Kevin Prados s'aproxima als castells com una obra d'art a l'assaig 'Contra la gravetat. La filosofia dels castellers'

El professor de filosofia i casteller dels Nens del Vendrell, Kevin Prados, ha publicat 'Contra la gravetat. La filosofia dels castellers' (Arpa Editors) on a través d'un assaig s'aproxima als castells com a obra d'art. Amb un to didàctic, Prados emmarca el fenomen en diversos moviments culturals i polítics. Assegura que el llibre es va començar a gestar en la seva primera actuació amb la camisa vermella l'any 2010, quan just començava a estudiar Filosofia. Recorda el "crit" que va fer la plaça per la diada de la festa major de Santa Anna en carregar la construcció. "La història que s'explica a través d'un castell és universal, és la de l'ésser humà intentant transcendir els seus límits col·lectivament", apunta a l'ACN.

Kevin Prados va començar a fer castells el 2010 als Nens del Vendrell, el mateix any que havia iniciat Filosofia a la universitat. El primer el va fer a la pinya i recorda que quan va sentir el "crit" de la plaça en fer l'aleta es va sentir "abromat, superat i travessat". "És un moment catàrtic", descriu. Quinze anys després, Prados parteix d'aquest "crit" per desgranar diverses reflexions que contextualitzen la història dels castells en els moviments culturals i polítics de cada època.

L'autor ha estat assessor de la sèrie 'Pubertat' (HBO Max) de Leticia Dolera. S'hi explica un drama familiar en una colla castellera quan es denuncia un cas d'agressió sexual a les xarxes socials. Prados comenta en una entrevista a l'ACN que ha volgut escriure un llibre "per a tothom", "fos castellera o no, i tingués nocions o no de filosofia", assenyala. Confessa que la sèrie li va servir per "endreçar els pensaments filosòfics" que tenia al voltant dels castells.

El filòsof explica que els castells són una "història universal". "El públic i la colla s'unifiquen d'una manera transcendental i arriben junts a un lloc molt elevat", assegura sobre les actuacions. "És aquesta història de l'ésser humà intentant transcendir els seus límits, i a més, col·lectivament", afegeix. L'autor divideix l'assaig en dues parts, en la primera fa una aproximació més filosòfica i en la segona parla dels valors actuals dels castells.

"Obra d'art"

Prados afirma que els castells són una "obra d'art". "Tenen una sèrie de propietats estètiques que normalment les atribuïm a les obres d'art", justifica. A més, assenyala la qualitat "poètica i metafòrica" que tenen. Per exemple, recorda, que el 5 de 8 es coneix com a "catedral" o les estructures de 2 com a "torres".

Al llibre diu que les estructures dels castells "s'assemblen a una tragèdia grega, a una epopeia romàntica i a una performance moderna". Prados destaca el canvi de perspectiva. Ha mirat "com veu el públic els castells". "Una espectadora que veu l'execució d'un castell, veu una cosa que s'assembla molt a una tragèdia o a una epopeia, perquè posa l'ésser humà enfront de la seva finitud, de les seves ànsies de llibertat, d'immortalitat, de voler dominar i controlar els elements, i això és el tema clau de l'epopeia", argumenta.

Reacció a la Il·lustració

Una de les tesis principals de l'assaig és explicar el naixement dels castells com una reacció a les idees il·lustrades, que no permetien els espectacles col·lectius. Apunta que es produeix un canvi del segle XVIII al XIX quan es passen dels balls de valencians als castells. "Crec que els castells simbolitzen una rebel·lia contra les polítiques homogeneïtzadores, racionalitzadores, en el pitjor sentit de la paraula, d'un despotisme il·lustrat. Es va canalitzar a través d'aquest tipus d'expressions dramàtiques, arriscades, rebels, que es volien prohibir, que estaven fora ja del seguici de Corpus, que estaven fetes per gent dels marges", assenyala. El professor de filosofia relaciona el declivi de la primera època d'or dels castells en el final del Romanticisme.

Prados també subratlla que els castells "són el que són" perquè hi ha un moment que "s'independitzen" del seguici. Tot i això, defensa mantenir les diades en el marc d'una festa major. "Jo que soc del Vendrell, quan sortim és un acte litúrgic i ritual de primer nivell", explica. "El públic està predisposat estèticament a gaudir d'allò com el que és", continua.

"Comunitats ètiques"

A la segona part de l'assaig, Prados descriu els castellers com a "comunitats ètiques", "regides per valors i virtuts". "Els castells tenen la virtut d'aglomerar una sèrie de gent que treballa respecte a un objectiu comú", reflexiona. Defensa que aquesta col·lectivitat exemplifica uns "comportaments morals correctes de cada casteller".

Prados comenta que actualment la societat està "fragmentada moralment" i diu que els castells, com a "pràctica", representen un espai "on s'ha de ser d'una manera concreta". "No has d'escollir, no has de decidir, no has de pensar, simplement t'has de posar al servei del col·lectiu", indica.

Tot i això, afirma que a les colles castelleres poden entrar persones que facin "males pràctiques". Els últims anys han transcendit, per exemple, casos d'agressions sexuals dins el món casteller. Prados es pregunta si quan hi ha un cas les colles "responen correctament". "Crec que de manera bastant habitual sí", respon. "Les colles, com a mínim, han reflexionat, s'han interrogat a si mateixes, i han canviat coses dins de la comunitat perquè les coses canviïn", justifica. "Som una activitat que encarna virtuts cíviques i virtuts de convivència i que en aquest sentit som exemplars", insisteix.

Amb tot, Prados defensa que els castells són un "tresor". Els defineix com una "activitat gratuïta, altruista, col·lectiva, intergeneracional i diversa, on les persones es poden realitzar individualment a través d'una pràctica col·lectiva i altruista, no mercantilitzada, on es fomenten virtuts cíviques". "Som una representació romàntica" dels castells que es feien al segle XVIII i XIX, conclou.