El Carnaval del Penedès: deu mirades, un mateix batec festiu

El Carnaval del Penedès no és un sol carnaval, sinó una constel·lació de festes amb identitats pròpies que, any rere any, omplen carrers, places i pavellons de disfresses, música i participació popular. Aquesta pluralitat va quedar ben palesa en la taula rodona organitzada per Eix Diari aquest dimecres a l’Hotel César, on una desena de representants municipals i del teixit associatiu van compartir experiències, inquietuds i reptes comuns al voltant d’una celebració que va molt més enllà de la festa.

Moderada pel comunicador Àlex Pereira, la trobada va néixer amb la voluntat de consolidar el concepte de “Carnaval del Penedès” com una marca cultural compartida. “Cadascun és molt seu, però tots tenen alguna cosa que els uneix”, va afirmar el moderador a l’inici, posant l’accent en la necessitat de generar espais de diàleg entre municipis que, tot i competir en calendari i formats, formen part d’un mateix ecosistema festiu.

De la festa familiar al patrimoni nacional

La ronda inicial de presentacions va dibuixar un mapa carnavalesc tan divers com complementari. Santa Margarida i els Monjos, per exemple, s’ha consolidat com un referent del carnaval familiar i diürn. “Ens definim com el carnaval familiar diürn del Penedès”, va explicar Imma Pulido, tot destacant una participació que impressiona per la seva dimensió local: “De les 18 carrosses que tenim enguany, vuit són del municipi, amb només 7.500 habitants”.

Pulido va reivindicar també una aposta pionera en clau social: “Som pioners en la reivindicació de l’ús de músiques lliures de sexismes. No les prohibim, però no subvencionem qui les utilitza”. Una línia que connecta amb altres municipis, com Vilafranca del Penedès, on la regulació és encara més estricta.

“Nosaltres sí que les prohibim; fem un pas més”, va afirmar Àngel Hom, cap del servei de cultura vilafranquí. El carnaval de Vilafranca, eminentment nocturn, mobilitza entre 3.000 i 4.000 persones a través d’una quarantena d’entitats i es caracteritza per allargar-se fins ben entrada la matinada. “Entenem el carnaval com tot el cicle, del Dijous Gras al Dimecres de Cendra”, va afegir.

A l’altre extrem del calendari hi ha Canyelles, que obre oficialment el carnaval a les comarques. “Som els primers, donem inici al carnaval del Penedès”, va explicar Xavier Pol. El municipi aplica una regla singular —una carrossa per cada mil habitants— i aposta clarament pel públic familiar, amb una rúa infantil que precedeix la dels adults. “Moltes carrosses comencen aquí i després segueixen cap a altres pobles”, va apuntar.

Carnavals locals, identitaris i comunitaris

Altres municipis van posar l’accent en el caràcter profundament local de les seves celebracions. Pau Canela va definir el carnaval de Ribes com “molt local, molt caòtic i molt autèntic”. “No ve gent de fora; intentem que la gent es quedi al poble, perquè som un municipi que nodreix els grans carnavals del costat”, va remarcar, en referència a Sitges i Vilanova.

Una visió semblant va expressar Juan Ramón Segovia des de les Roquetes: “El nostre és un carnaval de divendres, molt familiar i molt d’entitats”. Amb una vintena de carrosses, la festa culmina amb l’envelat i la música en directe, mantenint una essència popular que es resisteix a perdre’s.

Des del litoral, Cubelles i el Vendrell van reivindicar el seu pes específic dins el mapa carnavalesc. Renata Bedós va explicar que el carnaval cubellenc “ha anat evolucionant tal com ha evolucionat el poble”, amb una rúa de dissabte molt multitudinària que atrau carrosses d’altres municipis. Mariona Figueras, del Vendrell, va destacar la força del divendres a la tarda: “Som una de les primeres rues del cap de setmana i enguany comptem amb 55 grups i més de 6.500 persones”.

Olivella, en canvi, juga una altra carta. L’alcaldessa Marta Verdejo va subratllar el paper del carnaval com a eina de cohesió social: “Tenim moltes urbanitzacions i molta gent nova. El carnaval fa que la gent treballi junta amb un objectiu comú”. Enguany, el municipi aposta per recuperar la “disfressa de fardo”, improvisada i al marge de les rues, com a símbol d’una tradició més espontània.

El pes de la gestió i la seguretat

Més enllà de la festa, el debat va evidenciar un consens clar: organitzar un carnaval és cada vegada més complex. “El nivell d’exigència administrativa és molt bèstia”, va admetre Àngel Hom. “Mortifiquem les entitats a papers, però és per la seguretat de tots”.

A Vilanova i la Geltrú, aquest repte adquireix una dimensió majúscula. “Qualsevol acte multitudinari ha d’anar darrere d’una responsabilitat”, va recordar Dídac Santos, president de la Federació d’Associacions de Carnaval. “Destinem gairebé el 40% del pressupost, uns 250.000 euros, a seguretat, ambulàncies i assegurances”. El carnaval vilanoví, declarat Festa Patrimonial d’Interès Nacional, compta amb més de 100 actes i una participació que arriba al 80% de la població. “El dia de comparses superem les 11.000 parelles al carrer”, va destacar.

En municipis més petits, la responsabilitat recau sovint en l’administració. “Quan la iniciativa popular no hi arriba, l’ajuntament ha de fer el pas perquè la festa no es perdi”, va defensar Marta Verdejo. Pau Canela, des de Ribes, va reclamar més suport institucional: “Ens agradaria més suport, no només coordinació tècnica. Som dos nuclis i repartir recursos no sempre és fàcil”.

Coordinar-se per no morir d’èxit

La coordinació entre municipis va emergir com una de les grans assignatures pendents. Mariona Figueras va explicar l’experiència del “Carnaval del Penedès Marítim”, que agrupa diversos ajuntaments per harmonitzar horaris i documentació. “Ho fem per facilitar la feina als carrossaires, que són entitats sense ànim de lucre”, va dir.

Renata Bedós va reconèixer que a Cubelles “costa molt que les entitats s’impliquin en l’organització” i que, per això, compartir models i calendaris amb altres municipis és clau per garantir la continuïtat de la festa.

Un desig compartit

El debat es va tancar amb una pregunta senzilla i una resposta gairebé unànime: com esperen viure aquest carnaval? Amb nervis, amb molta feina, amb ganes de gaudir-ne… i amb un desig compartit que el temps respecti mesos de preparació col·lectiva.

Més enllà de les diferències, la taula rodona va deixar clar que el Carnaval del Penedès és avui un fenomen cultural de primer ordre, sostingut per milers de persones que hi dediquen hores, recursos i passió. Un patrimoni viu que es reinventa cada any i que, tal com va quedar palès a la trobada, només es pot entendre des de la cooperació, el respecte a la diversitat i la convicció que la festa és, abans que res, un acte col·lectiu.

Participa a l'enquesta sobre el Carnaval