Culmina la restauració del Castell d’Olèrdola i s’obre a la visita pública

La Generalitat de Catalunya culmina la restauració del Castell del Conjunt Monumental d’Olèrdola, seu del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Aquest castell, principal edifici de la ciutat medieval, va exercir com a centre administratiu de la frontera sud del comtat de Barcelona durant els segles X i XI.

La intervenció ha permès recuperar la volumetria de l’edifici altmedieval, fins ara parcialment oculta per la runa i la vegetació, i consolidar-ne les estructures originals. Al mateix temps, s’han integrat en el discurs de visita elements arqueològics associats, com el mur de tancament del pati sud-est, reforçant la lectura històrica del lloc.

L’acte inaugural s’ha celebrat aquest dissabte i ha estat presidit per la consellera de Cultura, Sònia Hernández, acompanyada de l’alcalde d’Olèrdola, Jordi Álvarez, i dels equips del Museu d’Arqueologia de Catalunya i de l’Institut Català del Sòl (INCASÒL).

En el transcurs de l’acte, la consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha explicat que “la restauració del Castell d’Olèrdola s’inscriu en una aposta decidida del país per preservar i posar en valor el nostre patrimoni cultural”. La consellera ha apuntat que els treballs han estat “una oportunitat per repensar recorreguts, millorar l’accessibilitat i desenvolupar actuacions respectuoses amb el paisatge que l’envolta” i ha afegit que la restauració també ha permès socialitzar el patrimoni, fer-lo comprensible i proper al visitant.

Construït fa aproximadament 1.100 anys pel comte Sunyer, el castell d’Olèrdola va esdevenir símbol del poder comtal en un territori de frontera i residència de figures com Mir Geribert, que es va autoproclamar príncep d’Olèrdola. La seva recuperació ha permès restituir la imatge arquitectònica d’un espai clau per comprendre la formació del territori català en època altmedieval.

Les obres, iniciades el febrer de 2025, han estat executades per l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) per encàrrec de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. El projecte, redactat per l’arquitecta Anna Ibarz Pascual, ha suposat una inversió de 514.081,99 €, finançats mitjançant el programa europeu Next Generation en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

Aquesta actuació s’emmarca en l’estratègia de conservació i posada en valor del patrimoni cultural impulsada pel Departament de Cultura, amb l’objectiu de garantir-ne la preservació, millorar-ne l’accessibilitat i reforçar-ne la projecció social i territorial.

Fases de la restauració i adequació del castell

La intervenció s’ha desenvolupat en tres grans fases. Una primera d’intervenció arqueològica i documentació, una segona de consolidació i restauració arquitectònica i una darrera d’adequació de l’element patrimonial per a la visita pública.

La primera fase, durant la qual es va dur a terme el desbrossament i l’excavació arqueològica de l’edifici de l’aula i del seu entorn immediat, es va poder documentar l’estat de conservació, recuperar-ne les estructures i aprofundir-ne en el seu coneixement. Durant la fase de consolidació es van estabilitzar els paraments conservats i es va restaurar la construcció altmedieval i les estructures descobertes com el mur de tancament del pati sud-est. D’aquesta manera, es recupera la lectura volumètrica del conjunt i es garanteix la seva preservació.

Finalment, es van instal·lar baranes i paviments transitables integrats amb criteris de mínima intervenció, per tal de garantir la seguretat i l’accessibilitat del recorregut i fent possible l’obertura estable de l’espai als visitants.

Portes obertes i activitats per a tots els públics

Amb l’objectiu de donar a conèixer el Castell d’Olèrdola a la ciutadania, el Museu d’Arqueologia de Catalunya ha organitzat un programa d’activitats del 28 de març al 5 d’abril, amb propostes gratuïtes per a tots els públics.

Les jornades inclouen portes obertes avui dissabte 28 de març, demà diumenge 29 de març, amb visites guiades al castell, on les persones participants podran descobrir la volumetria recuperada i els espais arqueològics que fins ara estaven ocults, així com gaudir d’un mirador de 360º sobre el Penedès, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Garraf, el Montseny, els Pirineus i el mar Mediterrani.

Diumenge 5 d’abril hi haurà una visita teatralitzada que vol parlar del joc de poders de la civitas medieval d’Olèrdola al llarg de la seva història. Dos personatges històrics com el comte Sunyer i Mir Geribert ajudaran a reviure de primera mà les intrigues de poder i els conflictes fronterers que van marcar el Penedès entre els segles X i XII. Aquesta experiència permetrà endinsar-se en la vida quotidiana i l’evolució de la ciutat medieval, guiats pels especialistes del MAC.

A més, el programa inclou tallers familiars, com el de ceràmica medieval “Del xurro al torn”, per conèixer i practicar tècniques artesanals tradicionals, i el de creació d’escuts “Símbols de poder”, que permetrà explorar els emblemes de la ciutat medieval mentre es crea un escut propi.

Un mirador privilegiat sobre el territori i la història

Situat sobre una plataforma rocosa amb un únic punt d’accés natural, el castell d’Olèrdola ha estat, des de l’antiguitat, un enclavament estratègic de control visual de la plana del Penedès i del corredor que comunica l’interior amb la costa. Des del seu punt més elevat, el visitant gaudeix avui d’una panoràmica de 360º que abasta el massís del Garraf, la plana del Penedès, el massís de l’Ordal, la serralada prelitoral, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Montseny, els Pirineus i el mar Mediterrani.

Aquest valor geoestratègic explica una ocupació continuada de més de 4.000 anys, des de l’edat del bronze fins a la imponent fortificació romana construïda entre els anys 100 i 25 aC. L’esplendor medieval va arribar amb la civitas Olèrdola (segles X-XII), una gran ciutat de frontera d’unes 60 hectàrees que va esdevenir el segon nucli més important del territori després de Barcelona, fins a la seva destrucció arran de l’atac almoràvit entre els anys 1107 i 1108.

Amb aquesta restauració, el Museu d’Arqueologia de Catalunya reforça el seu paper com a espai de recerca, conservació i divulgació del patrimoni arqueològic i consolida la seva funció com a equipament cultural obert a la ciutadania.