‘Terra de llorers’ demana instal·lar una placa a Llorenç en memòria dels consistoris de la Segona República

El projecte de memòria democràtica ‘Terra de llorers’ ha presentat formalment a l’Ajuntament de Llorenç del Penedès una sol·licitud per instal·lar una placa commemorativa a la façana de l’antic consistori, situat al carrer Francesc Macià, número 13. La iniciativa té com a objectiu recuperar i dignificar la memòria dels ajuntaments democràtics de la Segona República i de les persones que en van formar part.

La petició ha estat presentada per Ramon Sicart i Batet, en representació del projecte, i incorpora una proposta visual de la placa, una obra creada per la ceramista Roser Oter. El text de l’homenatge parteix del manifest que es va llegir el passat 18 de juliol de 2026, durant l’acte de cloenda del projecte de memòria democràtica i reconeixement institucional a través de les arts contemporànies.

Cinc alcaldes i 34 regidors

La recerca vinculada a ‘Terra de llorers’ posa en valor la trajectòria de 34 regidors i, especialment, dels cinc alcaldes que van estar al capdavant del municipi durant el període republicà, des de la proclamació de la República, l’abril de 1931, fins a l’ocupació franquista de Llorenç del Penedès, el 20 de gener de 1939.

Entre aquests alcaldes hi ha Joan Romeu Mestre, que va proclamar la República al municipi i va impulsar les escoles públiques i el Sindicat Agrícola. Romeu va morir l’any 1932.

També hi ha Antoni Miquel Brugal, pagès, president de la Cooperativa i alcalde fins a les eleccions de 1934; Josep Brugal Palau, una figura destacada en la configuració del teixit social i rabassaire del poble, que va gestionar els primers anys de la Guerra Civil i va morir represaliat el 1939 a la presó de Sant Miquel dels Reis, a València.

La llista es completa amb Joan Sicart Riera, alcalde del PSUC durant la Guerra Civil, que va morir a l’exili, a Occitània, l’any 1983, i Josep Sicart Lluch, botiguer, orador i president d’ERC al Baix Penedès, que va ser l’últim alcalde republicà abans de l’entrada de les tropes franquistes. Després de passar més de dos anys a la presó, va morir desterrat a Vilafranca del Penedès l’any 1944.

“Un acte de justícia”

Els promotors de la iniciativa remarquen que recuperar els noms dels 34 regidors i dels cinc alcaldes “no és un simple exercici de nostàlgia, sinó un acte de justícia”. La seva trajectòria política i personal va estar marcada per ideologies i procedències diverses, des d’ERC fins al PSUC, passant pel cooperativisme i el moviment rabassaire.

Segons ‘Terra de llorers’, tots ells van compartir, però, la voluntat de treballar pel municipi, defensar la justícia social i exercir les seves responsabilitats en un període especialment convuls. Amb l’arribada de la dictadura franquista, van patir conseqüències com la destitució, la presó, l’exili, el desterrament i, en alguns casos, la mort.

La proposta de col·locar la placa a l’antic Ajuntament vol convertir aquest espai en un lloc permanent de memòria. Els impulsors esperen que el monument serveixi també com un “mirall per al futur” i que recordi la necessitat de preservar la llibertat i la democràcia.

La iniciativa defensa que la memòria democràtica ha de contribuir a evitar que el silenci imposat es torni a imposar sobre les persones i les institucions que van defensar els valors democràtics durant la Segona República.