La Fundació Stämpfli de Sitges explora el paper de la imatge en l’art contemporani des dels anys seixanta

La Fundació Stämpfli – Art Contemporani ha inaugurat una nova exposició temporal que proposa una reflexió sobre la funció i les possibilitats de la imatge en l’art contemporani, des del París dels anys seixanta fins a l’actualitat. La mostra, oberta el passat 28 de març, gira entorn d’una pregunta central: cap a on ens porten les imatges?

L’acte inaugural va reunir una quarantena de persones i va comptar amb les intervencions de Lluís Jou, patró de la fundació; Ferran Martínez, responsable d’exposicions; Txema Romero, director-gerent dels Museus de Sitges, i Dani Martínez, quart tinent d’alcaldessa. Tots ells van destacar la trajectòria de l’artista Peter Stämpfli, en la que ha estat la primera exposició organitzada després de la seva recent mort.

De fet, Stämpfli va participar activament en la concepció de la mostra abans de morir, tant amb la revisió de l’obra S 37 —creada el 1980 per a una exposició al Centre Pompidou— com amb una carta oberta escrita poques setmanes abans de la seva defunció, en què reflexionava sobre la seva obra i la seva visió artística.

L’exposició es desplega en tres espais diferenciats. La primera sala situa el visitant al París dels anys seixanta, un període de gran transformació artística i social marcat per esdeveniments com el Maig del 68. En aquest context, la imatge deixa de ser només descriptiva per esdevenir una eina crítica i de qüestionament. S’hi presenten corrents com la figuració narrativa, així com altres tendències que aposten per formes essencials i repetitives, allunyades del relat tradicional.

La segona sala està dedicada íntegrament a S 37, una peça emblemàtica de Stämpfli desapareguda en l’incendi del seu taller el 1990. La Fundació n’exhibeix ara una reconstrucció realitzada el desembre de 2025, en què el pneumàtic —motiu recurrent en la seva obra— es transforma en una forma geomètrica essencial. Aquest espai es planteja com un homenatge i, alhora, com el seu llegat final a la institució.

La tercera sala reuneix 17 obres de petit format del fons de la Fundació, amb artistes com Pierrette Bloch, Mark Brusse, Pol Bury, Tom Carr, Robert Combas, Erró o Takis, entre d’altres. Les peces, elaborades amb tècniques i materials diversos, plantegen respostes múltiples sobre el paper de la imatge: denunciar, incomodar, suggerir o fins i tot renunciar al significat.

Amb aquest recorregut, la Fundació Stämpfli ofereix una mirada transversal a més de mig segle de creació artística i convida el públic a reflexionar sobre un debat que continua plenament vigent.