Un espectacle sonor i visual amb nom propi: Sr. Corella

Jordi Corella, cantautor i líder de Sr. Corella, aplega en el seu nou treball (Collage, 2026) un total de dotze peces al costat de dotze interpretacions visuals a càrrec de diferents artistes plàstics. Un llibre-disc en què la fusió de diferents gèneres musicals es reprodueix sonorament i també a partir del diàleg amb la il·lustració, la fotografia, l’escultura i la pintura, gràcies a la participació del col·lectiu Barret de Fum i l’editorial Pont de Petroli. El músic i compositor ribetà parla, obertament, de la seva nova creació i l’estrena al Teatre la Bòbila de les Roquetes, dissabte 19 de setembre a les set de la tarda.  

L’estrena de Collage és imminent, com serà la presentació?

Hi actuarà tota la banda –Víctor Laguna, bateria; Sisco Vidal, guitarra i veu; Javi Torres, teclats; Josan Cuberos al baix i jo mateix, guitarra i veu– i també hi seran alguns dels artistes que hi ha participat. Presentarem el llibre-disc amb el repertori complet de les dotze peces del nou treball i també amb la projecció, paral·lelament, d’animacions –en pantalla de cinema– a partir dels poemes visuals que són coprotagonistes de les cançons. I m’agradaria guardar-me algunes sorpreses.  

Aquest és el quart disc de Sr. Corella i en cada projecte s’hi han anat sumant col·laboracions; sents que la gent se t’hi acosta?

I jo també cerco, perquè crec que la cultura i el món de l’art és ple de ponts que es comuniquen, s’interrelacionen i són capaços de compartir i reinterpretar la realitat. A més, vivim en una societat que usa i abusa de les etiquetes, assenyala estils i gèneres musicals o artístics que en realitat conviuen i es fusionen constantment. Així és Collage, el resultat de treballar en col·laboració, connectant i inspirant-nos mútuament.

I així ho expressem quan descrivim el treball, que l’art no és una disciplina, és una conversa entre músics i escultors, poetes i il·lustradors. Entre creadors visuals i compositors. Entre persones que treballen amb materials diferents, però que, al capdavall, intenten explicar les mateixes coses: la por, l’amor, la memòria, la injustícia, l’esperança, la bellesa i la vida.

En la música com en les arts visuals?

(Riu). Sí, es podria dir així, perquè a diferència dels treballs anteriors, aquesta vegada les cançons les he portat en brut al local d’assaig i han pres forma amb la banda. D’aquí també la pluralitat i la fusió de diferents gèneres musicals. De fet, m’he sentit com quan tenia un grup i era adolescent, amb la diferència que ara tot el grup el formen professionals, amb experiència i formació. I vam deixar que passessin coses, connectant cada història de cada cançó amb un ritme o una melodia diferent. Un collage en sonor.

Després del debut de La bèstia de Foc (2023) –amb referències personals i locals– Sí! (2024) aparegué amb un cant a l’amistat i més positiu, per continuar amb la introspecció de Mapa (2025); el nou treball a què condueix?

A crear. A reconèixer l’artista com qui és capaç de desconstruir la realitat per construir-ne una de nova. Si un collage és una obra creada a partir de diferents fragments, en aquest cas, la vida, la natura i la societat amb les seves virtuts i les seves vicissituds conflueixen en un treball que reuneix la música i la interpretació dels poemes visuals que apareixen al llibre-disc.

Sr. Corella en la preestrena de ‘Collage’, al Festival Jardins Terramar, el passat mes d’agost, dins el cicle Imprescindibles

Com va sorgir aquesta connexió amb la poesia visual?

La filòloga i poeta Teresa Tort, del Col·lectiu Rims de Ribes, em va suggerir contactar amb en Joan Puche, de Barret de Fum i l’editorial Pont de Petroli que edita una revista trimestral amb artistes i dissenyadors de poesia visual. A partir d’aquí, es va fer una crida i en menys de quatre dies, vuit artistes s’hi van voler sumar al projecte: la reinterpretació o la cointerpretació d’una cançó. El mateix Joan Puche, Núria Martí, Eulàlia Monés, Lu Batllem, Pep Mita, Miquel Rof, Daniel Montes, Lluïsa Pla, Eva Santana i Josep Vila són els creadors de l’art visual, a través de la il·lustració, la pintura, la fotografia i l’escultura que formen part de Collage, a més del bateria de la banda, Víctor Laguna, que hem descobert que és un gran dibuixant, i jo mateix, que soc dissenyador. No es tracta d’obres que expliquen les cançons, sinó de la lliure interpretació que cada artista n’ha fet, com si es donés una segona vida a cada peça d’aquest collage imaginari. Una combinació d’emocions, ritmes i imatges.

Coneixent la trajectòria dels darrers anys, estàs ja treballant en un nou disc?

Sí, com ho saps? La veritat és que una pèrdua m’ha portat a escriure. Sé que podria ser diferent, però amb això i peces que van sumant-se, la idea és que per finals d’aquest any tinguem un nou treball en perspectiva.