Les nines de Lola Anglada tornen als Museus de Sitges per explicar un univers íntim i singular

Les nines de Lola Anglada tornen a ocupar un espai destacat als Museus de Sitges. A partir del 8 d’octubre, l’Espai Rocamora obrirà una nova presentació permanent de la col·lecció de nines i joguines de l’artista, un dels fons més singulars que conserva la institució.

No serà, però, una exposició estàtica. La proposta aposta per un format permanent i rotatori que permetrà anar descobrint progressivament diferents peces de la col·lecció i, alhora, preservar-les de les condicions d’exposició continuada. La primera selecció estarà formada per una vintena de nines restaurades que permeten resseguir la diversitat d’orígens, materials i cronologies del conjunt.

Hi haurà exemplars procedents d’Itàlia, França, Alemanya, Espanya i el Japó, datats entre finals del segle XVII i la primera meitat del segle XX. La selecció inclou nines de teixit, autòmats i nines mecàniques, algunes de les quals són peces especialment complexes per les seves característiques constructives.

Entre elles hi ha Beatriu, una nina italiana de finals del segle XVII o inicis del XVIII; Elvira, datada entre 1846 i 1855; Camila i Pastora, confeccionades al darrer terç del segle XIX; Delfina, un autòmat fabricat per Gustave Vichy a París el 1878, i Arlequí, una nina mecànica de la casa Roullet & Decamps.

Quan una nina es converteix en part de l’univers de l’artista

Per entendre el valor d’aquesta col·lecció cal anar més enllà de les nines com a objectes de joc. Per a Lola Anglada, les nines formaven part del seu univers personal i creatiu i estaven vinculades a la seva manera particular d’observar, transformar i recrear la realitat.

L’artista les comprava en estats molt diferents. Algunes arribaven completes i vestides; d’altres estaven despullades, deteriorades o fins i tot desmembrades. Anglada les recomponia, les vestia i, en alguns casos, també les restaurava.

Aquest procés convertia les nines en alguna cosa més que peces de col·leccionisme. Entraven en el món creatiu de l’artista, que en alguns casos fins i tot els posava un nom propi.

Aquesta relació personal amb les peces permet entendre la col·lecció també com una porta d’entrada a la personalitat i a l’imaginari de Lola Anglada, però alhora com un testimoni de la cultura material i dels imaginaris vinculats a la infància de diferents èpoques.

De l’estudi del fons a la restauració de les peces

La nova presentació és el resultat d’un treball que va molt més enllà del muntatge expositiu. Durant els darrers anys, els Museus de Sitges han aprofundit en la recerca, identificació i documentació d’aquest conjunt.

Un dels resultats d’aquest procés va ser la publicació, l’any 2025, del catàleg Nines i joguines als Museus de Sitges. Col·lecció de Lola Anglada, de Pere Capellà. L’estudi, elaborat amb la participació de l’equip de Col·leccions dels Museus de Sitges, ha permès contextualitzar les peces i ampliar el coneixement d’un fons que també parla de la història de la indústria de la joguina, la cultura material i les formes d’entendre la infància.

La recerca ha anat acompanyada d’un important procés de conservació i restauració, desenvolupat per Montserrat Bargalló i Cristina Balaguer. Una intervenció especialment complexa per la diversitat de materials presents en les nines: tèxtils, fusta, porcellana, cera, metall, cuir o cel·luloide.

Cada material requereix tècniques i coneixements específics, i la restauració ha implicat l’estudi dels sistemes de fabricació i la participació de professionals especialitzats.

L’objectiu no ha estat fer que les nines recuperessin una aparença «com si fossin noves». Al contrari, els criteris de restauració han prioritzat la mínima intervenció i el respecte per l’autenticitat, conservant també les marques del pas del temps, els usos i les transformacions que han experimentat les peces.

Una col·lecció que no s'acaba en una sola visita

La principal singularitat del nou espai de l’Espai Rocamora serà precisament que no mostrarà sempre les mateixes nines.

La rotació permetrà renovar periòdicament la selecció i donar visibilitat a un fons que, per les seves dimensions i les necessitats de conservació, no es pot exposar íntegrament al mateix temps.

D’aquesta manera, els Museus de Sitges plantegen la proposta com un espai viu, que permetrà tornar-hi i descobrir noves peces i noves històries.

La iniciativa obre així una nova etapa per a la Col·lecció de Nines Lola Anglada, combinant tres objectius: conservar, estudiar i compartir un patrimoni especialment delicat. I ho fa recuperant un univers que permet mirar les nines no només com a joguines, sinó com a objectes carregats de memòria, creativitat i història.

A partir del 8 d’octubre, l’Espai Rocamora serà, per tant, una porta oberta a aquest univers: una col·lecció per descobrir peça a peça i amb el pas del temps.