropes franquistes. Hi van arribar el 19 de febrer,  “però no sabien que el turó de Vivel ja havia estat ocupat i van ser atacats a contrapeu”, ha apuntat Arnabat per contextualitzar l’elevat nombre de morts en aquest municipi.

Testimonis orals de la zona han relatat al llarg dels anys com van recollir els cossos dels combatents republicans. Berger ha recordat que cap d'ells va ser enterrat de forma digne en un cementiri perquè se’ls considerava morts en zona franquista, “de manera que simplement se’ls cremava o se’ls enterrava a qualsevol indret proper”.

La recerca de Berger situa a l’entorn de Vivel del Río un llistat de soldats morts que podrien estar enterrats entre dues fosses comunes. L’atenció se centra ara en una d’elles, on les properes setmanes hi ha prevista una prospecció superficial amb georadar per acotar l’espai on sota terra estarien les restes òssies. En aquest indret es dona gairebé per segur que hi hauria com a mínim tretze milicians.

Per tal d’identificar-los, Ventura, Arnabat i Berger fan una crida a trobar familiars de soldats que possiblement van participar d’aquella batalla del 19 de febrer del 1937 al front d’Aragó. Demanen que s’inscriguin al registre d’ADN que centralitza el Departament de Justícia de la Generalitat. En paral·lel, els investigadors estan en contacte amb el govern d’Aragó per avançar en l’exhumació dels cossos, en una operació que s’espera que es faci al llarg del 2026. Un cop recuperades les restes, es creuaran les mostres amb els familiars inscrits al registre d’ADN per certificar si es tracta dels soldats que consten al llistat de la recerca feta fins ara.

Segons les dades facilitades pels historiadors, hi ha indicis que a la fossa hi ha enterrats els següents soldats, procedents de diferents punts de Catalunya: Argemir Albalat Roca (Valls), Ismael Albalat Roca (Valls), Francesc Batalla Batalla (Valls), Francesc Ferré Miró (Valls), Joan Garcia Jové (Valls), Lluís Tondo Domingo (Valls), Josep Canyelles Roig (Alcover), Pau Creus Torres (Alcover), Francesc Ferré Saumell (Vallmoll), Joan Sagarra Ramon (Vallmoll), Josep Carull Solé (Vallmoll), Alfonso López Rumi (Barcelona), Aureli Martínez López (Barcelona), Ferran Moreno Rodrigo (Barcelona), Segundo Rodríguez Rodríguez (Barcelona), Antoni Sevilla Marco (Barcelona), Carles Vives Mata (Barcelona), Joan Alfons Palau (Barcelona), Joan Commadran Raventós (Barcelona), Isidre Lecera Margalef (Santa Margarida i els Monjos), Sebastià Alsina Via (Vilafranca), Ramon Andreu Mòdol (Vilafranca), Amadeu David Visa (Santa Coloma de Gramenet), Pere Puig Planas (Campdevànol), Jaume Soler Fuster (Badalona), Joaquim Garriga Querol (Tarragona), Ramon Torrebadella Bars (Vilada), Josep Ubach Noguera (Sallent), Salvador Cart Gallart, Joan Mateu Garriga, Pere Mas Cavallé Antoni Requena Cuadrado, Gabriel Rius Pujol.

Al seu torn, fonts de la Direcció General de Memòria Democràtica consultades per l’ACN apunten que valoren “molt positivament” la crida feta per trobar aquests familiars, a qui garanteix el suport per a què es puguin donar d’alta al cens d’ADN per participar al Programa d’Identificació Genètica. Les mateixes fonts recorden que la fossa està situada en un indret fora de les competències de la Generalitat, però mostren la seva predisposició per col·laborar en la identificació dels soldats.

Al mateix temps, la Direcció General indica que està enllestint un treball tècnic sobre les unitats militars republicanes que van lluitar al front d’aragó, que es presentarà públicament els propers mesos.