Vilanova i la Geltrú convoca la IV Beca d’estudis Fons Antoni Munné-Jordà i consolida el seu projecte de ciència-ficció

Vilanova i la Geltrú ha convocat la IV Beca d’estudis literaris Fons Antoni Munné-Jordà i, alhora, presenta el segon volum de la col·lecció Sèrie Estudis CF, titulada Quan el mort torna i mossega. Les metàfores del zombi a la literatura catalana, un assaig de Laura Torres que va ser el treball seleccionat en la II Beca.

La continuïtat de la beca, l’edició dels estudis resultants i la divulgació del fons Antoni Munné-Jordà —dipositat a la Biblioteca Armand Cardona Torrandell— reforcen la voluntat de convertir Vilanova i la Geltrú en un pol de referència de la literatura de ciència-ficció i fantasia. Un objectiu que pren força sota la idea de “Vilanova C-F”, especialment tenint en compte que la ciutat és la seu permanent de la CATCON, la convenció de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia, que enguany se celebrarà els dies 30 i 31 de maig.

El projecte compta amb el compromís de totes les parts implicades: el mecenatge d’Imma i Josep (Finques Montaner), la figura d’Antoni Munné-Jordà com a autoritat en la matèria i el seu fons literari, un jurat amb representants de quatre universitats catalanes, l’editorial El Cep i la Nansa, els candidats a la beca d’arreu dels territoris de parla catalana, la Biblioteca Armand Cardona i la col·laboració de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Aquest treball conjunt contribueix a configurar un espai cultural singular i amb projecció pròpia.

Fins ara, la col·lecció Sèrie Estudis CF ha publicat dos volums: Leviatans contra Franco. De la utopia de preguerra a la distopia antifranquista en la ciència-ficció catalana, de Lluc Casals, i el nou assaig de Laura Torres. Es tracta de l’única col·lecció d’assaig dedicada a la ciència-ficció en català, fet que suposa un pas endavant en l’exigència i ambició del projecte.

Sobre Quan el mort torna i mossega, els tutors de l’obra destaquen que és “l’assaig més exhaustiu, rigorós, engrescador, profund i divertit sobre la figura del zombi”, i que analitza per què aquest monstre s’ha convertit en una icona persistent del nostre temps. L’autora traça un recorregut que va del zombi haitià d’arrel vodú fins als morts vivents del cinema i la literatura de ciència-ficció, amb referents com Richard Matheson o George A. Romero, per mostrar el zombi com un símbol crític del capitalisme contemporani, la uniformització social i el col·lapse moral.

Aquest volum dona continuïtat a una voluntat col·lectiva de dècades per articular i donar visibilitat als estudis sobre la producció fantàstica catalana, fruit del treball d’investigadors, bibliotecaris, editors, jurats i estudiosos vinculats a la beca.

Tota aquesta informació es presentarà el 27 de febrer, a les 18 hores, a la Biblioteca Armand Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú.