El final d’una saga

Jordi de Manuel (Barcelona, 1962), amb Dunes blanques, tanca la saga de l’inspector Marc Sergiot, una saga que li ha valgut el reconeixement dels amants del gènere negre i que té l’origen en el llunyà 1996, en què se li va encendre l’espurna de L’olor de la pluja, la primera novel·la de la saga, com apunta el mateix Jordi de Manuel a “Notes finals i agraïments” (p. 505). I en fa un tancament amb tots els honors, ja que el volum és el 101 d’una de les col·leccions catalanes vives més populars i prestigioses, “crims.cat”, “una col·lecció de novel·la criminal en llengua catalana, amb voluntat d’englobar tot tipus d’etiquetes i subgèneres: negre, policíac, espionatge, detectivesc, enigma...”, com apunta el director de la col·lecció en una nota introductòria (p. 5). Però és que, a més, el volum no és pas un volum qualsevol, ja que inclou tres novel·les, la primera de la saga, introbable en aquests moments, i dues d’inèdites: L’estany negre i El despertar. 

A L’olor de la pluja Marc Sergiot va haver d’intentar resoldre “un possible cas de bioterrorisme d’escala planetària” (p. 331), com s’apunta a L’estany negre, la novel·la que reprèn i tanca la història de dos personatges, aparentment secundaris de la primera novel·la, en Damià i la Sara Darder, dos refugiats climàtics que, sense buscar-ho, es veuen involucrats en l’intent d’assassinat de l’inspector Sergiot i que ara els trobem a Andorra, fugint de la sequera que ho arrasa tot, i on coneixeran la científica Àmbar Ros, que està treballant en un projecte per descobrir les causes de la sequera i mirar de revertir-la.

A El despertar, el protagonista torna a ser Marc Sergiot, que es veu immers en una colla d’assassinats relacionats amb la trama criminal de L’olor de la pluja. Aquí col·laborarà amb la sotsinspectora Lídia Sánchez i el mosso Pau Ribó, que sembla que “continuaran un cicle propi” (p. 506). Esperem-ho, perquè les aventures dels dos mossos, prometen. Val a dir que ara sí que Sergiot se jubila i, doncs, que s’acaben les seves aventures. Això sí, sembla que té per davant uns anys de tranquil·litat en companyia dels pocs amics que sempre ha tingut: el metge forense Oleguer Ferriols i una vella amiga, la Montserrat, “L’única persona que mai no oblida que el vint-i-nou de febrer era el seu aniversari” (p. 125).

Títol: Dunes blanques
Autor: Jordi de Manuel
Editorial: Clandestina
Col·lecció: “crims.cat”, 101
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2026
Nombre de pàg.: 506

Pere Martí i Bertran
(Professor i escriptor)